Aquest text fou publicat en el díptic de l'exposició que Patxè va fer a la Galeria del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat entre el 21 de juliol al 19 d'agost del 2001

PATXÈ

La personalitat d'un pintor es manifesta gairebé sempre des dels inicis de la seva trajectòria i això independentment del camí seguit en el desenvolupament de la seva formació. En Patxè és, sense cap mena de dubte, un pintor de forta personalitat. La seva pintura fa palès l'energia i el caràcter d'un personatge potent en constant vibració personal. Tot i això, Patxè és un artista que sap i vol reflexionar sobre el contingut del seu treball.

Per a en Patxè, el procés de creació s'inicia amb la idea, una idea de la qual el contingut i la reflexió s'extrapola a tots i cadascun dels elements formals del quadre. Patxè no comença gairebé mai a treballar sobre la tela abans de concebre i visualitzar l'obra mentalment. El procés de generació de la idea és lent i concís. Hi ha sempre una reflexió profunda sobre l'obra abans d'iniciar-ne l'execució. A partir d'aleshores el procés de realització sol ser extremadament ràpid. El moviment de la mà, sempre amb accions impulsives i ràpides infonen a l'obra la frescor i la naturalitat que li exigeix la idea preconcebuda. Per a ell, l'art no rau en el concepte, sinó en la capacitat visceral, enèrgica i potent que irradia l'individu en el moment de la creació de l'obra. És així que no li interessa ni la filosofia de l'art ni el concepte com a art. L'art, diu l'artista, és metonímic i no pas metafòric. Tot i la implicació absoluta de l'individu, l'art és independent de la pròpia vida.

El procés d'aprenentatge d'un pintor segueix normalment un desenvolupament similar; assolir captar i plasmar tot allò que aporta la percepció visual de la natura. En el cas d'en Patxè, aquest camí iniciat, convergí ràpidament en un estil lliure i personal. Posteriorment a París, Patxè descobreix el món de l'abstracció lírica, una abstracció que, en el seu cas, s'assoleix a partir de la captació visual del món físic per a, seguidament, transformar-se en un món pictòric personal de fort contingut visual. Partir del món físic per arribar a l'abstracció és transformar el llenguatge visual en llenguatge plàstic. Tot i l'abstracció, moltes vegades trobem a l'obra d'en Patxè certs elements que fan referència a objectes o figures.

Per a ell, a diferència del contingut formal de l'obra que és sempre controlat per la ment, el color és inherent a l'individu, el qual disposa del control emocional que li permet aplicar-lo mitjançant pulsions irracionals. Una i altre, forma i color, es gronxen constantment entre la intel·ligència racional i la intel·ligència emocional.

Tècnicament Patxè utilitza l'acrílic sobre tela. Primerament omple la superfície del quadre amb molts elements, formes i colors, per a, posteriorment, netejar-la, segons paraules del propi pintor, a fi d'aconseguir la claredat de la composició i del cromatisme que l'obra li exigeix.

L'exposició del Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat mostra un ampli ventall de la producció més recent d'aquest temperamental artista.

Jordi Rodríguez-Amat