Aquest text ha estat inscrit en el Registre de la Propietat Intel•lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
TRÍPTIC DEL SOLITARI
|
|||||||
.... i una volada de gavina de moviment majestuós.
D'on vinc infortunat agnòstic ? I en el dubte, pel goig, l'ànim embriac, o per la por, l'esperit constret. On vaig, malaurat piadós ? I a cops, de buidor l'ànima plena, Qui sóc, que camino i no sé com ni a on ? Tombo el coll i miro enrera, i no em queda més que el record. Allò que era ja no és. Això que és, abans no era. I quan de nit, lluny de la claror que de dia m'emplena, escolto ma serenor i mes plors, sento enlairar-se en mi com un estel, esbatecs de joia i esperança. 28 de gener de 1996 |
|||||||
|
|||||||
|
|||||||
.... dues gavines resten en el cel immòbils, dues altres lleugerament les envolten, solemnement.
Què és el que a cops m'emplena i alhora m'enfosqueix ? I en el desig, de joia i d'angoixa l'esperit n'és, de contrast ple. Què sé jo, infaust guerrer ? I mai, de solitud i de tristor plenament serè. Per què no m'aturo ? Ni tan sols el més pur sentiment és immutable, i res no és, sinò efímer. Allò que era ja no és. Això que és, abans no era. I quan de nit, la pluja tomba silenciosament i en pau, ausculto els batecs dels meus gemecs, m'apropo poc a poc, envers ma plenitud primera. 16 de febrer de 1996 |
|||||||
|
|||||||
.... i un estol de gavines s'enlaira vers la llunyania.
Com és que em veig i no em conec ? I a la claror, de foscor i d'ignorància l'alè n'és ple. Què hi faig jo aquí, pensador furtiu ? I sempre, de força i de blanor la consciència plena. D'on vinc i on vaig ? Tot és contrast, inestabilitat, i res no és, sinò plaer o aflicció. Allò que era ja no és. Això que és, abans no era. I quan de nit, en plena llum d'esperit, em sento lliure de la meva efimeritat, i, ple d'exultació i voluptuositat, retrobo el goig de mes primeres rialleres. 17 de febrer de 1996 |
|||||||
|
|||||||