| Aquest text fou publicat en el díptic de l'exposició que Lina Gil conjuntament amb Salvador Cortadellas va fer a la Galeria del Centre d'Art de la Fundació Rodríguez-Amat entre el 9 de juny i el 15 de juliol del 2001
La pintura de Lina Gil és intimista. La forma, les textures i els colors amb totes les seves matisacions són, entre molts d'altres, elements que determinen les característiques generals de la seva pintura. L'acte creatiu es produeix generalment sense cap tipus d'estudi previ. Lina Gil s'enfronta directament amb la matèria pictòrica, creant el diàleg que el mateix procés de treball determina. La forma, el ritme i el propi cos pictòric -tècniques mixtes sobre tela, paper o fusta - concreten una pintura que és el reflexa interioritzat de la seva mirada i del seu sentiment. Per a Lina Gil, l'art és una acció sensitiva, una necessitat d'acció, mai preconcebuda, en la qual les mans i l'equilibri dels sentits es manifesten en concordància absoluta amb la matèria pictòrica. L'ordre compositiu esdevé per a ella un estat de l'esperit. Els sentits, doncs, sense fer esmerç de reflexions cerebrals, originen un ordre compositiu el qual, finalment, generarà l'obra. Lina Gil és una dona sensible, una pintora d'un cromatisme suau i dolç, molt lluny de qualsevol aberració ferotge. La seva pintura aconsegueix embolcallar l'espectador sensible i el fa penetrar fàcilment en el seu món personal. La poètica de la imatge banya tota la seva obra. Es tracta d'una pintura de formes concretes que revelen la senzillesa i, alhora, la profunditat sensitiva plena d'imaginació de l'artista. És així que pintura i poesia assoleixen a l'obra de Lina Gil una simbiosi màxima. La matèria, oli i pols de marbre entre d'altres, apareix en algunes de les seves pintures, ja sigui en forma de valors incorporats a la mateixa pintura o bé en forma de relleus, donant valors de textura a la superfície del quadre. El resultat final de l'obra és el propi equilibri dels sentits en total concordància amb la matèria i, l'expressió final és un objecte plàstic -el quadre- absolutament independent del objecte o objectes que puguin haver estat els elements causants de tot el procés plàstic. Les seves obres es troben a mig camí entre una abstracció pura i una figuració lliure de qualsevol submissió a l'objecte. No hi ha cap intent per part de Lina Gil d'intel.lectualitzar el procés creatiu. L'obra és l'acumulació d'imatges, sentiments i estats anímics. En aquest sentit, per a ella, l'estat d'ànim determina i genera tot el procés creatiu. Jordi Rodríguez-Amat |