Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

TRÍPTIC DEL SOLITARI

 

.... i una volada de gavina de moviment majestuós.

 

D'on vinc infortunat agnòstic ?

I en el dubte,

pel goig, l'ànim embriac, o per la por, l'esperit constret.

On vaig, malaurat piadós ?

I a cops,

de buidor l'ànima plena,

Qui sóc, que camino i no sé com ni a on ?

Tombo el coll i miro enrera,

i no em queda més que el record.

Allò que era ja no és.

Això que és, abans no era.

I quan de nit, lluny de la claror que de dia m'emplena,

escolto ma serenor i mes plors,

sento enlairar-se en mi com un estel,

esbatecs de joia i esperança.

28 de gener de 1996

 

 

 

 

.... dues gavines resten en el cel immòbils,

dues altres lleugerament les envolten, solemnement.

 

Què és el que a cops m'emplena i alhora m'enfosqueix ?

I en el desig,

de joia i d'angoixa l'esperit n'és, de contrast ple.

Què sé jo, infaust guerrer ?

I mai,

de solitud i de tristor plenament serè.

Per què no m'aturo ?

Ni tan sols el més pur sentiment és immutable,

i res no és, sinò efímer.

Allò que era ja no és.

Això que és, abans no era.

I quan de nit, la pluja tomba silenciosament i en pau,

ausculto els batecs dels meus gemecs,

m'apropo poc a poc,

envers ma plenitud primera.

16 de febrer de 1996

 

 

 

.... i un estol de gavines s'enlaira vers la llunyania.

 

Com és que em veig i no em conec ?

I a la claror,

de foscor i d'ignorància l'alè n'és ple.

Què hi faig jo aquí, pensador furtiu ?

I sempre,

de força i de blanor la consciència plena.

D'on vinc i on vaig ?

Tot és contrast, inestabilitat,

i res no és, sinò plaer o aflicció.

Allò que era ja no és.

Això que és, abans no era.

I quan de nit, en plena llum d'esperit,

em sento lliure de la meva efimeritat,

i, ple d'exultació i voluptuositat,

retrobo el goig de mes primeres rialleres.

17 de febrer de 1996

 

 

A pàgina inici A pàgina inici