|
|
Notes de taller de Jordi Rodríguez-Amat Maig 1996 - març 2024
A l'espectador d'una obra d'art li poden passar, entre altres, dues coses ben diferents: a)
Que al contemplar l'obra, a primer cop d'ull, li agradi i s'hi apropi
anímicament, adaptant-se a l'obra i cercar-li tot un munt de valors positius.
A partir d'aquests moment l'obra és
bona per a ell. b) Que li passi tot el contrari, és a dir, que de bell antuvi l'obra no li faci el pes i cada cop li agradi menys. De mica en mica li troba tot un munt de defectes fins prendre una actitud contraria envers l'obra. És una mica el mateix que quan, simple espectador d'una discussió, de mica en mica prens part per una de les parts. 4 de maig del 1996
Dins l'ampli ventall de mitjans d'expressió
i comunicació que disposa l'individu avui, l'art pren, cada cop més, un espai
més incert. La volubilitat de la finalitat que té l'art avui ajuda a
desvirtuar l'espai clar i determinat que havia gaudit des de sempre. Per aquesta i altres raons, avui es parla
molt i molt de la mort de l'art, de la seva desvirtualització. De la
disfunció local que no li permet gaudir d'un espai vital que li permeti un
desenvolupament orgànic i progessiu. Hi ha qui crida: "l'art és
mort!". Però, no podem pas acceptar que l'art mor constantment i que,
alhora, també reneix constantment ?. Per la seva pròpia capacitat mutable l'art
està constantment en mutació. Fent un repàs de la seva història podem veure
que l'art, com la vida, no és estable i la seva inèrcia per a la mutació fa
que constantment estigui morint, però, naixent alhora. M'agradaria prendre una bona actitud
eclèctica que em permetés lliurar-me de la presumptuositat de creure que,
avui, l'art i els artistes, a diferència d'altres èpoques, gaudim de la
possibilitat de crear un nou món, tot destruint-ne un altre i que, això no ha
estat mai patrimoni d'altres segles. L'estructura formal i conceptual d'estils o moviments d'altres moments de la història de l'art han estat sotmesos a una mutació tan gran com la que nosaltres podem mantenir avui. Fins i tot m'atreviria a creure que amb la mateixa consciència que la nostra. I amb la mateixa problemàtica que impossibilita a l'historiador de seguir una línia o fil guia dels esdeveniments artístics. Penso que els conceptes de replantejaments, conclusions, destruccions, contradiccions, etc. etc. no són pas nous, ni tan sols patrimoni del nostre temps. Als teoritzadors se'ls fa difícil de seguir un fil guia de tot el que passa avui en el món de l'art. Però, el mateix passava abans. Doncs, no ha existit mai algú capaç de veure amb ells ulls de futur el propi moment en que viu. És evident que cal que el temps faci la història. D'altre banda la història la fem (escrivim) nosaltres. I la història podria haver estat escrita de moltes altres maneres. La història no és sinó en nosaltres (Un fet que podria ésser significatiu és la valoració de l'obra en els diferents moments històrics. En tal i tal segle, aquell artista o estil era valorat de tal o tal manera. Aquesta mateixa valoració és mutable. Es podria considerar - i acceptar si es vol -, que el procés generatiu d'un art es produeix per una mena de programa que serveix per a adaptar i concretar tot un munt d'energies individuals i col·lectives en un llenguatge plàstic. Un cop generats aquests llenguatges plàstics, alfabets o codis visuals, s'interaccionen uns als altres sorgint els que sobreviuen temporalment. 15 de maig de 1996
REFLEXIONS SOBRE LA MORT DE L'ART Dins l'ampli ventall de mitjans d'expressió
i comunicació de que disposa l'individu, podríem considerar que l'art pren un
espai cada cop més incert. La volubilitat de la finalitat de l'art, avui,
ajuda a desvirtuar l'espai clar i determinat que pot haver gaudit en altres
moments. És per aquesta i altres raons que cada cop
es parla més de la mort de l'art, de desvirtuar la seva funció, una disfunció
local que no li permet ocupar l'espai vital que li faciliti un
desenvolupament orgànic i progressiu. No podríem, però, acceptar, si ens
predisposéssim a fer-ho, que l'art mor i reneix constantment ?. Repassant d'un simple cop d'ull la història de l'art,
podem veure que, per la seva capacitat de mutació, l'art no és ni ha estat
mai estàtic, sinó dinàmic i en constant evolució. M'agradaria prendre una actitud eclèctica
que em permetés lliurar-me de la presumptuositat de creure que, avui, l'art i
els artistes, a diferència d'altres èpoques, posseïm la capacitat de crear un
nou món tot destruint-ne un altre i, que això no ha estat mai patrimoni
d'altres segles. L'estructura formal i conceptual d'estils o moviments artístics d'altres moments de la història ha estat sempre sotmesa a una evolució tan gran com la que nosaltres puguem defensar avui. Conceptes com replantejaments, conclusions, destruccions, contradiccions,....., no són pas nous, ni tan sols patrimoni del nostre temps. Fins i tot m'atreviria a creure que, en molts moments, amb la mateixa consciència que la nostra. I, si l'art és el llenguatge creat per la tècnica i la sensibilitat, per la necessitat individual i la demanda social, per tots ells alhora i, altres, que permeten generar un codi plàstic, una gramàtica visual, en un moment històric concret, i tot està en constant evolució, podem acceptar, per sort, si així ho volem, que l'art no pot més que està constantment morint. 15 de maig del 1996
LA VOLUBILITAT DE L'ART Al setze anys, jo posseïa un coneixement molt i molt clar del significat del mot "art". Tenia el concepte perfectament acotat. Art estava íntimament lligat a paràmetres com equilibri, llums i ombres, composició, proporció, etc. etc. Avui, després de més de quaranta anys de dedicació a l'art, aquests valors estètics han perdut per a mi tota vigència. Aleshores sabia quins camins seguir per avançar, peu ferm, en el camp de la creació. Aquells eren principis estables i segurs, inequívocs. Avui, el treball segueix camins idefinits. Constantment apareix el dubte. Malgrat això, el treball continua. Del blanc al negre, del negre al roig. I per què ?. La meva ment no ho sap! Jo si que ho sé. És el triomf de la inestabilitat sensitiva. Que bé! Abans també, la pròpia activitat artística quedava ben i ben definida dins la meva existència en tant que individu. Els espais eren clars i ben definits. Espais sensibles i espais vitals. Avui és tot el contrari. L'art, significat que difícilment podria definir, i vida estan constantment barrejats. No existeixen compartiments diferenciats entre un i l'altre. 30 de maig de 1996
La mémoire n'appartienne qu'au futur, pour
elle, le présent n'existe pas. Je suis l'antimémoire oubliée 23 de desembre del 1996
Le mensonge me soulage de tous mes maux. Je
ne mens pas mais j'en ai la possibilité. 26 de desembre del 1996
Si tu mens, tu es heureux. Si tu ne mens
pas, tu l'es encore plus. Mens pour ne pas être tellement heureux !. 26
de desembre del 1996
Comment je peux ne pas croire à ce que je
crois ? Comment devrais-je ne pas croire à ce que
je crois ? Vraiment, je voudrais ne pas croire à ce
que je crois. Si finalement je dois croire, je voudrais
croire à ne pas croire. 1 de gener del 1997
À quelque relais du corps, l'âme, elle
aussi peut se relâcher. 3 de gener del 1997
De ma vie je crois n'avoir jamais eu besoin
de Dieu 3 de gener del 1997
La intel·ligència no sempre il·lumnia
l'esperit 15 d'octubre de 1997
El pitjor enemic d'un artista és l'autocomplaença en un estil artístic generalment acceptat. És molt fàcil ancorar-se en el que ha estat fet en el passat i que un mateix accepta com a mitjà d'expressió personal. Lluita, si en saps, contra tot allò que és fàcilment acceptat ! Altrament et manifestaràs incapaç per a mantenir-te lliure i cauràs en una garjola decorosa. 23 de desembre del 1997
Cal intentar fer ús del poder de la ment per a no caure en la simple quotidianeïtat d'un treball rutinari que, tot i que pot permetre crear una obra ben feta i, fins i tot seriosa, no permet l'aboslut desenvolupament de la llibertat de l'individu. 23 de desembre del 1997
La imatge és la realitat fictícia de
l'objecte. Està composta per elements formals, els quals en determinen la
seva pròpia realitat i és absolutament independent de l'objecte representat. 23 de desembre del 1997
Sembla com si la innovació fos avui molt important en el món de l'art. Forma i contingut canvien ràpidament. Podríem parlar sobre què és realment nou i què no ho és. Alhora podríem parlar sobre la fi de l'art. Una bona qüestió!. 24 de desembre del 1997
El pintor i l'escultor destrueixen l'espai real i en creen un altre completament diferent. 24 de desembre del 1997
Hi ha actituds que són constantment innovadores, tot i que no hi ha res de nou. Hi ha, així mateix, la recerca constant que no sabem a on duu. Hi ha, també, un treball continuat sobre un mateix camí el qual pot, també, comportar una constant innovació. Pot, si així ho voleu, no haver-hi res. 26 de desembre del 1997
Proposta per a una exposició: Penjar calces i calçotets molt bruts i poderosament pudents. Donar opció als visitants de treure's les pròpies calces i calçotets, fent-los rodar amb el braç enlairat i corrent al voltant de la sala tot cridant i bramant. 28 de desembre del 1997
Sí, un pintor pre-ranaixentista: Giovanni
Bellini. Heu vist el retrat del Doge Leonardo Lorenga ?. Genial !!. Si el
veieu us agafarà caguera de la grossa. 30
de desembre del 1997
M'agradaria de ser un pintor renaixentista del segle XV o bé flamenc del mateix temps. 30 de desembre del 1997
La Familia Arnolfini ?. La rehòstia !!. 30 de desembre del 1997
Avui m'ha visitat el pintor francès Marc Bastier. S'ha posat davant dels meus quadres recents i m'ha dit: "Si tu y rentres, tu n'en sors pas". Aquest home és un troç de pa beneït. 24 de juliol de 1998
Accordez-moi le droit de n'avoir aucune
opinion sur l'art. 23 de setembre de 1998
En art, moltes vegades, si la cagues
l'endevines. 19 de juliol de 1999
L'artista recorre el seu camí en silenci i sempre en solitari. Avui estic cardat, ben cardat. Ahir vaig pintar una estona, vaig acabar un quadre que tenia començat feia dies, però fa un parell de setmanes que no faig gairebé res. 5 de gener del 2000.
Fa una estona he començat un quadre amb dos caps. És ben diferent del que estava fent últimament. En el neguit, he recordat una conversa amb un antic amic de l'Escola de Belles Arts, l'Eustaquio Casero, professor ara a Llotja. Va ser un dia de fa uns anys. Ens vàrem trobar casualment veient una exposició en el Palau Robert a BCN. Quan jo li explicava el projecte del Centre d'Art i la Fundació, la seva resposta va ser: encara creus en tot això tu? Quin merder! 6 de gener del 2000
Si no fos humà seria lliure. 17 de febrer del 2000
Acabo de sortir de veure l'exposició de Marc Rothko a la Fundació Miró de Barcelona. He de confessar que l'obra d'aquest pintor m'ha semblat, avui, molt decorativa. Recordo l'exposició que fa uns anys vaig veure a la Tate de Londres i, aleshores, aquesta pintura em va emocionar. Què collons passa ? Abans de veure l'exposició d'avui em feia por que no m'arribés. Ha estat la meva incapacitat o manca de predisposició la raó per la qual en Rothko se m'ha quedat curt? He observat com un espectador admirava un quadre absolutament negre. Tot negre. En certs moments creia que apareixia un rectangle fosc en el mig del quadre, però no, era un producte de la meva percepció visual. Deu haver estat la influència de les estructures formals dels altres quadres el que m'ha produït aquest sensació visual. Aquest espectador anava tot vestit de negre. N'hi havia un altre que també vestia tot de negre. Bé, excepte els mitjons que eren de color vermell. Vermell viu, molt viu. Tornant al nostre primer espectador, m'ha semblat, per l'estona i la manera en què estava observant el quadre que devia sentir certes emocions. Jo no sabia si plànyer-lo o bé envejar-lo. Els botons de la jaqueta del segon espectador eren daurats. El primer era petit i gras, el segon prim i escridassat. 25 de novembre del 2000
El temps no pot engolir la pròpia eternitat. 6 de febrer del 2001
No sé si sóc el que he volgut ser. 23 de febrer del 2001
J'y suis, mais je ne comprends pas. 23 de febrer del 2001
Avui
he començat un dibuix. Des de l'última obra de la Suite de Verges no havia
fet res. D'això fa un munt de mesos. He
estat escrivint part de les meves memòries. No ho puc fer tot. He col·locat
un paper sobre el tauler de fusta i he començat. Ja n'hi havia prou. 12
de novembre del 2002
He acabat el dibuix. 22 de novembre del 2002
Acabo de començar una nova obra. Primerament volia fer una pintura sobre paper, però un cop he vist la força que tenia el dibuix he decidit de continuar-lo com a dibuix. Qualsevol analfabet en art em diria que això és una simple merda. He tardat cinquanta anys a saber fer aquesta merda. 23 de novembre del 2002
Per què he estat set mesos sense agafar
els pinzells ? 23 de novembre del 2002
Avui m'agradaria ser Mackie Messer disfressat de Lucio Fontana en una fàbrica de teles de pintar. 31 de gener del 2004
Només allò que em
satisfà té sentit 1 de juny del 2004
Ahir vaig acabar un nou quadre de la sèrie iniciada el juliol del 2003. Es tracta d'un retrat de la Montse. És el segon retrat amb aquestes característiques, el primer va ser un autoretrat, just l'obra anterior a aquesta. El quadre s'estructura en diferents parts,
amb formes més o menys rectangulars, les quals permeten la multiplicitat
d'imatges, de front o bé de perfil, de la Montse. En tot el quadre només he utilitzat una
terra i això en una part poc significativa de l'obra. A fi d'aconseguir una
forta lluminositat he utilitzar color purs. El fet, però, significatiu del
quadre és l'ús del blanc, dels grisos i del negre. Sense aquest tres colors,
anomenem-los així, la resta de colors i les seves tonalitats crearien una
forta confusió cromàtica. És així que uns i altres,
blancs, grisos i negres, alliberen els colors de qualsevol tipus d'interacció
cromàtica. Les diferents graduacions dels grisos permeten, alhora, enriquir
cromàticament l'obra. Tot i la difuminació entre el blanc, o un color qualsevol i el negre, no hi ha hagut un intent de crear sensacions virtuals òptiques. Aquestes, si existeixen, han estat com a conseqüència de la determinació de cadascuna de les imatges de la Montse. La composició de l'obra no ha estat predeterminada, sinó que s'ha anat produint a la vegada que s'anava pintant. La superfície blanca del fons i les estructures que s'hi anaven creant permetien combregar unes amb les altres, alhora que s'anava continuant amb les estructures formals del quadre. És evident que hi havia a priori un intent d'estructurar les formes de les imatges de la Montse dins de rectangles que determinessin una forta estructura geomètrica del retrat, entenen com a retrat el conjunt de tot el quadre. 15 d'agost del 2004
Aforisme: Quan el concepte sobrepassa el sentiment, l'art s'esmicola. Contradicció: el concepte pot ser art. 7 de setembre del 2004
L'art és un engany meravellós de l'esperit. 9 de setembre del 2004
M'agradaria morir pintant i cagant alhora. 10 de setembre del 2004
Un cop deixat l'ensenyament, i des del meu personal tribunal, manifesto que preferiria ser un pidolaire a Vanarasi que professor d'ensenyament secundari en el nostre país. 3 de març del 2005
Gaudir de la reproducció d'una obra d'art penjada en una paret és com masturbar-se davant una fotografia de la Marilyn Monroe. 18 de juny del 2005
Un pintor autodidacte és com un metge autodidacte. La diferència és que aquest l'anomenen curandero. 27 de juny del 2005
Avui, la dona de fer feines s'ha posat davant del quadre que jo estava pintant i m'ha dit: no hi entenc res. La veritat és que ja en som dos que no hi entenem res. 4 de juliol del 2005
|
|
||
|
|
Fa una estona he acabat de muntar l'exposició de la XIV Biennal Mostra d'Art Contemporani Català a la galeria de la fundació. El meu absolut convenciment és que, avui, és molt fàcil ser artista. 7 de juliol del 2005
Avui, a tres quarts i cinc de la tarda, davant el Rathaus a la Marienplatz de Munich, la Sylva, una dona italinana que sap portar un llarg encant en els seus ulls, m'ha dit: Du bist wie eine Zauberflöte. 25 de novembe del 2005
La Caterina diu que tot el que estic pintant aquest estiu són porcades. 28 de juliol del 2006
Avui he rebut un e-mail. Dear Jordi, Por
fin estoy en los estados unidos. Que lastima. Todavia estoy triste que
no estoy alli con ustedes en la fundacion. La segunda parte de mi viaje
fue muy interesante. What a journey! My
friend and I traveled all over Thank you! Thank you!!!! I wish you all the best and hope to see you again soo. Peace and Blessing Kym Kym Moore Professor of Theater Theater Program Sarah Lawrence College One Mead Way Bronxville, NY 10708 13 d'agost del 2006
Avui, l'art és merda i la merda és art. 4 de setembre del 2006
Cal saber arrosegar l'ànima en tot moment.
1 de novembre del 2006
Quan més lluny es fa avançar l'esperit, tant més difícil es fa controlar-lo.
11 de novembre del 2006
La estupidesa pot ser moltes vegades la mare de la felicitat.
11 de novembre del 2006
No sé com és la meva pintura, només sé com la veig jo.
23 de desembre del 2006
He cercat Déu per mitjà de la meva pintura i no l'he trobat. Només m'he trobat a mi.
29 de desembre del 2006
Just abans de començar a llegir "What good are the arts" de John Carey, vull manifestar que l'art és una merda. Quan acabi de llegir-lo, us diré si és una o bé dues merdes. Perdó, l'art és una merda meravellosa. 13 de març del 2007
L'acte de crear t'obliga a sentir-te dins la pell de Déu.
15 de maig del 2008
Avui recordo una xerrada amb un pintor el nom del qual no vull recordar. Aquest pintor em va comparar amb en Picasso. Sense pensar-m'ho un segon li vaig contestar: Però, com em pots comparar amb en Picasso? jo sóc molt millor qu'ell.
4 de setembre del 2008
Avui, ni Mozarts, ni Puccinis, ni Renoirs, ni Picassos, ni....... . Cap mòmia. Amb una cabra i una flauta n’hi ha prou. 13 de desembre del 2008
A mig llegir Also sprach Zarathustra, crec que, amb un petit toc d’ironia, el Sant Pare hauria de santificar Nietzsche.
12 de novembre del 2009
23 de febrer del 2010
14 de maig del 2010
Tinc els collons plens de no saber deixar de pintar. Hi estic enganxat, merda ! 16 de juliol del 2010
Aujourd’hui je me suis ennuyé énormément.
J’ai visité Le Louvre. 14 d'octubre del 2010
Acabo de veure l’exposició retrospectiva de Jean Michel Basquiat en el Musée d’Art Modern de la Ville de París. És tan dolent que, de tan dolent que és, és molt bo. 16 d'octubre del 2010
Moi je ne m'y connais pas dans le monde de
l'art. Je vous en prie, ne m'ôtez pas le silence. 20 d'octubre del 2010
Si definim art i li restem la definició, què queda? Doncs queda l'art. I si tenim dues definicions i les dues definicions no són iguals, què queda? Doncs queden les dues definicions i l'art. I si sumen les dues definicions, iguals o diferents, què queda? Quan jo em mori, merda pels que quedin, deia la meva àvia 24 d'octubre del 2010
I si els artistes, els galeristes, els crítics,
els col·lecionistes, tots, estiguéssim boixos? Què et sembla si prenguéssim mescalina? 24 d'octubre del 2010
Pintar de dia o pintar de nit no és el mateix. De dia és sempre fosc, de nit hi ha sempre llum. 24 de novembre del 2010
... i Déu es va fer home. M'hagués agradat
més que s'hagués fet dona. Si Déu s'hagués fet dona, jo seria creient. 2 de desembre del 2010
Surto a la plaça i veig una dona molt maca. Trobo l’amic Roure, pagès i savi de vida,
i li dic: mira quina dona més maca. Sense mirar, em respon: bah! totes el tenen allà mateix! 15 de desembre del 2010
El diable creu en Déu i Déu ha desaparegut. Tot està podrit. 26 de febrer del 2011
Il aimait tellement l’art que l’on voulait
le sodomiser avec une figue de Barbarie sans éplucher. 15 d'abril del 2011
Per fer l'amor no cal mirar amb qui. Per estimar has d'anar en compte. 29 d'abril del 2011
Dr. Faust, bitte, sagt mir, wie ich meine
Seele den Teufel verkaufen kann. 9 de maig del 2011
I si el Vaticà em fes beat? 9 de maig del 2011
Please, take me out of paradise. 24 de juny del 2011
Tinc el pressentiment que Déu ens ha abandonat i se'n ha anat de putes. 18 de desembre del 2011
Quan em mori no tingueu els collons de possar-me
els pinzells a la caixa. 9 de març del 2012
Art doesnt' exist at all 13 d'agost
Acabo de menjar l’últim tros de torró d’una
tauleta de les que a priori semblen de les bones. Tot jugant amb la
caixa buida, la mirada se’n anat directe vers els ingredients. El frontal de la caixa: TORRÓ TRUFAT amb cireres confitades al licor QUALITAT SUPREMA. Ingredients: Torró divers amb cireres confitades al licor (cacau 22% mínim). Sucre, cireres confitades al licor (20%) (cireres, xarop de glucosa i fructosa, sucre, licor, acidulant (àcid cítric), colorant (E-127), conservants (E-202, E-211, sulfits)), pasta de cacau, mantega de cacau, xarop de glucosa, llet sencera en pols, llet desnatada en pols, greix vegetal (greix, emulgent (mono i diglicérids d’àcids grassos), sal, acidulant (àcid cítric), conservant (E-200), antioxidants (extracte ric en tocoferol i E-304), aromes i colorant natural (ß-carotè)), licor, humectant (sorbitol), emulgent (lecitina de soja), conservant (E-202), aroma. Pot contenir traces de gluten, ou, peix (omega
3), fruits secs i sèsam. Què us sembla si ara jo me’n anés a fer l’amor?
30 de novembre del 2012
Bitte, sagt mir, was Kunst ist. 22 de febrer del 2013
Una bona pelada és millor que una mala follada.
31 de març del 2013
After having created the universe, God went
for a walk and forgot it. It happened thousands of millions of years
ago. Now, it is not possible for him to find it again. Did he go with
a beautiful girl? If so, I would like to be God.
2 d'abril del 2013
Quan he sentit les campanes de l'esglèsia
que cridaven a missa, m'han vingut ganes d'ana a fer l'amor. 2 de maig del 2013
Per ser felic, cal alliberar-se de la pròpia consciència.
12 de maig del 2013
Quan Déu va crear l'home, la va cagar. I la dona? Ah! no, la dona és diferent.
4 de juny del 2013
J'étais et je le suis toujours un amant passionné
des femmes. 9 de juny del 2013
Consell de vell mestre: si la fiques dins és per sucar-la, la brotxa clar. Però ves en compte que no se t'hi enganxi i treu-la. A vegades el pot és massa estret i si no la treus, pots tenir problemes.
12 de juny del 2013
Per fer l'amor no miris amb qui. Per estimar ves en compte.
16 de juny del 2013
Una cagarada és art si jo dic que és art. Merda !
20 de juny del 2013
M'agradaria morir pintant, cagant i fent l'amor alhora.
20 de juny del 2013
À quoi bon ? 21 de juny del 2013
Deu mil vegades merda.
21 de juny del 2013
Mentre hi hagi un petit alè de vida en el meu cos, intentaré fornir la meva ànima amb el més alt sentiment de creativitat. Tandis qu'un petit brin de vie reste dans
mon corps, je vais essayer de remplir mon âme du plus haut sentiment
de créativité. 22 de juny del 2013
Quan sento la paraula Art em venen ganes d'anar a cagar i quan hi vaig tinc còlic.
18 de desembre del 2013
Je viens de lire: Warhol déclarait qu’à Florence il fréquentait les fast-foods plutôt que les musées. Ah! Qu’il était con celui-là! À New York il avait des meilleurs fast-foods qu’à Florence. Moi, par contre, toutes les fois que je suis allé à Florence, je fréquentais les musées et les fast-foods, sans oublier les bons restaurants.
M'agradaria de ser Jesús per a poder adorar la Magdalena. 9 de gener del 2014
Si je devrais choisir entre toutes les femmes que j'ai eues, je choisirais la peinture. 30 de gener del 2014
Je viens de lire dans Le Musée Imaginaire d’André Malraux : La victoire de… toutes contemporaines de Cézanne sur les peintres officiels. Est-ce que vous avez vu Cabanel ?
31 de gener del 2014
Una vegada en vaig conèixer un que deia que el pintor, per a ser un bon pintor, havia de passar gana. Aleshores no dec de ser un bon pintor. El que no sé és si aquell anava begut. Me’n vaig a pintar.
2 de febrer del 2014
Être peintre m'a coûté un grand nombre de sacrifices, mais quelle joie la mienne.
3 de febrer del 2014
Cada hora, cada minut que passa m'allunya del ventre de ma mare.
9 de febrer del 2014
El naixement em va condemnar a l'art.
9 de febrer del 2014
Per a tenir plaer no és necessari tenir-ne consciencia.
16 de febrer del 2014
Des de fa molts mil•lennis, l’ésser humà pretén entendre el món, l’univers i a si mateix. No hi ha res a fer. Admirable i majestuós joc humà.
16 de març del 2014
I am obliged to have a Spanish passport in spite of myself.
8 d'abril del 2014
Amb l'edat m'aixoplugo en el recés del silenci.
6 de maig del 2014
Si l'ésser humà tingués la noblesa de qualsevol espècie animal, el món seria una bassa d'oli.
7 de maig del 2014
Sense tantes idees, el camí seria més planer.
10 de maig del 2014
Kunst existiert überhaupt nicht. Ich bin Kunst.
17 de maig del 2014
Aquest matí, tot reflexionant, com cal fer de tant en tant, he pensat que m'agradaria ser el rei Salomó. No pas per ser rei, sinó per tenir un harem amb més de 1000 dones.
20 de maig del 2014
Déu, m’has decebut. Permets la maldat. No pot ser que siguis omnipotent i just alhora. Si fossis omnipotent i no fossis just, no series Déu. Si ets just i no ets omnipotent tampoc ets Déu. Tu has defraudat el món.
15 de juny del 2014
La resignació ajuda a fer camí.
23 de juny del 2014
El silenci és un crit d'angoixa.
15 de juliol del 2014
Els metges em fan por. Les metgesses també, però no tant.
22 de gener del 2015
No vull cap creu a la meva làpida. La creu ja l’he tingut en molts moments de la meva vida.
2 de febrer del 2015
Des de fa molt i molt de temps, el fantasma de la pintura em persegueix i esdevé una malaltia incurable.. 1 de març del 2015
L’Art no existeix, Déu tampoc. Art i Déu són conceptes sobre els quals l’esser humà ha establert al llarg dels segles tota mena d’estructures mentals i sensitives amb la finalitat de donar-los forma.
7 de novembre del 2015
Si Déu és el pare i l'Art és el fill, jo sóc el Sant Esperit. 28 de novembre del 2015
Preguntes de taller: Què seria de l’art contemporani sense la literatura que el complementa ? I què és l'art contemporani amb la literatura que el complementa? 12 de desembre del 2015
Dieu n’existe pas, l’art non plus. Je suis un artiste. 4 de juliol del 2016
Observant el cul d’una dona es pot deduir la seva capacitat intel•lectual. 5 d'agost del 2016
Avui, a tres quarts d’onze del matí em trobava davant el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll en el MNAC i una idea m’ha vingut al cap: qui va pintar aquest Pantocràtor tenia uns collons com Sant Pere del Vaticà. I una nova idea m’ha vingut al cap en el mateix moment: m’agradaria de ser aquest pintor, just el dia que va pintar el text EGO SUM LUX MUNDI, a les vuit del vespre i, a més, estar borratxo com una sopa. 19 de novembre del 2016
La música apropa a Déu. Sóc agnòstic. 22 de gener del 2017
Aquesta nit m’ha visitat l’amic Friedrich Nietzsche. Hem parlat, sobretot, d’art i si hem estat d’acord en certs aspectes, no ho hem estat amb d’altres. Alguns dels aspectes amb els quals hem estat d’acord són: .- L’art és un coneixement del món sota valors dionisíacs. .- Hi ha un aspecte ontològic en el qual l’art es limita a ser una pura i simple il•lusió. .- L’art té més valor que la veritat. Tot i que ells no es van conèixer personalment hem parlat d’un amic comú, en Nikos Kazantzakis, el qual va ser, així mateix un gran admirador d’en Nietzsche. Després de més de tres hores, estàvem cansats i, vinga, a dormir. 25 de març del 2017
.- Sóc un agnòstic que vol ser Déu per assolir la perfecció absoluta. .- Malgré d’être agnostique, je désire d’être Dieu à fin d’être parfait. .- Despite being an agnostic, I desire to be God to be perfect. .- Ich bin ein Agnostiker, der Gott sein will, um perfekt zu sein. 28 de març del 2017
Vull continuar cridant abans de morir i no pas per a complaure titellaires, bruixots, polítics i prostitutes. L’obra és i haurà estat aquest crit. El crit d’una ànima que no vol haver estat deixeble ni vol deixar deixebles. Morir pintant, cagant, fent l’amor i escoltant la coral de la novena de Beethoven en el bell mig d’un camp de gira-sols en flor a finals de juny. 27 d'abril del 2017
Vor ein paar Tagen Gott hat mir gesagt, dass ich sein Vorbild bin. 1 de juny del 2017
De plus en plus, le monde ça me fait chier. 21 de juny del 2017
À l'âge de dix ans je me suis dit, je serai Rodríguez-Amat ou rien. 25 de juny del 2017
De plus en plus je trouve le monde trop petit pour moi. 27 de juny del 2017
De plus en plus je suis près, si nécessaire, à faire la guerre. 29 de juny del 2017
Sobrepassat el destí final, els meus quadres, totes les obres creades per mi deixaran d’existir per a la meva persona. Els pinzells, estris i materials que m’han ajudat a viure, callaran per sempre més en el meu esperit. I en el vostre? No ho sé! També desapareixeran per sempre totes les vivències que viuen em mi i que són patrimoni del meu ésser com a individu. Deixaré de pensar i sentir per què he viscut i que he fet en aquest món. No podré sentir el vostre alè mai més, ni la vostra estimació, ni el vostre odi si n’heu tingut envers la meva persona.
Els dolors i tots els neguits desapareixeran i la glòria i la misèria interior que m’han constantment acompanyat en el meu recorregut esdevindran silenci. Cendra o pols, allunyat de tot batec, la llum esdevindrà nit. Nit de foscor eterna. Ni tan sols els records que, avui encara, es mantenen latents i fluctuants desapareixeran en la meva foscor. juny del 2017
Per a ser just i no masclista, Déu s'hagués pogut fer una mena d'hibrid. 22 de novembre del 2017
Je vais essayer de ne pas m’arrêter le jour de la mort. 12 de desembre del 2017
Ma liberté de pensée et d’action m’a permis à un moment donné de ma vie de me mettre en face du chevalet pour contredire ce que j’avais fait auparavant.
18 de desembre del 2017
Au moment de ma naissance, béni par des éclairs et des tonnerres, ma mère m’avait infligé une vie que, de ce moment même, en sortant la tête première, j’avais décidé de dévouer à l’art.
18 de desembre del 2017
És molt fàcil considerar i acceptar, sense esforç, una vida plaent, i això, no només en el món de la creació, sinó que qualsevol que vulgui afrontar una vida en plenitud, ha d’estar constantment obert a nous coneixements i noves experiències, allunyats de tota passivitat que puguin aniquilar l’individu. No n’hi ha prou en considerar que el què fas i el què penses és definitiu i et permet anar fent anys. La vida s’ha de viure i has d’estar constantment reflexionant i sentint que hi ha nous horitzons fora del teu pensament. Cal que la ment estigui oberta a nous espais que et permetin gaudir d’allò que sense tenir-ho està, però, al teu abast. Tot és relatiu i no pots caure en la passivitat de considerar que has assolit un estat personal absolut. Si t’introdueixes en nou mons mentals, gaudiràs d’experiències plenes, sense, evidentment, creure que pots assolit la immortal personal.
26 de desembre del 2017
Reflexions sobre la màxima de Blaise Pascal: Le cœur a ses raisons que la raison ne connaît point. La fe té raons que la ciència no coneix. La ciència té raons que la fe desconeix.
23 de gener del 2018
Vivre c’est se retrouver soit même dans la solitude sans se soumettre à sa propre conscience.
6 de febrer del 2018
After having created the universe, God went for a walk and forgot it. It happened thousands of millions of years ago. Now, it is not possible for him to find it again. Did he go with a beautiful woman? If so, I would like to be God.
27 de febrer del 2018
Gràcies pare per haver-me fet pintor. 29 de març del 2018
Parfois l’art se rapproche de la géométrie pour devenir une science exacte. À d’autres moment il s’en éloigne pour n’être qu’un simple jeu de l’esprit. 19 d'octubre del 2018
Je suis agnostique. Chercher Dieu peut, quand même, donner un sens à la vie, mais s’il m’emmerdait, je l’enverrais en enfer. 31 d'octubre del 2018
Sagt mir wo die Kunst ist weil ich sie besuchen will. 6 de maig del 2019
De plus en plus le monde ça me fait chier. 11 de maig del 2019
Wenn ich sage das ist Kunst, heiss es dass was ich sage ist Kunst. Erlaub mir aber sagen dass ich überhaupt nichts über Kunst verstehe. 17 de maig del 2019
In the monotheistic religions such the Jewish, the Muslin and the Cristian religions there is only one God. This God is almighty. He has created all what exist except himself. The question could be: who has then created God? Without too much thinking, we can answer that there must be a super God who has created God. 21 de juliol del 2019
Gràcies a Internet he comprat un llibre que en els últims dies ha esdevingut el meu llibre de capçalera: 1460 Antworten auf die Frage: Was ist Kunst (1460 respostes a la pregunta: què és Art). Alhora, d’un llibre sobre teologia he reflexionat sobre “Proofs for the Existence of God”. L’Art és com Déu, quelcom que la ment humana no pot més que intuir, tot especulant sobre la seva existència. Desprès de reflexionar llargament sobre aquesta última qüestió i considerant que no només es poden fer 1460 definicions del concepte Art, m’he decidit de fer-ne una tot i saber de la seva relativitat: L’Art no existeix com objecte, l’Art és un diàleg. L’Art és el diàleg que un objecte, normalment anomenat obra d’art, pot produir quan un espectador sensible sent certes vibracions que l’enlairen lluny de la seva vulgaritat quotidiana quan es troba situat d’avant d’aquest objecte. Un exemple concret: L’Art és quan el meu jo, davant d’un quadre, escultura o altre, pot, diguem-ne, dialogar, de manera que les vivències sensitives que experimento m’apropen a un Déu inexistent. 25 de juliol del 2019
Paraphrasant Níkos Kazantzakis, la naissance m'induit au chemin de ma destruction pour finalement et heureusement tomber dans la mort. 11 de novembre del 2020
Aphorisme: Je bouge entre deux gouffres, l'un d'avant ma naissance, l'autre d'après ma mort. Mes pinceaux et ma plume m'ont servi pour lutter contre les malheurs qui m'ont poursuivis au long du trajet. 11 de novembre del 2020
Je suis condamné depuis ma naissance. Quelle joie la mienne ! 14 de novembre del 2020
Si em perdo, no em busquis. 23 de novembre del 2020
Controla el teu esperit. 22 de desembre del 2020
L'art, al qual m'he dedicat tota la vida, m'ha produït moments personals absolutament triomfals. 14 de maig del 2021
L'ésser humà ha creat Deus com a mitjà per a sobrepossar-se a l'inexorable incapacitat de trobar alleujament a la por del destí final. 25 de març del 2024
|
|
A Fundació Rodríguez-Amat