CRIATURA QUE RUBOR PORTES

 

 

Criatura que rubor portes, de feminitats plena.

De crestes blanques esquitxada, passeges,

d'un indret a altre, per tots els vents que et pentinen.

Plana i blava, prenyada d'ondines i sirenes, entre mons,

singlada de vaixells, llindar de totes cultures.

I de silenci i de brogit, enteranyinada per boires i boirines,

ets temible i alhora ben amada.

I entre aus de volada alta i profunda, ets llit de joies eternes.

I entre blaus,

d'història plena.

I a tu vinc, quan solitud visc.

I a mi, de fortuna ulls emplenes.

I, pas poc, de sentiments m'afalagues.

I de l'enyor davant la teva absència, t'estimo.

I d'hores, esmorteït, vetlla serena.

I, pas poc, de sentiments m'afalagues.

 

28 de desembre de 1995

Jordi Rodríguez-Amat

 

A pàgina inici A pàgina inici