REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ART CONCEPTUAL

Jordi Rodríguez-Amat

© Copyright 2020. Jordi Rodríguez-Amat

A diferència de la funció que s'ha atorgat a l'art de qualsevol altre moment històric, l'art conceptual funciona com un llenguatge en el sentit de què no és el que representa l'objecte sinó el què l'objecte intrínsecament manifesta com a llenguatge. Ens trobem que es desmaterialitza l'art. L'art conceptual cerca un conceptualisme sense considerar l'objecte com a tal.

No podem en cap moment parlar d'estil. L'estil amb tots els seus valors formals, compositius, cromàtics, etc., etc. han perdut tot el significat. És així que l'art conceptual no considera la bellesa, ni qualsevol altre dels valors de l'art d'altres temps. Si alliberem l'art conceptual de tots aquests valors, amb qui suport pot l'artista manifestar-se per a expressar el contingut del seu missatge? Aquesta pregunta és impossible de respondre de manera absoluta, ja que el missatge que pot generar aquest art no està codificat.

La lectura que es pot fer d'una obra d'art tradicional és sempre relativa a l'espectador, relativa a la seva sensibilitat, a la seva formació, als seus desitjos entres molts altres. Aquests mitjans no poden servir quan l'espectador s'enfronta amb una obra conceptual. Es pot explicar una obra conceptual si no podem considerar els valors estètics? Podem manifestar que l'art conceptual no tracta de destruir tots els principis estètics sinó que no els té en consideració. L'objecte sobre el qual es suporta l'obra d'un artista conceptual no pretén desxifrar idees en forma de jeroglífic, ans al contrari, permet per mitjà no intel·lectius un diàleg que, depenen de l'espectador, generi actituds personals, actituds que poden, fins i tot, ser de rebuig amb esperit irònic o no. L'absurd pot tenir, per a certs espectadors, una significació. La manca d'una formulació determinada sobre la qual es pugui sustentar aquest art és una de les seves característiques. Personalment considero que el mot art hauria de desaparèixer d'aquest concepte.

Pel simple fet que l'art conceptual no es pot limitar a una única activitat o actitud per part del creador, els seus principis es poden extrapolar lliurement a qualsevol idea, sigui aquesta concreta o no. La mateixa com a element lògic o absurd pot formar part de l'obra. Fins i tot el principi de desmaterialització de l'objecte pot ser un element vàlid per a l'art conceptual.

Avui, tot i que les obres que poden ser a l'origen d'aquest art, si és que l'anomenem art, varen ser fetes fa més d'un segle, encara no ha pogut ser establerta una clara línia o concepció que permeti la seva comprensió lògica. Això ens permet de formular la pregunta: l'art conceptual és un joc absurd? De la mateixa manera no és possible formular una teoria que permeti nivells d'investigació i treballs.

Acceptant les últimes conseqüències a les quals podem arribar un, anomenem-lo creador, pot caure en la negació del mateix concepte d'art conceptual. Personalment no vull prendre cap actitud, sigui en pro o bé en contra, ans al contrari, reflexionar sobre el què una petita minoria accepten aquest art. És així que no vull exposar una defensa o atac d'aquest art, sinó exposar el que es pot entendre per art conceptual. Cadascun dels lectors d'aquest escrit pot extreure'n lliurement una idea, sigui banal o absurda, del que certs creadors, alguns galeristes o crítics d'art fan o treballen sobre aquest concepte.

Per acabar i abans de mostrar algunes de les obres considerades puntals d'aquest moviment permeteu-me una pregunta: qui decideix que una obra és art conceptual?

Jordi Rodríguez-Amat

Setembre del 2020

Obres considerades puntals dins l'art conceptual

Joseph Beuys: How to explain pictures to a dead hare.

26 de novembre del 1965.

A la galeria Schmela de Düsseldorf, Joseph Beuys va anar explicant els quadres exposats a una llebre morta.

 

Piero Manzoni: Artist's Shit.

El mes de maig de 1961, Piero Manzoni va produir noranta pots numerats del 001 al 090. Amb una etiqueta cada pot, manifestava que contenia 30 grams de la seva merda.

 

Marcel Duchamp: Bicycle Wheel. 1913

Roda de bicicleta és un objecte d'art trobat de l'artista francès Marcel Duchamp, que consisteix en una roda de bicicleta en la seva forquilla sobre un tamboret de fusta.

 

 

 

 

Ai Weiwei: Forever Bicycles. 2003.

Ai Weiwei utilitza bicicletes per a crear les seves obres.

Per a veure més obres podeu cercar per Internet

 

 

Sense cap mena de presumptuositat he cercat d'entre les meves obres una que encaixés dins del concepte d'art conceptual.

 

Rodríguez-Amat: Dona. Objecte trobat. 2009.

Aquesta escultura no va ser mai concebuda com a art conceptual. El fet de la relativitat del concepte em permet de presentar-la com a tal.

 

A pàgina inici A Centre d'Art Contemporani, Fundació Rodríguez-Amat