Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
HEINZ
La idea no és meva. Jo tenia un amic alemany. Es deia Heinz. Va morir als 53 anys. Un dia el vaig veure tot groc, un groc torrat. El van operar. Li van obrir la panxa d'un extrem a l'altre, horitzontalment. L'última vegada que el vaig veure va ser a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Tenia el tall molt mal cosit. Després de mort, una amiga seva em va explicar que els metges, un cop obert, van veure que no hi havia res a fer. Cŕncer ? Sirosis ? Tenia el fetge desfet. Des de que jo el coneixia, feia vuit o deu anys, cada dia es bevia dos o tres cubates, al vespre, a l'hora de la pau de l'esperit, tot llegint. Llegia molt.
Era escriptor, perň no exercia. Treballava de professor particular d'alemany. Havia escrit un llibre sobre la prostitució homosexual juvenil. Havia també publicat alguns petits contes en diaris alemanys. Havia nascut a Frankfurt an der Oder. Havia estat un fugitiu de l'Alemanya de l'Est.
Un dia em va deixar llegir un dels petits contes, en un retall de diari. No recordo el títol. Narrava un fet personal. Un grup de joves d'un camp de concentració marxaven en dues columnes. El meu amic, en Heinz, el seu nom complet era Heinz Günter, Winterberg de cognom, escrivia en primera persona. Era un dels joves de les columnes. Explicava l'angoixa del noi, el cansament, la fam. Pel cap del noi passava tot el seu món, el patiment. Pel costat de les columnes dels presoners passaven camions militars. Una sola idea: el desig, la necessitat de tirar-se sota les rodes, acabar amb el patiment. Li costava fer la decisió. De sobta, quan estava decidit i anava a tirar-s'hi, veu com el jove de davant era esclafat per les rodes d'un dels camions. El jove de davant havia fet la decisió abans que ell.
Dos anys abans de morir, en Heinz s'havia enamorat d'una prostituta a Bangkok.
25 de juny del 2001
Jordi Rodríguez-Amat
A pŕgina inici