LA PRIMERA ANTOLÒGICA D'UNA JOVE ESCULTORA: NÚRIA EFE.

Una exposició retrospectiva de l'escultora Núria Efe composta per 128 obres creades entre el 1975 i el 1997 es pot visitar fins el 2 de juliol en el Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat. La mostra reflecteix l'evolució de l'artista vers una escultura personal, rica i plena d'imaginació al llarg d'aquests 22 anys. L'exhibició ocupa la Galeria i l'Auditori de la Fundació i, amb un total de 200 m2, mostra la plenitud i la llibertat del discurs narratiu i formal d'aquesta artista que fa anys va decidir d'instal.lar-se a l'Empordà.

A partir d'uns orígens figuratius plens de lirisme i d'imaginació, Núria Efe ha evolucionat vers una escultura de connotacions antropomòrfiques, a mig camí entre una figuració lliure i la més pura abstracció.

Aiguaforts, puntes seques, xilografies, dibuixos i pintures realitzats amb tota mena de tècniques mostren ja l'inquietud d'aquesta artista en la seva època de formació. Fang refractari, fusta, poliester, vidre, marbre, llauna, cartró, ferro i molts altres materials conformen a nivell matèric la seva obra escultòrica recent, una obra que mostra la capacitat imaginativa d'una artista visceral i sensitiva.

Si originàriament amb la seva pintura Núria Efe pretenia representar una visió intimista del seu entorn personal, avui, gràcies a una evolució regida per principis plàstics de caire purament formal, l'artista es mou en un món escultòric conceptual, lúdic i imaginatiu que li permet submergir-se a l'interior de la seva pròpia individualitat. El neguit creatiu i una actitud inquieta, característics de la seva personalitat, l'obligaren, després d'uns anys de formació en el camp del dibuix, el gravat i la pintura, a abraçar les diferents tècniques escultòriques que li han permés de crear en els últims anys una obra marcada per un segell personal.

Com molts altres artistes, Núria Efe no controla l'acció creativa per mitjà del pur intel.lecte; els sentiments, l'emoció, la matèria, el joc, l'espontaneïtat, entre altres, són controlats en un diàleg íntim per instints impulsius. És així que el seu mètode de treball, lent i indeterminat, no li permet una sistematització del procés creatiu. Per a Núria Efe, la frontera entre el coneixement i l'acció, és a dir, entre el concepte i la creació és sempre difús. A partir d'una idea surt un esboç i a partir d'aquest aflora una imatge que es transforma en un objecte i així successivament. I si en la seva obra actual, la imatge original està relacionada amb el cos humà, la forma, per efecte del mateix procés, va evolucionant fins a perdre gairebé totes les connotacions antropomòrfiques per arribar, finalment, a assolir valors purament abstractes.

Malgrat la seva joventut, Núria Efe ha recorregut un llarg camí en el món de la creació plàstica i, en la globalitat d'aquesta retrospectiva, la seva obra se'ns presenta lliure, joiosa, imaginativa, però, alhora, pletòrica, forta i potent.

Aquest escrit fou publicat en el Diari de Girona el maig del 1997 sota el seudònim de Francesc R. ORETÓ

Jordi Rodríguez-Amat