Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

FELIÇMENT CONDEMNAT HE NASCUT

Al·legoria del camí envers la mort

 

	En aquesta poesia he tractat el camí cap a la mort amb l’esperit obert, sense temor i acceptant estoica i feliçment el destí al qual estem tots inexorablement abocats. Viure amb plenitud i tenir consciència de la nostra immortalitat permet d’enriquir la nostra vida terrenal i acceptar la mort en plena serenor. La mort no és cap misteri, doncs l’ésser humà sap que ha de morir. Acceptar-la és la gran oportunitat de viure amb plenitud espiritual. Aquesta poesia està composta per sis estrofes, amb sis versos cadascuna d’elles i una última estrofa formada per dos versos Els tres primers versos de cadascuna de les sis primeres estrofes presenta uns estats personals d’accions sensitives. Farcit d’espurnes i desitjos Entre horitzons llunyans, Esperant la pau eterna, El quart vers indica una acció: .- Camino .- M’endinso .- Ausculto .- Esbrino .- Endevino .- M’allunyo El cinquè vers, sempre repetit, manifesta un desig. Cercant la pau cercant la llum, El sisè vers indica un camí. Apropant-me al el meu destí. L’última estrofa, composta de dos versos, manifesta una sol•licitud. Al•legoria del camí envers la mort
		Feliçment condemnat, he nascut   Entre foscors d’efímera constància, Solitari en el silenci, Farcit d’esquitxos de goig i de dolor Camino per indrets d’espessa boira, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me al meu destí. Peonant per deserts de llums i joies, Entre efímeres llunyanies d’incertes foscors, Prenyat de vicis i virtuts, M’endinso entre joies i penúries, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me al meu destí. Navegant inexorablement Per espais indecisos Entre olors de nits i matinades Ausculto en silenci l’espera, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me al meu destí. Braços oberts, sense por, Estoicament, Desitjant la pau eterna Esbrino desitjos i foscors, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me al meu destí. Joia als llavis, Destí inexorable i acceptat, Entre clarianes fluctuants, Endevino espais propers i llunyans, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me al meu destí. Farcit d’espurnes i desitjos Entre horitzons llunyans, Esperant la pau eterna, M’allunyo d’espais terrenals, Cercant la pau, cercant la llum, Apropant-me vers el meu destí. La joia als llavis a tu vinc, Mare, espera’m. 20 d'abril del 2014

A pàgina inici: www.rodriguez-amat.cat