Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

TANCO EL ULLS ....

Tanco els ulls per no veure res, per escoltar tot el que m'envolta. La finestra està oberta i sento els sorolls del carrer, cotxes i més cotxes, sense parar. A vegades alguns ocells. No puc dir que m'agradin els ocells, depèn, no ho sé.

El soroll esdevé monòton, difícil de definir. Al meu costat, sobre la tauleta de nit, hi ha un despertador. Marca el ritme, el compàs i la cadència del temps, del meu temps. El tic-tac és gairebé imperceptible. De quan en quan, altre cop, els ocells. Sembla que estiguin en una gàbia. Són canaris. Bé, així m'ho sembla.

Ara, tal i com estic, estirat en el llit, recordo les imatges i el brogit del mercat. Aquest matí he estat en el mercat de La Bisbal. A La Bisbal d'Empordà el mercat és el divendres. Feia sol, però les ulleres de sol no m'anaven bé. Entre les parades i la gent, el sol no em molestava els ulls. La veritat és que no sé el perquè això de les ulleres de sol per a mi ? Fa esnob. Et dona un aspecte diferent, el look que es diu ara. A mi no em fa patxoca. En el mercat es troba gairebé de tot.

Tancant de nou els ulls, sento una ràdio, molt lluny i també sento els ocells. Sento parlar algú en espanyol. No acabo d'entendre el què diu. És generalment fàcil entendre el què es parla quan coneixes perfectament la llengua, però de lluny i entre altres sons i sorolls a vegades es fa absolutament incomprensible, tot i saber en quina llengua es parla. Són dos quarts de cinc de la tarda del 25 de maig del 2001. Fa bon temps fora.

Diuen que els bons mecànics reconeixen els cotxes pel soroll dels motors. Jo només arribo a distingir entre benzina i gasoil i això no pas sempre. Sembla com si hi hagués una mena de música al voltant dels sorolls dels motors dels cotxes.

Els meus pensaments són difosos ara. D'una banda, les meves percepcions acústiques que provenen del carrer, em trobo en un primer pis, d'altra banda, el petit record, la memòria del dia; tot el què ha passat avui. Els efectes de las memòria són variables. Pensa en allò que ha passat avui ! Un cop has dormit l'efecte canvia completament. L'estat d'esperit no és pas el mateix. El cansament del dia i la proximitat amb els esdeveniments et fan sentir els records diferentment. L'avui és encara el present. L'ahir pertany al passat. El matí, a l'hora de la tarda, és el passat proper, però viu encara.

Un cotxe i una moto. Puc deduir de quin costat s'apropen. Ahir em vaig afaitar. Em toco la barba i sento que pica una mica. M'agrada portar una barba de dos o tres dies. Els anys setanta jo portava barba. Una barba plena i negra. Fa molts anys que me la vaig treure.

El despertador continua amb el seu tic-tac constant, rítmic. Els sorolls dels cotxes l'esmorteixen. Se'n van i tornen. A vegades percebo els dos alhora, uns i altre. Una porta es tanca. El motor del cotxe no s'atura. Tot seguit el soroll augmenta i sento com s'allunya i desapareix. Altre cop els ocells.

Ara, m'agradaria ser un faune. Són tres quarts i dos minuts de cinc.

25 de maig de 2001

Jordi Rodríguez-Amat

A pàgina inici