Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

ROTHKO

Fundació Joan Miró de Barcelona. Surto de l'edifici i sec en una pedra prop de la pujada d'entrada. M'hi trobo bé. Onze i tretze minuts del matí, dijous. He vist una exposició. Una exposició del pintor americà d'origen... Marc Rothko. Bon artista. Així m'ho sembla. Hi ha molta literatura escrita sobre ell. He observat com un espectador admirava un quadre absolutament negre. Tot negre. En certs moments creia que apareixia un rectangle fosc en el mig del quadre, però no, era un producte de la meva percepció visual. La percepció visual sempre és o pot ser enganyosa. Deu haver estat la influència de les estructures formals dels altres quadres el que m'ha produït aquest sensació visual. Aquest espectador anava tot vestit de negre. N'hi havia un altre que també vestia tot de negre. Bé, excepte els mitjons que eren de color vermell. Vermell viu, molt viu. Aquest segon espectador estava a la primera sala, segons s'entra a l'exposició. El nostre primer espectador m'ha semblat, per l'estona i la manera en què estava observant el quadre, que devia sentir certes emocions. Jo no sabia si plànyer-lo o bé envejar-lo. Els botons de la jaqueta del segon espectador eren daurats. El primer era petit i gras, el segon prim i escridassat.

25 de novembre del 2000

Jordi Rodríguez-Amat

A pàgina inici