De la tenebra vinc vers la tenebra vaig i al mig, un espai lluminós que m'embolcalla i m'afoga.

Qui soc malaurat viatger?

Extraviat, entre sentiments furtius que m'esmicolen i m'enfarfeguen.

Sense por, lliure, esgarrapant batecs amb crits d'odi i de furor.

Temptat per Déus invisibles que no em troben.

Allunyat d'estels llambregants. Segueixo per un camí sense retorn.

A cops la llum tremola, d'altres, la polar m'il·lumina.

I jo, boix com un cranc ensopit per la tristor, camino, ara avant, ara enrere.

En solitari, sense por, el pit encongit.

Santàn, amic, deixem pas. Inexorablement, calçat amb peus de plom, a tu vinc.

Quina joia, quina angoixa.

Arrossegat per terra m'hi apropo, desesperadament.

De la tenebra vinc vers la tenebra vaig

Embolcallat per un espai centellejant

Jordi Rodriguez-Amat 20 de març del 2024