CRIATURA QUE RUBOR PORTES
Criatura que rubor portes, de feminitats plena. De crestes blanques esquitxada, passeges, d'un indret a altre, per tots els vents que et pentinen. Plana i blava, prenyada d'ondines i sirenes, entre mons, singlada de vaixells, llindar de totes cultures. I de silenci i de brogit, enteranyinada per boires i boirines, ets temible i alhora ben amada. I entre aus de volada alta i profunda, ets llit de joies eternes. I entre blaus, d'història plena. I a tu vinc, quan solitud visc. I a mi, de fortuna ulls emplenes. I, pas poc, de sentiments m'afalagues. I de l'enyor davant la teva absència, t'estimo. I d'hores, esmorteït, vetlla serena. I, pas poc, de sentiments m'afalagues.
28 de desembre de 1995 Jordi Rodríguez-Amat |
||