ESCRIT DE L'ESCRIPTOR I PROFESSOR JORDI ROCA I ROVIRA SOBRE L'ARTISTA JORDI RODRÍGUEZ-AMAT
Vagi per endavant que no sóc gaire entès en el món dart, per això em disculpareu si en aquest comentari no faig referències a aspectes tècnics o artístics que encriptats en belles paraules seductores solen aparèixer en les eufòniques crítiques artístiques de qualsevol mitjà que es valori una mica. I em preguntareu: Per què ens vols parlar dart si tu mateix dius que no hi entens? Bé, no ho faria si no tingués res a dir, però conec un xic la Processó, conec també lartista i em guanyo la vida xerrant; així doncs us faré partícips de les meves reflexions i opinions, i us suggeriré allò que la Suite de Verges mha fet meditar. Conec i mestimo les paraules perquè macompanyen en la meva tasca densenyant; de la mateixa manera que acompanyen Rodríguez-Amat, col·lega meu en aquest art quotidià. Però ell, a més de les paraules, sap fer servir les imatges i a través delles es comunica amb perfecció i precisió. Gosaria doncs començar aquest text amb una afirmació contundent: La Suite de Verges és una obra didàctica, una obra amb voluntat densenyar a lespectador tot el procés creatiu, des de lemoció primera fins a labstracció final. Algunes de les seves sèries són comparables a una narració. Rodríguez-Amat ens guia a través del procés de creació talment com si dun narrador es tractés, que ens explica la història del despullament de la forma, de la imatge, amb lobjectiu darribar a la idea que concentra tota força, tota la bellesa concretada en unes línies, en unes ombres, en unes taques que fora de la sèrie difícilment ens portarien la riquesa de labstracció intel·lectual de la qual gaudim, per deixar-nos en una simple empatia sensorial. Com linfant daquell memorable poema de Jordi de Sant Jordi que es mira el retaule i queda embadalit per lor que brilla, però que no pot traspassar aquesta bellesa superficial. No ho dubteu i amb ànima de bon deixeble deixeu-vos conduir per les sèries de dibuixos que passen de la imatge a labstracció; en sortireu més rics i amb la satisfacció dhaver entès el valor dunes obres que moltes vegades no gosem valorar perquè en desconeixem les regles del joc. Però no tot són narracions. Hi ha també unes sèries de dibuixos i pintures que són purament descriptives dun estat dànim i que sovint no tenen res a veure amb la intenció de la imatge que els ha generat. En podria posar molts exemples, però em permetreu que il·lustri aquesta idea amb una sèrie concreta que trobo molt divertida i en la qual en Jordi Rodríguez-Amat, paradoxalment, fa servir la dansa de la mort per descriure sentiments de seducció, damor i derotisme: La sèrie dels balls. No és nou que un artista fes servir la dansa de la mort per a descriure emocions positives, per comunicar optimisme o simplement per jugar amb ella. Michael Wolgemut il·lustra la Cronica Mundi de Hartman Schedel amb un gravat duna dansa de la mort en la qual tres esquelets ballen una dansa que sembla més una tarantel·la o fins i tot un rock & roll "avant la lettre", que no pas totes aquelles danses tibades i serioses que en forma de ball rodó o de danses cortesanes il·lustren dotzenes i dotzenes de frescos i llibres de tota lEuropa medieval, renaixentista i barroca. En una cultura com la mexicana, que comparteix amb lEuropa de segles enrere aquesta obsessió per la mort, el gravador Guadalupe Posada,(s. XX), fa ballar la mort entre gerres de cervesa i intruments de mariachi. Valguin doncs un parell dexemples per entroncar i donar carta de natura a la sèrie de Jordi Rodríguez-Amat. Les mateixes idees que altres artistes van comunicar en el seu moment per aportar un alè fresc a la societat del seu temps i per contrastar una visió masa monolítica de la vida i la mort, són servides per Rodríguez-Amat al ritme de tango, pasdoble o vals. No sha de llegir doncs com un fet irreverent, com una "boutade" dartista, sinó com un producte de la familiaritat, de la convivència de més de dos anys del tema de la Dansa de la Mort i de Jordi Rodríguez-Amat. Si durant aquests dos anys de seducció no hi hagués hagut una mica de tot, si no haguessin passat per la ment i per lobra de lartista situacions de tota mena, no estaríem veient la cara humanitzada de la Mort. Deixeu-me acabar aquestes mínimes reflexions amb el reconeixement de la feina de lartista al taller. Acostumats com estem a les emocions fortes i a la idea dartista romàntic, bohemi i una mica eixelebrat; no deixa de ser sorprenent que hi hagi artistes que basin tota la seva producció en un ofici ben après, en el domini de les tècniques més acadèmiques del dibuix i la pintura, i sobretot en un procés de creació dallò més clàssic. Jordi Rodríguez-Amat reinterpreta les vivències que ha tingut un cop el temps les ha matisat. Treballa a través del record, més o menys estimulat per esbossos i fotografies; però és en la solitud de les hores de taller que lartista guanya el monstre de les emocions, tal i com deien els noucentistes. I això no vol dir que un artista sigui fàcilment etiquetable, perquè en el món de lart com en la vida no hi ha ni antics ni moderns sinó gent amb coses per dir i gent que no. Jordi Roca i Rovira Professor i escriptor
|
|||||
Dedicatòria de Jordi Roca i Rovira |