Aquest escrit va ser publicat en el catàleg de l'exposició de Sento Masià a la Fundació Rodríguez-Amat el 1996

SENTO MASIÀ

La Galeria del Centre d'art de la Fundació Rodríguez Amat, seguint en la seva línia de serietat, presentà, per primer cop a les contrades gironines, a partir del proper 31 d'agost de 1996, l'obra actual de Sento Masià, Alcoi (Alacant) 1940, artista plàstic prou conegut, però encara més valuós.

Format a les Escoles Superiors de Belles Arts de València i de Barcelona a finals dels cinquanta i principis dels seixanta, Sento Masià ha fet un llarg recorregut pel món de l'art i de la pintura en particular, ha realitzat més de trenta exposicions individuals, ha participat en nombroses exposicions col·lectives, actes culturals de tota mena, fundador de diferents grups d'artistes i ha creat, entre altres, el taller per a la creació artística "L'Espai Molí-1" a Molins de Rei. Un taller de grans dimensions, obert a manifestacions i activitats artístico-culturals de tot tipus.

Al llarg de la seva trajectòria professional, Sento Masià ha col·laborat amb artistes, cantautors, poetes i pensadors: Enrique Iriarte, Ovidi Montllor, Vicent A. Estellés i molts altres.

Un artista arriba a la maduresa al cap de molts anys de lluita i de recerca, treballant incansablement, malgrat uns i els altres, a cops, a l'ombra de la solitud, però sempre, a la llum de la pròpia fe. Avui, desprès de més de quaranta anys de treball, Sento Masià continua creant, submergit, dia rera dia en un món de recerca formal, conceptual, tècnica i matèrica.

A la seva obra hi ha, a més d'uns valors plàstics indubtables, un fort contingut formal, amb una ferma voluntat de servir els seus principis estètics i innovadors. El propi artista es manifesta dient "hi ha artistes que no aporten res i paralitzen l'avanç cultural". Sento Masià, ben al contrari, és un artista compromès, un artista que des dels seus inicis carregà amb la feixuga actitud de defensar una obra seriosa i personal, sense caure en la concessió fàcil que permet a certs artistes moure's en els circuits que giren a l'entorn de l'art.

L'obra de Sento Masià que avui presenta la Fundació Rodríguez Amat ha estat creada en els darrers mesos. És obra plena d'aquella maduresa que tot artista, amb esperit de recerca, assoleix com a conseqüència directa del treball constant. El llenguatge plàstic que Sento Masià imprimeix a aquest quadres es suggeridor de conceptes o idees volgudes i això ho aconsegueix per mitjà d'una simplificació de formes i fent ús, alhora, d'una forta abstracció amb un cert plaer per la matèria.

A nivell formal i conceptual és una pintura eclèctica, doncs en alguns dels quadres hi trobem una figuració molt simplificada, combinada amb elements formals o simplement plàstics. Aquests darrers treballs, de dimensions més aviat reduïdes, reflecteixen una unitat conceptual, fet aquest característic dels artistes que han assolit la seva personalitat.

Una personalitat que es manifesta a través d'un llenguatge concret i una estètica pròpia. És una pintura plena de valors conceptuals, plàstics i matèrics que arrossega un fort missatge personal. Segurament no serà fàcil al simple espectador d'introduir-s'hi plenament, però, un cop introduïts, la seva lectura és fàcil i entenedora. Són treballs que no fan concessió a cap altre principi que el que Sento Masià li vol imprimir. En algunes d'aquestes obres hi trobem una abstracció total, mentre que en altres hi apareixien signes i figuracions, molts d'ells amb connotacions humanes.

Aquest article fou publicat en el catàleg de l'exposició de Sento Masià a Colera el 1997

Sento MASIÀ

Un creador és sempre un sac ple de sorpreses. Un sac d'on, inesperadament, surgeixen idees que per mitjà dels elements plàstics emprats i l'acció generativa de l'acte creatiu esdevenen obra d'art. Sento Masià és un artista amb una gran experiència, un lluitador incansable que sap que l'obra es fa dia rera dia, suportant el neguit que exigeix l'esforç de crear, patint constantment el dubte que recau sobre l'artista innovador, però alhora, gaudint del plaer que comporta la satisfacció amb l'obra acabada després de la lluita. En Sento és un d'aquells esperits plens de creativitat inesgotable, una personalitat rica i plena, que ha madurat al llarg de més de quaranta anys de quefer artístic. Un artista format a finals dels cinquanta i principis dels seixanta en les Escoles Superiors de Belles Arts de València i de Barcelona.

Des d'aleshores Sento Masià ha seguit el camí més difícil: el de la creació pura sense cap altre tipus de concessió que el que li dicta el seu esperit creatiu. És així que al llarg d'aquests anys els canvis han estat evidents, sobretot si tenim en consideració que Sento Masià gaudeix d'un esperit inquiet que no li ha permés mai l'ancoratge en una estètica fàcil.

Dos perfils singulars i distints mostra l'obra que Sento Masià exhibeix en aquesta exposició. Una part dels treballs és obra de l'última formada: es tracta de treballs en relleu i sobre paper que Masià ha creat a l'entorn de la figura de Josep Pla.

Com molts i molts altres creadors, el cuc de l'escriptor empordanés l'ha picat irremeiablement i l'acció creativa s'ha tenyit per l'espectre del literat. És així que l'últim neguit creatiu de l'artista gira a l'entorn d'una temàtica concreta: Josep Pla. Un dels aspectes de la pintura de Sento Masià en els últims anys és la matèria, les textures amb tota la seva càrrega formal, plàstica i conseqüentment visual. En aquest cas concret no es tracta d'una simple textura matèrica; Sento Masià ha obtingut, en una sèrie de treballs sobre paper i per impressió sobre un motlle, la imatge de l'escriptor. Posteriorment, l'acció purament plàstica, deslligada de qualsevol connotació figurativa, ha anat prenen cos, per a finalment, conjugar-se amb la imatge de Pla i assolint, així, una perfecta simbiosi que mostra un impressionant poder creatiu.

L'altre aspecte dels treballs que presenta Sento Masià en aquesta exposició, és una selecció de la seva obra gràfica realitzada al llarg de la seva trajectòria professional. Són treballs que mostren la rica imaginació i la profunditat d'ofici d'aquest creador d'imatges.

Aquest escrit va aparèixer en el catàleg de l'exposició de Sento Masia a Colera el 1997 sota el pseudònim de Francesc R. Oretó

Sota el títol Recordant Pla + Obra gràfica, el pintor Sento Masià (Alcoi 1940) mostra un conjunt de treballs de recent creació sobre la figura de Josep Pla. L'exposició es pot visitar fins el 15 de juliol i palesa l'admiració de l'artista per l'escriptor. Una petita sel.lecció de la seva obra gràfica realitzada en els últims anys completa la mostra. Aquesta és la segona del cicle de cinc exposicions que l'Ajuntament de Colera amb la col.laboració de la Fundació Rodríguez Amat presenta al llarg d'aquesta temporada d'estiu en el Centre Cívic d'aquesta població.

Sento Masià ha seguit al llarg de més de quaranta anys de creació un itinerari plàstic complexe i variat i no ha patit mai l'ancoratge d'una estètica fàcil i superficial. La seva experiència i el seu ofici li permeten l'alliberament del simple treball rutinari i li ofereixen, a més, la possibilitat de manifestar la seva marcada personalitat. Una personalitat que es revela per mitjà d'un llenguatge personal i una estètica pròpia. Avui, l'obra de Sento Masià és plena d'aquella maduresa que tot artista amb esperit de recerca assoleix com a conseqüència directa del treball constant. A la seva obra hi ha, a més d'uns valors plàstics indubtables, un fort contingut formal, amb la ferma voluntat de servir els seus principis estètics i innovadors.

Com molts altres creadors, Sento Masià ha sentit el neguit generat per la figura de Josep Pla i ha materialitzat en una sèrie de treballs el seu homenatge personal al literat. Per impressió sobre paper a partir d'un motlle, l'artista ha obtingut el perfil en relleu de l'escriptor. Posteriorment i sense cap tipus de connotació figurativa, l'acció plàstica ha anat prenent cos; formes, colors, taques, matèria i molts altres elements plàstics es combinen amb la imatge en relleu de Pla assolint una perfecta simbiosi de fort poder expressiu.

El conjunt, una vintena de treballs tots ells d'un mateix format, conforma una sèrie amb una total unitat conceptual, formal i matèrica. Una col.lecció que evidencia que l'artista, just en el bell mig del seu itinerari creatiu, fa un recés per gaudir de la celebració de l'any Pla i retre, així, el seu homenatge personal a l'escriptor.

Aquest escrit fou publicat en el catàleg en format CD-ROM de l'exposició que Sento Masià va fer entre el 19 d'abril i el 15 de juny del 2003 a la galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat

Sento MASIÀ

Vaig conèixer l’amic Sento Masià ara fa més de quaranta anys, quan tots dos érem alumnes de l’antiga Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Ell havia iniciat els seus estudis d’art a València i el 1962 es traslladà a Barcelona per a continuar-los. Des d’aleshores han estat molts d’anys d’amistat, molts anys de vida, molts anys de patiment i, per damunt de tot, molts anys de creació artística. La nostra amistat i la dedicació a una mateixa tasca m’ha permès de seguir la seva trajectòria artística, per la qual cosa, tot i la subjectivitat a la qual està sotmès el meu pensament, crec conèixer amb profunditat l’obra d’en Sento.

Sabem que els anys atorguen l’alè sensitiu que permet l’artista d’accedir a estats superiors d’equilibri creatiu i en Sento Masià, amb gairebé cinquanta anys de dedicació a l’art, hi ha accedit. Els canvis, seguint un procés evolutiu lògic, han estat constants a la seva obra i, avui, des de fa un parell d’anys, en Sento s’ha engrescat en un camí certament difícil, un camí que només aquells que posseeixen un ofici potent poden seguir, un camí que contempla dos aspectes fonamentals de l’art del nostre temps: la figuració i l’abstracció.

El seu procés creatiu no és mai apriorístic; les idees sorgeixen alhora que el pintor s’enfronta amb l’acció, just en el moment en què els materials comencen a transformar la superfície del quadre. Sento Masià utilitza fortes textures de significació abstracte sobre les quals apareix la figura humana. Per a ell, la tècnica és un mitjà que pren un fort protagonisme : sorra, pols de marbre, resines acríliques i altres materials per a, posteriorment, a base d’oli de llinosa i pigments, fer sorgir figures humanes que manifesten la gran capacitat i domini del cos humà d’aquest artista. És així que sobre una base aquosa, Sento Masià imprimeix un acabat gras, sempre sobre un suport rígid: el tauler de fusta.

Un nou quadre és sempre una nova experiència. En iniciar una nova obra, la seva ment ha d’estar lliure de qualsevol contingut plàstic. El pintor en tant que ésser humà és un cúmul de sensacions i en el moment d’iniciar l’acció, Sento Masià escull les que li serveixen per a poder iniciar el procés. És per això que en cada obra es produeixen valors diferents, no repetitius. Cal dir que en tot aquest procés, hi ha un diàleg constant entre l’artista, els materials i la pròpia acció creativa. És com una mena de diari estètic al llarg de la creació de cadascuna de les obres. El procés té per a ell una gran importància i pot alimentar la vanitat del creador ja que l’interessa tant o més aquest que no pas el resultat.

Dubtar o no dubtar poden ser considerats, un i altre, virtuts del creador. Les recerques al llarg de tots els anys havien estat constants a l’obra de Sento Masià, avui però, sense dubtar ni recercar, el pintor limita l’acció creativa a ser un producte de l’experiència assolida en la seva trajectòria artística. Les idees plàstiques apareixen per mitjà d’un procés d’observació, conscient o bé inconscient, però mai repetitiu, tot i utilitzar sempre la mateixa tècnica. Cal dir que en tot aquest procés mai intenta forçar l’obra a seguir camins anomenats de missatge ja que, abans, durant i després de l’acció creativa, ell és l’únic espectador. És per això que considera que el triomf o bé el fracàs de l’artista és un fet intern i no pas extern. L’art, com la vida, s’ha d’afrontar amb naturalitat, i la llibertat sota la qual vol suportar el seu treball li permet de seguir per camins no sotmesos a principi allunyats del seus ideals.

Després d’uns anys d’abstracció gairebé absoluta a l’obra d’aquest pintor, la figuració esdevé motiu de reflexió. L’art, diu l’artista, pertany a la realitat, i aquesta realitat és nostra. Es tracta d’una figuració basada en una relectura històrica sobre el Renaixement que el propi artista anomena Rena-Sentisme.

Sento Masià és un colorista, jo diria que un gran colorista, però no aquell, l’obra del qual ve dominada per colors vius, primaris, exultants. A la seva obra, els blancs, els ocres, les mangres, els sienes i les ombres, entre d’altres, esdevenen colors de la terra, de la veritat, colors d’una realitat profunda i sincera. És així que, cromàticament, la seva pintura està lliure de qualsevol artifici gratuït.

Molts creadors actuals fonamenten l’acció sobre un saber conceptual. Sento Masià ha passat per aquests i altres camins al llarg de gairebé cinquanta anys d’acció artística, avui però, con aquell savi que torna als orígens de l’essència humana, Masià accedeix lliurement als valors del "no saber". Hi accedeix d’una manera natural, sense enganys i sobretot sense prejudicis. Hi accedeix despullant l’obra de tot fonament conceptual per poder, un cop alliberat de tot coneixement, retornar als seus orígens humans. És el triomf del meravellós absurd del "no saber": l’exercici de la pintura en si mateixa. Això ho fa per mitjà d’una reinterpretació dels espais i dels models del Renaixement. D'antuvi podria semblar una contradicció que un artista s’alliberi del saber al qual ha estat sotmès al llarg de tots els anys de la seva trajectòria per enfrontar-se amb el gran saber renaixentista. Cal dir en aquest sentit que un cop s’ha assolit un coneixement aquest només es pot eliminar creant-ne un altre. No saber no significa doncs manca de coneixement ja que en si mateix aquest no saber és un altre coneixement. El seu coneixement es basa en una actitud positiva. Si Déu existeix, diu l’artista, molt bé, i sinó, també. No és la qüestió de ser o no ser; ser i prou. Aquesta actitud permet a Sento Masià d’actuar amb naturalitat. De la mateixa manera que un pagès conrea la terra: estimant-la. Sento Masià estima l’art. Que ningú no ho dubti.

Jordi Rodríguez-Amat