La creació artística no es suporta per un procés, única i exclusivament mental i tècnic. Hi ha altres elements que, conscient o bé inconscientment, l’artista en fa ús per a accedir al fet creacional. És evident que tot el bagatge dels anys conformen i, en molts casos, prenen valors importants en aquest procés.

Si se’m pregunta d’explicar els processos sensitius que van generar aquestes vuit obres, puc contestar dues coses ben diferents una de l’altra. Puc dir, simple i senzillament, que no ho sé i amb això que ningú pensi que estic mentin. També, evidentment, puc explicar tot un munt de raonaments, sempre aleatoris i generalment tècnics que determinen les obres. Dit d’altra manera, en art no hi ha res d’absolut. Ni tan sols el coneixement que pugui tenir el propi artista és absolut.

Aquestes obres, tècniques mixtes sobre paper, van ser creades, a l’inici del procés, per impulsos sensorials no controlats per la ment. Amb carbonet i moviments ràpids de la mà, es crearen petits espais, generalment tancats, volent que les formes portessin una forta càrrega d’imaginació i que, alhora, mantinguessin un equilibri i una unitat entre elles.

Posteriorment, amb colors acrílics i/o aquarel·les, tots ells molt líquids, es van treballar els fons i el tocs de colors dins les mateixes formes. Sobre d’aquests colors, i, abans de que sequessin, amb goma laca dissolta amb alcohol es barrejà de forma que els colors agafessin un to semi daurat. Amb la finalitat d’aconseguir una manca d’opacitat i hegemonitzat dels colors que posteriorment haurien de ser col·locats a sobre dels primers, amb vernís final de quadres mate, es polvoritzà aconseguint, així, deshegemonitzar les superfícies planes dels colors.

Aquest procés va seguir posteriorment igual en el treball. El fet de tenir una superfície no absorbent gràcies al vernís, el blanc, posteriorment col·locat damunt de les diferents formes, prenia el tacte anomenat escopit. Finalment amb tinta xinesa, treballada amb canya, es van anar remarcant totes i cadascuna de les diferents formes creades originàriament amb el carbonet. L'acabat final de la superfície es va treballar novament amb vernís mate a fi d’unificar la saturació dels colors i eliminar els possibles rexopats.

El nombre d’obres d’aquesta sèrie bé determinat per la necessitat del pintor de generar més o menys obres amb aquestes característiques. És així que al principi es produeix un procés de recerca, el qual, a poc a poc, es va consolidant amb formes i tècniques que l’artista considera aconseguides. Arribat a aquest punt, l’artista, no volent repetir sistemàticament altres obres, considera acabada la sèrie i l’abandona.