1967
/ La Vida / Oli sobre tauler de fusta / Tríptic 220 cm x 342 cm
El 1967 Rodríguez-Amat s’instal•la al llarg de tres
mesos novament a Barcelona. En un àtic que li servia d’habitatge
i de taller alhora situat en el barri d’Horta decideix de fer un
gran treball que resumís els seus coneixements. Es tracta d’un
tríptic de 220 cm. x 342 cm. en el qual l’artista va representar
La Vida.
En totes les cultures, els colors i les imatges tenen un simbolisme i
Rodríguez-Amat va utilitzar els simbolismes que va creure adients
per a representar el concepte de vida. El blanc, el negre i el roig són
els colors de les figures aquí representades. En el centre de la
composició hi trobem una figura femenina de color roig lluitant
amb una forma que representa un fal•lus. El roig, tots ho sabem,
a la nostra cultura occidental és passió, amor, sexe, origen
de la vida. Per sota d’aquesta figura hi ha representada una diana
reforçant el simbolisme de la pròpia figura.
A l’esquerra del quadre una figura masculina de color blanc. El
blanc és la puresa, el naixement. A fi de trencar amb aquesta figura
i el seu simbolisme trobem una forma negra que sense representar d’una
manera realista, conforma la imatge d’un corb. Es tractava en certa
manera de generar un dilema entre aquestes dues imatges.
A la dreta del quadre una figura masculina de color negre. A la nostra
cultura el negra és la mort, la destrucció de la vida. I
combinant-se amb aquesta figura, sense voler representar de manera realista,
una forma d’olivera. L’olivera és un element de la
cultura mediterrània.
Hi ha en aquesta obra, sobretot, la composició. Rodríguez-Amat
va construir una composició clàssica amb les tres figures,
centrant, evidentment la roja en el mateix centre del quadre.
Si fem un anàlisi de la composició veiem que l'artista ha
volgut crear un ritme. Tot en aquesta obra tendeix a portar l’ull
de l’espectador vers el centre geomètric del quadre on es
troba l’element principal, la figura femenina amb tots els seus
valors eròtics.
Demanem a l’espectador de col•locar la seva vista sobre qualsevol
part del quadre i seguir el fort ritme de l’obra per anar al centre
de la composició.
|