Seguint en la seva línia d'exposicions, la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez Amat presenta l'obra d'un artista contemporani. En aquesta segona exposició es mostra l'obra pictòrica de Vaquero Foz, artista nascut a Castelserás (Terol), l'any 1927.

L'exposició s'inaugurarà el proper dissabte, dia 8 de juny, a les set de la tarda i es podrà veure fins el dia 3 de juliol, en horari de dimarts a dissabte de 5 a 8 del vespre i diumenges de 10 a 2 del mati.

Aquesta exposició, formada per tècniques mixtes sobre paper i olis sobre tela, ocupa les 5 sales de la Galeria, situada a la planta baixa del Centre d'art i l'auditori del primer pis, amb un total de 180 m².

Vaquero Foz és un pintor que s'apropa a l'art després de molts anys de vocació no acomplida. És a partir del 1974 quan, després de llicenciar-se per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, emprengué un llarg període de creació, caracteritzat per la constància en el treball, i que portà l'artista per camins marcats per una forta personalitat dins d'un expressionisme d'arrels hispàniques.

El 1976 fundà el grup Trioom i començà tot un seguit d'exposicions que el dugueren, el 1989, a penjar la seva obra a la Galeria del Consell d'Europa a Strasbourg.

La seva pintura manifesta un alt grau de passió per una irrealitat màgica. És una pintura visceral i impulsiva, marcada per una pinzellada valenta i de colors tenebrosos.

Tot i conèixer l'obra dels pintors expressionistes d'arrels dionisíaques, Vaquero Foz és un pintor que segueix un camí personal. El seu és un món fantasmagòric, batut per una forta imaginació il·lusòria, que colpeja els esperits d'incerts neguits. La seva és una obra mancada de valors intel·lectius, però, plena de valors impulsius i sensitius alhora. Imatges sinistres de personatges desfigurats, esperits malèfics i espectres al·lucinatòris conformen l'obra d'un artista temperamental que utilitza la pintura per expressar la seva lluita interior en forma d'imatges lliures, desfigurades, depriments i tètriques.

En general, els artistes no tenen un coneixement cognoscitiu absolut del seu art, ni tan sols del fet artístic a l'entorn històric del qual ells es mouen. De fet, el coneixement no és un acte purament reflexiu, doncs, tot un seguit de valors sensitius, no controlables per la ment, intervenen en l'aprehensió subjectiva del fet plàstic o artístic. Vaquero Foz, com qualsevol altre artista, no controla el procés creatiu per mitjà d'un pur discerniment cerebral. Ben al contrari, per a ell l'art és un llenguatge que li permet, un cop generat el seu codi plàstic, o gramàtica visual, expressar el seu propi ego, la seva pròpia individualitat i això, d'una manera pura i simplement sensitiva.

Davant d'aquesta pintura pot aparèixer el dubte de la contemporaneïtat, doncs, Vaquero Foz, no és l'artista que investiga camins innovadors, regits per principis cognoscitius. Aquesta és una actitud que no sembla preocupar l'artista. Malgrat això, Vaquero Foz és un artista d'avui. Ho és per la forta abstracció de les imatges i per un concepció lliure i personal del principi creatiu, en una línia d'absoluta llibertat.

Tècnicament és una pintura d'una pinzellada ràpida i fàcil, però que exigeix un gran domini de l'acció i del traç. Pintura monocroma, dominada per colors freds; terres, negres, blaus, etc. Vaquero Foz utilitza, bàsicament, la tècnica mixta sobre paper (laca sobre paper couché), sempre en un sol format, (70 cm x 52 cm) i l'oli sobre tela de formats més grans.

L'artista fa poca o cap concessió a un treball acurat. El seu mètode es basa en una execució ràpida de traç segur, amb rascats amb el mànec del pinzell, sobre la pintura fresca, grafiant imatges esquemàtiques, moltes vegades enfrontades amb d'altres, en una composició oposada i simètrica.

Fent una anàlisi individual de cada obra podem considerar que es tracta d'un simple joc fortuït, però, la visió conjunta de l'exposició mostra un domini de la tècnica, aconseguit al llarg de molts anys de treball. L'obra acabada mostra una pintura fresca, en la que l'artista ha sabut, en quin just moment, calia deixar el quadre.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de juny del 1997

LA INTEMPERÀNCIA CREATIVA DE VAQUERO FOZ

Fins el 24 de juny, la Sala Municipal d'Exposicions de Sils presenta una petita mostra de l'obra de Vaquero Foz, pintor nascut a Castelserás, provincia de Terol, però que ha acomplit tota la seva trajectòria artística a Catalunya.

Després d'uns anys de vocació profunda però de realització difusa, Vaquero Foz esclatà en una pintura màgica de personatges irreals i al.lucinatoris. Un artista de caràcter temperamental en constant lluita interior, un personatge rebel, apassionat, que ni tan sols els anys passats a la Facultat de Belles Arts de Barcelona van poder esmorteir l'afany per expressar el seu món personal, el desig d'una llibertat absoluta.

La forta activitat interior de l'individu pren cos en imatges gestades per mitjà d'una acció ràpida i violenta del pinzell, seguida per cops de dit, draps i qualsevol altre estri que es trobi a l'abast de l'artista. Són moviments que exterioritzen plàsticament la passió, la incontinència, el frenetisme d'un personatge intemperant i voluptuós; una pintura brutal que no fa cap mena de concessió a funambulismes pictòrics superficials.

Vaquero Foz és un admirador de les pintures negres de Goya. Un admirador d'aquell crit d'angoixa que materialitzà en genials empastifades tots els mals que requeien sobre el gran pintor. Evidentment, un dels grans moments de la pintura de tots els temps. Emulant el seu conterrani, Vaquero Foz imprimeix a la seva pintura el ritme i l'esfereïment de les imatges tràgiques. Una pintura d'arrels dionisíaques, dins la línia del més pur expressionisme pictòric.

Davant d'aquesta pintura els conceptes de bellesa i estètica perden tots els significats. Es tracta d'una exposició molt difícil per a l'espectador poc versat en els quefers artístics, que pot arribar a suposar, fins i tot, que es tracta d'un simple joc gratuït. Vaquero Foz és un artista, però, que arribà a exposar el 1987 la seva obra a la Galeria del Consell d'Europa a Strasbourg.

Dues tècniques ben diferents una de l'altra, utilitza Vaquero Foz en la seva obra: un procediment mixte a base de laques i esmalts sobre paper couché, sempre en un sol format (70 cm x 52 cm) i l'oli sobre tela de formats més grans.

Cal reconèixer i agrair la decisió de l'Ajuntament de Sils de portar aquesta exposició a la petita Sala d'Exposicions Municipals d'aquesta població de La Selva.

Text publicat en el catàleg de l'exposición de la donació d'obra de Vaquero Foz a l'Ajuntament de Sant Despí

LLUITA I DRAMA A LA PINTURA DE VAQUERO FOZ

L'obra de Vaquero Foz, artista expressionista nascut a Castelserás, província de Terol l'any 1927 però que ha acomplit tota la seva trajectòria artística a Catalunya, revela les característiques pròpies d'una individualitat singular, marcada per una forta personalitat.

A partir del 1974, un cop acabats els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Vaquero Foz emprengué un llarg període de creació, caracteritzat per una constància aferrissada en el treball i que el portà a mostrar per mitjà d'una pintura valenta de colors tenebrosos una personalitat impulsiva i apassionada dins d'un expressionisme de fortes arrels hispàniques. El seu itinerari expositiu, iniciat el 1976 el dugué, el 1989, a penjar la seva obra a la Galeria del Consell d'Europa a Strasbourg.

En general, els artistes no fonamenten l'acció creativa sobre un coneixement cognoscitiu de l'art, ni tan sols del fet artístic a l'entorn històric del qual ells es mouen. De fet, el coneixement no és un acte purament reflexiu, doncs tot un seguit de valors sensitius, no controlables per la ment, intervenen en l'aprehensió subjectiva del fet plàstic o artístic. Vaquero Foz actua segons instints impulsius, lliures de purs discerniments cerebrals, moltes vegades irreflexius i en els quals els valors intuïtius dominen clarament tot el procés creatiu. Per a ell, l'art és un llenguatge que li permet, un cop generat el seu codi plàstic o gramàtica visual, expressar la seva pròpia individualitat i això, d'una manera pura i simplement sensitiva.

La seva pintura, tècnicament marcada per una pinzellada valenta de colors foscos, manifesta un alt grau de passió per una irrealitat màgica. Tot i conèixer l'obra dels pintors expressionistes d'arrels dionisíaques, Vaquero Foz és un pintor que segueix un camí intuïtiu propi, una personalitat plena d'aquella imaginació que evidencien els creadors originals. El seu món fantasmagòric, batut sempre per una poderosa fantasia, colpeja els esperits d'incerts neguits i la seva obra, impregnada per un fort dramatisme i plena de valors impulsius, revela un artista temperamental que utilitza la pintura per expressar la seva lluita interior en forma d'imatges lliures, desfigurades, depriments i tètriques que esdevenen, per la força del seu pinzell, espectres malèfics i al.lucinatòris. Vaquero Foz manifesta amb aquesta pintura un temperament caracteritzat per una forta intemperància personal. Un i altra, temperament i intemperància, esdevenen l'eina que li permet d'accedir a una acció gestual valenta i inquieta i crear el seu drama pictòric. Aquests moviments gestuals exterioritzen plàsticament la passió, la incontinència, l'exaltació d'un personatge intemperant, per a crear una pintura brutal que no fa cap mena de concessió a funambulismes pictòrics superficials.

La contemporaneïtat de la seva obra, gens fàcil per al simple espectador, es manifesta per la forta abstracció de les imatges i per un concepció pictòrica lliure i personal, sempre en una línia d'absoluta llibertat creativa. Tècnicament és una pintura de pinzellada ràpida i directe en la qual apareixen constantment cops de dits i altres accions amb tot tipus d'estris. Cromàticament, el colors freds; terres, negres i blaus, sense menysprear mai qualsevol altra gamma cromàtica, dominen les seves composicions. Vaquero Foz utilitza, bàsicament, la tècnica mixta sobre paper (laques sobre paper couché) i l'oli sobre tela. El seu mètode de treball es basa en una execució ràpida de traç ferm, rascant amb el mànec del pinzell sobre la pintura fresca i esgrafiant imatges esquemàtiques, moltes vegades enfrontades amb d'altres, en una composició oposada i simètrica.

La simple anàlisi d'un sol quadre permet a l'espectador de descobrir la forta personalitat d'aquest artista, la visió conjunta de tota la seva obra, però, mostra un poderós domini de la tècnica, aconseguit al llarg de molts anys de treball.

Vaquero Foz és un artista sincer de vocació expressionista, un home que viu amb devoció i efervescència l'art, un personatge rebel i apassionat. Ni tan sols els anys passats a la Facultat de Belles Arts de Barcelona van poder esmorteir l'afany per expressar el seu món personal. El seu desig de llibertat i la profunditat del seu art li han permès, al llarg de tota la seva trajectòria artística, d'assolir grans moments pictòrics, imprimint constantment el ritme i l'esfereïment de les imatges tràgiques a la seva pintura.

Jordi Rodríguez-Amat