Aquest escrit presentava el recital Hores poètiques de Poetes gironins en el qual 23 poetes de totes les contrades gironines llegiren llurs composicions poètiques a l'auditori del Centre d'art contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat el dia 4 de juliol del 1998. El text fou llegit a la cloenda del recital pel propi autor.

 

La poesia és un lloc on la claror i la foscor, el plor i el goig envaeixen profundament l’esperit. Un lloc on sentiments i vivències es contemplen lluny de la vulgaritat objectiva de les coses. Un lloc on la vida no s’interpreta amb els ulls sinó amb el cor.

Al·legòrica, lleugera, rítmica o lliure, la poesia permet percebre i interpretar alhora la pròpia existència. És antiga com la mateixa història. És un clam, un crit sorgit de l’espai més íntim de l’individu. Difícil de definir però fàcil de reconèixer-la, doncs, un simple vers pot suscitar un xoc sensitiu, una exclamació, un sentiment d’amor; la llengua n’és l’instrument.

Encerclats per la gràcia dels déus, poetes i poetesses invoquen i conjuguen imatges plenes d’associacions imaginatives. El poeta és un ésser intensament arrelat a la vida, un ésser sensible que, a més del coneixement del llenguatge, disposa del do de la intel·ligència i la sensibilitat, un ésser en constant confrontació amb el propi destí. El poeta és un cor que batega, un esperit que sent, canta i plora, un somni en el qual tot el contingut sensitiu de l’individu esdevé la pròpia essència.

Un bon grapat de poetes i poetesses ens permeten en aquesta trobada de gaudir del bo i millor de la poesia gironina. Homes i dones vinguts de totes aquestes contrades i de més enllà que, avui, aquest vespre, ens embriaguen amb el seu alè poètic. Gaudim, doncs, de les Hores poètiques dels Poetes gironins.

Juliol del 1998