SOTA EL NIVELL DEL MAR

Una línia a l’horitzó, un vaixell que s’allunya...

Necessito respirar caminar per les dunes.

Si m’estiro sota el sol la pell se’m posa bruna...

I si espero fins la nit veuré sortir la lluna.

A la roca prop del mar, hi ha una dona i un peix

I a la sorra hi juga un nen que s’enterra ell mateix.

Per sota el nivell del mar, augmenta la densitat,

Em perdo i torno a trobar, sentit a la realitat.

Deixa fluir el sentiment, deixa en pau la teva ment,

Ja no hi ha res més a dir, tot tindrà el seu sentit.

Si hi ha moments que he ferit, vull trobar alguna cura

I ja no pensar més en moments que fissuren.

Si m’assento un instant sembla que el món s’atura

Tractant de viure en pau amb la justa mesura.

Miraré cap amunt com el cel s’expandeix,

La llum d’aquesta tarda sembla que s’esvaeix.

Per sota el nivell del mar, augmenta la densitat,

Em perdo i torno a trobar, sentit a la realitat.

Deixa fluir el sentiment, deixa en pau la teva ment,

Ja no hi ha res més a dir, tot tindrà el seu sentit.