AHNEL

Ara que la vida apreta més que mai,

Va i m’he trencat en mil trossos.

Ara que el meu cor sent com un gran esglai,

Que m’arriba al moll dels ossos.

Ara que m’he perdut enmig d’aquest món,

travessant camins i boscos.

La cançò d’aquest trobador que és errant

i segueix amb el seu cant.

Ja no importa on sigui ni tampoc a on vaig,

m’he quedat amb les despulles,

d’un vaixell sense control i naufragant

per aigües desconegudes.

Hauré de partir amb el que m’ha quedat

i sofocar aquest anhel.

La cançò d’aquest trovador que és errant

i segueix amb el seu cant.

I endavant, i endavant i endavant...

Dóna’m amor des d’un lloc que desconec,

torna’m a donar la vida.

Fes-me pensar en coses que jo pugui fer

per sentir més alegria.

Hauré de partir amb el que m’ha quedat

i sufocar aquest anhel.

La cançó d’aquest trobador que és errant

i segueix amb el seu cant.

I endavant, i endavant, i endavant,

i endavant, i endavant, i endavant...

O hauré de partir amb el que m’ha quedat

i sufocar aquest anhel.

Ara que la vida apreta més que mai

i m’he trencat amb mil trossos.