Aquest escrit presentava el
recital Hores poètiques de Poetes gironins en el qual 23 poetes de totes les
contrades gironines llegiren llurs composicions poètiques a l'auditori del Centre d'art
contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat el dia 4 de juliol del 1998. El text fou
llegit a la cloenda del recital pel propi autor.
La poesia és un
lloc on la claror i la foscor, el plor i el goig envaeixen profundament lesperit. Un
lloc on sentiments i vivències es contemplen lluny de la vulgaritat objectiva de les
coses. Un lloc on la vida no sinterpreta amb els ulls sinó amb el cor.
Al·legòrica,
lleugera, rítmica o lliure, la poesia permet percebre i interpretar alhora la pròpia
existència. És antiga com la mateixa història. És un clam, un crit sorgit de
lespai més íntim de lindividu. Difícil de definir però fàcil de
reconèixer-la, doncs, un simple vers pot suscitar un xoc sensitiu, una exclamació, un
sentiment damor; la llengua nés linstrument.
Encerclats per la
gràcia dels déus, poetes i poetesses invoquen i conjuguen imatges plenes
dassociacions imaginatives. El poeta és un ésser intensament arrelat a la vida, un
ésser sensible que, a més del coneixement del llenguatge, disposa del do de la
intel·ligència i la sensibilitat, un ésser en constant confrontació amb el propi
destí. El poeta és un cor que batega, un esperit que sent, canta i plora, un somni en el
qual tot el contingut sensitiu de lindividu esdevé la pròpia essència.
Un bon grapat de
poetes i poetesses ens permeten en aquesta trobada de gaudir del bo i millor de la poesia
gironina. Homes i dones vinguts de totes aquestes contrades i de més enllà que, avui,
aquest vespre, ens embriaguen amb el seu alè poètic. Gaudim, doncs, de les Hores
poètiques dels Poetes gironins.
Juliol del 1998