Notes de taller de Jordi Rodríguez-Amat

1965 . desembre 1995

Todo lo que me da placer me parece bueno.

1965

Cuando la vida tiene menos valor que la idea no hay optimismo.

1965

It is a work of art because it is not easy to understand

1967

La representació de l'espai en una obra d'art no és únicament un producte d'un sistema projectiu. Hi ha molts altres elements que hi intervenen. Tot home del segle XII era capaç de captar un espai real davant de qualsevol pintura del seu temps - imatges i signes plàstics com espai sensorial -.

1981

Un egipcià del segle XVIII d'abans de Crist era capaç de percebre un espai tridimensional davant de qualsevol obra que avui per a nosaltres ens pot semblar absolutament plana.

1981

Seria absurd considerar que els sistemes de representació de l'espai, desenvolupats en el segle XV a la Toscana i emprats entre els segles XV i XIX, podrien ser els únics sistemes vàlids per a representar l'espai.

1981

La Regla d'or aplicada a les profunditats de la perspectiva ?

1981

Si je dis, ça c’est de l’art, ça veut dire que c’est de l’art, et si je dis, ça c’est mon art, ça veut tout simplement dire que ça c’est mon art.

28 de juliol del 1981

L’art est dans la forme, mais la forme en elle-même n’est pas l’art.

Le spectateur ne voit que la forme, l’art étant invisible aux yeux.

L’art est invisible, même pour l’artiste.

Dieu est aussi invisible, même pour le croyant.

L’art est indéfinissable.Dieu est définissable.

L’art est puissant, il m’excite, il me transporte, il m’oblige.

Gott kenne ich nicht, mais moi je connais mon art. Ja, ich kenne meine Kunst.

L’art c’est moi.

28 de juliol del 1981

El procés creatiu és un simple monòleg amb un alt grau d'autocomplicitat

1982

Avui he començat una obra amb blanc, gris blavós, roig i negre.Tenia ganes d'aportar més lluminositat al quadre.El negre pren cada vegada més importància.

Aquest quadre basa el seu valor cromàtic en dos colors: el negre i el roig. El blanc hi és per donar-hi lluminositat, el blau grisós per trencar una certa fredor que podria encloure el quadre.

Quin seria el resultat sense el gris ?.

Seria el quadre encara més lluminós ?.

Crec que sense el gris les formes del blanc perdrien coherència, tendirien a desaparèixer. Amb el gris, el blanc no solament porta lluminositat al quadre sinó que també pren autonomia pròpia com a valor formal.

Oli sobre tela / 81 cm x 65 cm /1983

Degut a les formes relativament petites del negre i del roig, aquests dos colors no prenen el domini del quadre.

El blanc, amb una major superfície, no oprimeix als altres colors, ben al contrari, els permet llibertat de moviment.

El negre està aparellat quasi sempre amb el roig, a vegades amb el gris, gairebé mai es troba sol.

27 de setembre 1982

Cache-moi dans la plus belle poubelle.

1982

Contrast.

El blanc dóna lluminositat al quadre.

La qualitat pictòrica és aconseguida pels canvis cromàtics: blancs, blaus, verds i llurs complementaris: rojos, taronges, envigorits ambdós pel negre.

1982 Tremp sobre paper / 57 cm x 76'6 cm / 1983

Aquesta tarda he pintat quatre hores. Només he utilitzat el blanc.

4 d'octubre de 1983

Hi ha dies que crec no haver utilitzat més que el negre.

5 d'octubre de 1983

A L'ENTORN DE LA DIALÈCTICA DELS VALORS EMOCIONALS DE L'OBRA, L'ESPECTADOR N'ÉS CÒMPLICE I TOT ALLÒ QUE FA QUE SIGUI.

DEL CONTRAST

Element objectiu envigoridor, doncs emocional, el contrast acompleix els efectes òptics de les accions d'intensitat lumínica dels diferents plans o taques del quadre. Les accions produïdes poden ser de dos tipus: simultània o per recorregut, essent ambdues d'efectes visuals dinàmics. Aquestes accions no es produeixen a la vegada, si bé que una i altra es complementen per a la percepció de l'obra. El contrast es produirà per recorregut quan l'ull enfoqui cadascuna, i en diferents temps, les taques o plans que comporta l'obra. El contrast serà simultani quan la percepció de les taques es produeixi globalment.

En aquestes accions, l'efecte contrast és un dels valors fonamentals de l'obra i, essent d'efectes visuals dinàmics, és independent dels valors cromàtics; de la llum el color n'és la qualitat; el contrast, la pròpia essència.

desembre 1983

DEL NEGRE

És l'element provocador de l'acció contrast i, en neutralitzar tota interacció cromàtica, permet que cada color es presenti segons la seva pròpia identitat.

Oli sobre tela / 116 cm x 89 cm / 1982

En l'acció contínua o per recorregut, el negre és temps, absorció. La visió es despulla de tota càrrega pigmentària que havia rebut en la taca anterior i pot entrar a percebre la següent sense cap mena d'influència cromàtica. Així utilitzat, el negre concreta, neteja, despulla cadascuna de les taques o plans del quadre.

Les qualitats cromàtiques són aconseguides pels canvis: blancs, blaus, verds i per llurs anàlegs o per llurs complementaris, reforçats tots pel negre.

desembre 1983

DEL RITME

Lineal, periòdic, interromput, inconstant, uniforme, arrítmic, modulat, convulsiu, virtual... Les formes, en moviment dilatador o contràctil, peristàltic o eròtic, creuant-se amb d'altres, amb afinitat o en sense, provoquen un canvi violent del color, i/o, del contrast, creant així, un ritme de profundes connotacions visuals. En el ritme arrítmic, les formes es divideixen en colors anàlegs o complementaris, el contrast dels quals pot ser màxim, mig o feble, provocant vibracions rítmiques, harmòniques i contraposades, excitant l'efecte visual del contrast. Inevitablement hi apareix el negre, acomplint-se així el dinamisme òptic.

Desembre 1983 Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1982

A l'art hi ha de tot; alt i baix, roig i blau, el d'un costat i el de l'altre, i jo també hi sóc.

finals de 1983

Un goig és un ritme, un neguit una dissociació cromàtica.

30 de desembre de 1983

L'ART ES MOU EN UN ESPAI INFINIT...., SENSE NORMATIVA. DEL PROCÉS CREATIU

Hi ha sempre un principi causant; forma, moviment, idea. Principi visual, mental o purament especulatiu, valors a la fi, que l'artista tradueix plàsticament mitjançant tot un procés de transformació en el qual l'obra es despulla de les formes o idees primeres, no restant més que allò que abans no era. És una mena d'acció psíquico-plàstica dictada per formes o imatges de l'entorn, generada amb absència de tota lògica, i amb la sola finalitat estètica. Essent que la major part de totes les accions humanes són inconscients, l'artista les dirigeix d'una manera automàtica, posant-les al servei del procés que, una vegada desencadenat, es clourà amb l'obra acabada. No existint un sistema mental absolut com a element regidor de l'acte creatiu, l'artista fa ús de pulsions instintives que, mitjançant un procés complex i no definible, concreten l'obra en una realitat pròpia. L'artista, doncs, intuint la inexistència de la raó com a element del procés, es deixa emportar per automatismes psíquics, apareixent, conseqüentment, l'instint com l'element generador de les pulsions creatives. És així que tota reflexió és una reflexió racional, no cerebral, en la qual la imatge és creada per mitjà d'un raonament purament sensitiu.

abril 1984

DE LA IMATGE PICTÒRICA

Assolint valors purament pictòrics, les imatges objectives, associades i transformades sensitivament, perden totes llurs significacions originàries. Aquesta transformació, conscient o inconscient, dóna a aquestes imatges entitat pròpia, essent, aquesta, independent de la de qualsevol imatge objectiva. Si bé hi ha una relació formal entre la imatge pictòrica i la imatge objectiva, en essència, però, són diferents. Una és necessàriament concreta, l'altra, la pictòrica, no forçosament: i aquest manca de concreció comporta una pluralitat de lectures depenent de l'espectador en el qual, concretant-se, l'obra assoleix, així, la seva realitat.

abril 1984

L'ESPAI NO ÉS OBJECTIVABLE..... NO ÉS ABSOLUT..... DE L'ESPAI PERCEPTIU

Si l'espai existeix per un procés formatiu sense el qual no és, i si la percepció no és tan sols un fet fisiològic, l'espai és en nosaltres. No havent-hi un sistema únic de representació de l'espai, ja que els sistemes plàstics són variables segons funcions històriques, culturals, individuals..., tot sistema de signes plàstics, codificat o no, figuratiu o abstracte, de la representació de l'espai, exigeix d'un procés psicofisiològic el qual en permet la identificació per un examen perceptiu.

gener del 1985

DE L'ESPAI PLÀSTIC

L'espai plàstic pluridimensional és generat per un munt de signes plàstics unidimensionals tot formant un conjunt de signes amb entitat pròpia. Així tenim, entre altres, el signe contrast, el signe formal, el signe cromàtic, el signe compositiu, el signe rítmic.... La creació d'aquest espai es produeix per mitjà d'un procés formatiu, originat en el propi artista per realitats culturals exteriors. I, ja que les imatges pictòriques són el producte de la percepció dels signes plàstics en un context d'espai-temps, tot signe plàstic comporta un munt de valors emocionals produïts per fets òptics i transformats sensitivament en imatges pictòriques (fets plàstics).

gener del 1985

DE L'ESPAI SENSITIU

Espai adimensional, mancat de mètodes i sobre el qual l'especulació cerebral no pot crear cap sistema. Dominat per valors purament subjectius, és generat per automatismes hipotalàmics mitjançant pulsions instintives i en el qual la individualitat afectiva imprimeix tota mena d'influències psíquiques en el procés receptiu. Es produeix per tota una sèrie d'accions apreses, que finalment arriben a ser involuntàries. Aquí són les sensacions pures les que dirigeixen tot el procés, i les captacions o percepcions, sensacions en definitiva, no poden ser fruit del coneixement intel·lectual. No essent doncs un discerniment cerebral, cap judici pot argumentar l'obra. Aquest espai exigeix un tipus de comportament en el qual l'acció no comporta la dualitat objecte-subjecte, restant l'acció en el propi subjecte. Són accions deslligades del fet purament òptic Amb una constant actitud davant l'espai, l'artista finalment fa ús de les sensacions no ja com producte del fet immediat exterior, sinó com una conseqüència del bagatge que es crea en el propi artista.

gener del 1985

Quan pinto amb el roig, penso en el verd.

27 d'agost de 1985

En Picasso deia que quan no tenia roig, pintava amb verd, o a l'inrevés, no recordo. Jo, quan no tinc verd, vaig i en compro.

27 d'agost de 1985

Tot color assoleix la seva pròpia identitat, quan en absència d'altre color i davant la lluminositat del blanc és protegit pel negre.

setembre de 1985

Estil: Fet plàstic col.lectiu, generat en un lloc i en un temps concret. desembre de 1985 Tot fet plàstic individual, concretant-se en un lloc i en un temps determinat pot generar una obra.

desembre de 1985

El roig és per al verd el que el groc és per al blau: amor.

desembre de 1985

Una "posta de sol" en un quadre és com una dona de goma al llit. Cap de les dues es belluga.

desembre de 1985

TOTA CONFORMITAT AMB L'OBRA ÉS SIGNE MALALTÍS DE REBUIG DE LLUITA DE LA IMATGE I DEL COLOR

La imatge és més que un fet purament formal, és tota relació de valors òptics: les accions de dos colors, de dos tons, o més complexament, de dos valors plàstics qualssevol, siguin o no de la mateixa natura. En pintura, el color és l'element que pren valors individuals més significatius, i, essent simple subjectivitat, tot creant imatges connotatives pròpies, no es presenta mai objectivament. Tota imatge cromàtica és inherent a l'individu.

gener de 1986

DE LA INTERACCIÓ I DE L'EQUILIBRI EN EL QUADRE

Cadascun dels elements plàstics que componen l'obra: punts, línies, formes, plans, colors, textures, lluminositat... són sotmesos per l'espectador a interaccions perceptives, tot tendint a un equilibri estable. Aquest fet, generat per un procés sensitiu, no pot pas ser codificat d'una manera absoluta, doncs tota codificació permetent l'ús interactiu dels diferents elements simples que componen l'obra és sempre relativa. És en l'espectador finalment que l'obra assoleix l'equilibri de tots i cadascun dels elements plàstics i llurs interaccions. gener de 1986 DE L'OBRA I EL SEU TEMPS Tota acció sensorial individual, acomplint-se en un lloc i en un temps puntual, pot generar un fet plàstic. L'artista en tant que individu està sotmès al seu espai-temps, i, si l'obra és el resultat d'una acció psíquico-plàstica, i tota acció plàstico-creativa és inseparable d'un moment històrico-social, l'obra és intransferible a qualsevol altre context cultural.

gener de 1986

DE LA INCORFOMITAT I DE L'ACCIÓ

Acció..., complicitat..., l'obra sorgeix, fuig. Nous valors apareixen, coneguts o no. Cada cop n'ets més còmplice. Hi ha possibilitats, infinites. És la recerca constant, l'acció. Són les relacions, formes imatges, colors,... goig, el roig i el verd. Tota conformitat és signe malaltís! Quin neguit!... Som - hi !.

gener de 1986

Visca el color lliure ! Visca la pintura lliure !

20 de març de 1986

No hi ha cap principi estètic absolut, tota estètica és relativa. Visca l'art absolut !

març de 1986

L'apreciació de l'obra es basa en un fet purament educatiu. Si m'agrada és per que m'he educat per a acceptar-la. Si la rebutjo és perquè no estic format per a la seva estètica. Si m'agrada, és bo. Si no m'agrada no és pas bo.

20 de març de 1986

Les aportacions de l'obra de Delacroix han estat sorprenents, però la llibertat dels pintors medievals no serà assolida fins el propi segle XX. Si més no, almenys gosem creure-ho.

24 de març de 1986

Els impressionistes fan un pas de gegant per bé que pertanyen al món físic.

24 de març de 1986

Cinc segles d'espai, cinc segles d'angoixa.

24 de març de 1986

L'acció lliure comporta la destrucció de tot allò establert.

8 de setembre de 1986

Si els polítics tinguessin la meitat de la imaginació que tenim els artistes, el món seria una bassa d'oli.

13 d'octubre de 1987

L'Església ha generat sentiments que al llarg de segles han estat la causa de la creació de moltes obres d'art (i la destrucció de moltes altres). La relació entre uns i altres - sentiments i obres - arriba a ser independent. L'entitat de l'obra finalment és independent de la causa que l'ha creat.

13 d'octubre de 1987

Si planilandia...... Tricotilandia es un mundo de tres dimensiones en donde se tricota con lana.

22 de setembre de 1988

L'artista és una mena de joguina autòmat

11 de gener de 1993

A L'ENTORN DE LA CREACIÓ DELS LLENGUATGES PLÁSTICS

Personalment accepto considerar, amb presumpció de discerniment cognoscitiu, i des d'una perspectiva individual, que cada artista intenta, conscient o inconscientment, formular un cos pictòric, una gramàtica plàstica, que respongui a la seva necessitat individual i alhora social. L'artista, com tot ésser humà, té limitacions, limitacions que no li permeten un coneixement absolut (per bé que aquest no existeix) del seu art, ni tan sols del fet artístic a l'entorn històric en el qual ell es mou. Accepto, així mateix, considerar que no existeix obra o procés creatiu que es desenvolupi en un "no entorn històric i social". No existeix "l'Art". Existeixen les arts. L'art és el llenguatge creat per la tècnica i la sensibilitat, per la necessitat individual i l'encàrrec (demanda social), per tots ells alhora, i altres, que permeten generar un codi plàstic, una gramàtica visual, en un moment històric concret. Es podria considerar - i acceptar si es vol -, que el procés generatiu d'un art es produeix per una mena de programa que serveix per a adaptar i concretar tot un munt d'energies individuals i col·lectives en un llenguatge plàstic. Un cop generats aquests llenguatges plàstics, alfabets o codis visuals, s'interaccionen uns als altres sorgint els que sobreviuen temporalment. Personalment gosaria creure, acceptant les limitacions en les que el meu pensament es mou, que no existeix "l'artista pur", artista alliberat de l'entorn, és a dir, independent del temps, lloc i moment històric i social, és a dir, no manipulat per aquest programa.

1 d'abril de 1994

DE LA INTERPRETACIÓ DE L'OBRA

Les referències històriques ens permeten una concepció determinada de l'art d'altres èpoques i de la nostra pròpia. És el nostre art d'aquest o aquell segle, d'aquest o aquell moment, d'aquest o aquell artista. L'artista ens deixa l'obra, i aquesta obra ve conformada per signes plàstics, per imatges, per tot un munt d'elements formals, gràfics, cromàtics, etc. que nosaltres interpretem, interpretació que varia, no tan sols segons el moment històric en el qual s'interpreta, sinó també segons el propi individu que l'interpreta. D'altre banda, un determinat individu, o bé un grup limitat d'aquests, pot imposar un cert criteri interpretatiu, criteri, que, en ésser més o menys acceptat, pot establir un criteri de grup.

1 d'abril de 1994

Pintar: Acció orgànica vital en certs individus. No es produeix en cap víscera concreta. Altres accions orgàniques vitals són: digerir, respirar, c.... (evacuar el ventre), ......... És, en si mateixa, una acció absurda (parlo de l'acció i no pas del producte creat per l'acte de pintar). És un acte necessari en certs individus. Quant més es realitza, més es manifesta la necessitat de ser acomplit. De la mateixa manera que l'acció orgànica d'evacuar el ventre, l'acció orgànica de pintar pot ser en forma de diarrea o de restrenyiment (constipació). A vegades no surt i a vegades tens còlic.

3 d'abril de 1994

En aquests moments la pintura és gairebé una pura i simple acció visceral

21 d'abril de 1994

Cal aprendre a no veure amb els ulls. Cal destruir tots els elements plàstics que comporten una càrrega pura i simplement anecdòtica. (anècdota -plasticitat - bellesa -). Bellesa: (f) Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració.

9 de maig de 1994

Pobres ! Pobre de mi ! Ja ho havia jo dit algun cop, l'art és un joc d'ous. Abans em van ensenyar a "veure". Va caldre educar l'ull de l'artista. Avui he de fer grans esforços per a deseducar allò que es va educar: textures, cromatismes, contrastos, valors atmosfèrics, profunditats, perspectiva, proporció, volums, composició, equilibri i........,, ...., ......, ...., sóc un esclau, vull llibertat. vull pintar com si estigués ..... o ...., molta ..... Fins quan tindrà vigència la ........?. I si em moro ........ ? Visca la ..... !. Cagar: verb intr. Evacuar el ventre. Caguera: ganes de cagar Cagant: present del gerundi del verb cagar 9 de maig de 1994 A vegades tinc por de no tenir .........

18 de desembre de 1995

El millor que li podria succeir a l'art és que tots els artistes ens morissim

24 de maig de 1994

El matemàtic pregunta a l'artista: "Senyor, Vostè és capaç de concebre un espai de n dimensions ?". L'artista li respon: "Si Senyor, jo sóc capaç de concebre un espai de n dimensions. I l'artista continua, "I Vostè seria capaç de concebre un espai de n-n dimensions, Senyor matemàtic ?.

10 de juny de 1994

El matemàtic reflexiona.

L'artista s'ho pensa millor i diu al matemàtic; Senyor, jo sóc capaç fins i tot de concebre un espai de n elevat a i dimensions, sent i un número imaginari qualsevol i si em sento inspirat, n pot ser fins i tot una vaca volant. Vostè hi arriba fins aquí Senyor matemàtic ?.

18 de desembre de 1995

És fàcil, a vegades, de creure en les possibilitats que et permet la llibertat d'acció a l'hora de crear. Altres cops et sentiràs impotent fins i tot per aixecar-te de la cadira i dirigir-te cap a la tela o el paper.

18 de desembre de 1995.