Rafael CUARTIELLES

Moltes vegades la pintura esdevé una manera de sentir, una manera de viure. Això ocorre sobretot quan un pintor entra en el món de l'art a l'edat en què les il·lusions modelen l'adolescència. Rafael Cuartielles començà a pintar molt aviat, just el moment en què l'ésser humà descobreix els primers batecs de les primaveres. Des d'aleshores, Rafael Cuartielles -Barcelona 1932- ha seguit un itinerari de més de 50 anys dins el món de la creació plàstica i, avui, bon coneixedor de l'ofici, se'ns presenta com un pintor madur, un artista que ha assolit una personalitat pròpia i ben diferenciada.

A l'edat de 13 anys inicià les primeres classes de pintura amb pintors locals i entrà, tot seguit, a l'Acadèmia Baixas, una de les institucions barcelonines més importants de la postguerra. Seguidament ingressà a Llotja fins que, el 1962, obtingué la beca de la Diputació de Barcelona per ampliar coneixements a París. Els estudis del natural, els retrats i autoretrats conformen els treballs dels seus orígens fins que l'obra assolí la consistència i la maduresa que la caracteritza avui.

Moltes vegades també, un artista necessita el contacte amb els joves a fi de transmetre, no ja tant sols els coneixements propis de l'ofici, sinó les vibracions que són, finalment, l'eina bàsica de tot acte creatiu. Rafael Cuartielles practicà la docència al llarg de 18 anys com a mestre de taller d'escultura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, fins que, ara fa un parell d'anys, assolí la jubilació de les seves tasques docents.

Per a ell, la pintura se sent a dins, es un pulmó que respira constantment. Cuartielles treballa de la mateixa manera que el pagès cultiva la terra; de sobta, un cop tot conreat i collit, cal novament partir de zero. És una recerca permanent que té la finalitat d'emplenar el quadro de sentiments interiors: compensació, ritme, equilibri, balança de formes, llums i colors. Per a ell, el quadre és l'expressió d'una manera de ser, d'una manera de viure.

Cuartielles no taca mai el quadre, generalment el comença a partir del mateix centre. Ell parteix d'un punt i, en forma d'espiral, empren un moviment continu que no és més que el reflexa de les seves pulsions vitals. No cal pensar en un objecte concret, diu, l'obra ha de ser independent i lliure. El seu diàleg, a ulls clucs, es genera sense cap mena de premeditació; una força interior l'empenya sempre endavant. La cosmovisió a la que aspira Cuartielles es resol per un moviment plàstic continu en el qual els elements mantenen una correspondència de forces, de connexions, de polaritzacions i d'estructures dinàmiques independents. Quant l'espectador contempla aquesta obra descobreix àmbits, estances i espais diversos que es van desplegant i replegant. Cuartielles és un pintor que disposa el color en forma de magma escabrós, suggerint sempre formes fantasioses de sensibilitat orgànica que cerquen concretar-se per esdevenir pintura.

La seva pintura actual es caracteritza per una gran unitat cromàtica amb constants variacions, segons les obres, i per formes i contrastos que mostren una absoluta unitat conceptual. Tot i els suggeriments que poden induir l'espectador a l'hora de penetrar els espais plàstics creats per Cuartielles, ritmes de principis abstractes dominen l'obra. Es tracta d'una pintura complexa i profunda, realitzada a base de petites pinzellades amb constants canvis de colors, sempre dins de gammes unitàries.

Avui, a l'edat de 67 anys, Cuartielles té la mateixa il·lusió que aquell vailet que s'inicià en el món de l'art a la Barcelona dels anys quaranta. I, en el seu estudi barceloní, continua amb més empenta que mai la creació de la seva obra pictòrica.

Rafael CUARTIELLES

Una de les característiques de Rafael Cuartielles (Barcelona 1932) és la sistematització amb que l'artista realitza l'obra. Es tracta d'un artista que controla el procés mitjançant un gest lent, regular i metòdic. Amb certs trets expressionistes, la pintura de Cuartielles no arriba en cap moment a les fortes formulacions d'aquest moviment artístic. Per a ell l'art és l'eina que li permet dialogar amb el color en un espai plàstic concret: la superfície de la tela. Aquest és un artista que a l'hora de crear assoleix la capacitat d'alliberar-se del seu entorn i lliurar-se en cos i ànima a l'acció sensitiva que dirigeix el pinzell. El resultat és una pintura dinàmica. Es tracta, però, d'un dinamisme controlat; l'interior d'un volcà en erupció que no arriba a esclatar.

Rafael Cuartielles no preestableix l'obra abans de començar-la. L'acció pictòrica pot començar en qualsevol part de la tela: Des d'un punt central, com si fos un ull, comença el meu sentit. És una naixença abraçada per la pròpia llum. Per mitjà de moltes i petites pinzellades l'acció plàstica va emplenant a poc a poc tota la tela, per arribar, finalment, a una unitat formal i cromàtica de forta personalitat. La seva és una abstracció narrativa que descriu un món tàcit no intel.lectiu, una mena d'itinerari plàstic que permet a l'artista un diàleg reservat. Es tracta d'una narració en què la forma i el color prenen un protagonisme absolut, sense proposar cap interpretació metafòrica o simbòlica de la realitat exterior a l'individu. La seva obra, impregnada d'una llum silenciosa i plena d'al·lusions, no arriba a descriure cap acció concreta, irradia, això si, un dinamisme cromàtic de fortes vibracions visuals.