Cantautora - Pintora |
La música que podeu sentir, ha estat enregistrada en el Palau de la Música Catalana.
Teresa Rebull canta una composició pròpia sobre un text de Joan Salvat-Papasseit (Perquè has vingut).
Cliqueu sobre aquest enllaç:
Teresa Rebull cantant: Perquè has vingut, en el Palau de la Música catalana el 6 de juliol del 2006 |
PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs I han dit llur joia Envejosa A les roses: Mireu la noia que us guanya a l'esclat, Bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas Qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar: Diré el teu nom i el cantarà l'alosa. Joan Salvat-Papasseit |
Teresa Rebull i Jordi Rodríguez-Amat en el taller de la Teresa a Banyuls de la Marenda |
Un bon dia, ja fa uns quants anys, truquen a la meva porta. Fou així com vaig conèixer la Teresa: Teresa Rebull. Des daleshores, un cop o dos lany, mendinso camí dEspolla cap el Port de Banyuls. Allí al cim, sento lalè de les tropes dAnnibal dirigint-se cap a Roma i el patiment de tots aquells i aquelles que allunyant-se del dictador, a principis del 39 creuaren aquest i altres indrets camí de lexili. La Teresa Rebull fou una daquesta persones. Molts i molts anys dexili però no han tingut la capacitat desvair el seu catalanisme i la seva força en pro de les llibertats i contra les injustícies. Al cim del Port de Banyuls, em sento un ésser privilegiat de poder contemplar tota la vall on, finalment, a prop de Banyuls, retrobo, en un indret amagadet, les formes femenines que el gran Maillol va saber plasmar en fang, bronze i marbre per a delitar-nos ulls i esperit. Finalment, ja a Banyuls de la Marenda, després de contemplar el mar profundament blau, inicio el carrer, anomenat pels francesos, rue de Saint Pierre i, just abans darribar a lindret on resideix lapreciada Teresa Rebull, entro a la floristeria. Tot just a lentrar, sento una veu femenina que, desprès de reconèixer-me, diu: voilà, une belle fleur pour Térèse. Ja davant la casa on viu la Teresa, empenyo la porta de baix i pujant un petit nombre desglaons obro la porta del pis, gairebé mai tancada en clau. Qui és? Som nosaltres Teresa. Una explosió de joia emplena tot lespai i fortes abraçades ens uneixen cos i ànima. Jordi Rodríguez-Amat |
Nascuda a Sabadell el 1919 i filla d'una llegendària parella anarcosindicalista, Teresa Rebull es converteix de ben jove en una destacada militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i participa en les lluites obreres de Catalunya. Durant la guerra treballa d'infermera i és detinguda. Amb tan sols vint anys s'exilia al Roselló, on participa en la resistència contra l'ocupació nazi. Amant de la bohèmia, viu intensament l'eufòria "gauchiste" parisenca i la seva eclosió artística i cultural; i entra en contacte amb escriptors com Camus o Sartre, el troskista Jean Malaquais i els cantants George Brassens i Juliette Greco. A partir de l'any 1968 es converteix en una de les precursores del moviment de la Nova Cançò catalana, de la qual es serà una figura molt important a la zona de la Catalunya Nord, on resideix -concretament a Banyuls de la Marenda- des de l'any 1971. L'any 1978 és guardonada per l'Acadèmia Francesa i rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Ha musicat poemes de Joan Salvat-Papasseit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marsal i Josep Gual Lloberes. |
Tots hem sentit dir, més d'una vegada, a artistes i altres professionals que ells són apolítics, com si fos un mèrit: com si la asèpsia política permetés millorar l'exercici de la creació artística i la possibilitat d'arribar a un públic més ampli. A Catalunya, en canvi, i potser en una proporció superior a la d'altres països, han sovintejat les persones que, excel·lint en el món cultural, musical o literari, han mantingut i mantenen sempre un clar compromís polític amb el seu poble. En aquest sentit Teresa Rebull n'és un clar exemple. Tot i que quan era jove va viure la Guerra civil espanyola i els anys difícils de la postguerra, no va abandonar mai la seva militància política i la va saber simultanejar amb la creativitat musical en el terreny de la cançó d'autor; va participar en el moviment de la Nova Cancçó de finals dels anys seixanta i va posar música a textos de poetes catalans. Jordi Porta, President d'Òmnium Cultural |
Banyuls de la Marenda / Aquarel·la i tinta sobre paper / 45 cm x 55 cm / 2005
Banyuls de la Marenda / Acrílic sobre paper / 45 cm x 55 cm / 2005 |
Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat |