TU TRIES

Un nou jorn ha començat i començo a caminar

Pels carrers d’aquesta vila.

Entro a dintre d’algun bar, prenc un té per despertar

A veure si m’espavila.

Des d’aquí ara es veu el mar i la llum que naixerà

L’astre rei s’aixeca i mira.

I em desperta un nou desig que et fa seguir endavant

Amb il•lusió i alegria.

I aquí el temps ja s’ha acabat tot s’atura i res no és res

I s’acaba la partida.

Un record queda atrapat, els camins es tornen llargs,

Necessito noves guies.

I sovint quan tanco els ulls, entro dintre d’un repòs,

Que em dilueixen les ferides.

Com les flors a cada instant obren pas al meu davant.

Roses, lliris, margarides.

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.

Tu tries , la vida, plorar o bé riure...

Riure.

És molt gran el que hem sentit, l’amor en tres dimensions,

Ja et vaig dir que em llençaria.

Si he perdut o si guanyat, tu ja saps a quin lloc vas,

Necessites companyia.

I a la platja hi quedes tu, amb la barca i el record,

D’unes quantes fantasies.

I des d’ara n’endavant, continuaré somiant,

Per la resta dels meus dies, perquè:

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.

Tu tries, la vida, plorar o bé riure...

Riure.

Vull veure com la vida es mou i s’enfila

Per les cases i viles.

Vull veure com els homes, cuiden les seves plantes,

Dins ses hortes humides.

Tu tries, la vida i esculls els teus dies.

Tu tries, la vida, plorar o bé riure...

Riure.