Pere FALCÓ

Després d'un període de formació acadèmica a l'antiga Escola Superior de Belles Arts de Barcelona on va realitzar els seus estudis d'art, Pere Falcó (Xerta -Baix Ebre- 1932) ha anat evolucionant al llarg de molts anys d'activitat per arribar a una pintura sincera, despullada de tot el gran saber acadèmic que, a més, l'artista porta al cim de la seva carrera. El doctor, l'acadèmic -catedràtic de la Facultat de Belles Arts- semblen dissipar-se, just en el moment que comença la cerimònia de la creació. L'artista esdevé en aquell moment l'individu que retroba les seves arrels. L'acte gestual, ràpid i visceral esdevé l'eina que permet a Pere Falcó l'alliberament de tot el saber formal i, alhora, li facilita el retrobament amb la seva pròpia essència, és a dir, l'autoproclamació personal.

La seva pintura, forta, valenta, de realització visceral i intuïtiva, no fa cap concessió a continguts acadèmics o bé intel·lectius, just el contrari, es mou en els límits de l'entusiasme i de la intemperància formal i cromàtica. L'obra, un cop acabada manifesta, però, el saber, l'experiència i l'ofici dels anys de lluita i de neguits.

Ben sovint el cos humà apareix en les seves obres com si fossin guardians i alhora protagonistes de la rauxa de colors que brollen i que alhora esdevenen pintura.

Tècnicament, l'obra d'en Pere Falcó està realitzada amb oli sobre tela. Plàsticament, signes, objectes i figures humanes, generalment realitzats amb traç i línia, es mouen sobre un fons pictòric, mai pla, ni campit, que esdevé l'espai en el qual prenen cos les imatges significants i que materialitzen una realitat onírica personal.

Jordi Rodríguez-Amat