ELS VUITANTA / PINTURA

Jordi Rodríguez-Amat

Considero que durant els anys vuitanta la meva obra assoleix una gran maduresa gràcies al coneixement de l'ofici i a la llibertat que els anys atorguen al creador.

La forta arquitectura de formes i volums, amb constants ritmes i contra-ritmes, durand els primers anys d'aquesta dècada es mostre en un treball d'una gran càrrega imaginativa profundament elaborat. Aquí no hi ha res deixat a l'atzar, tot al contrari, hi ha un treball totalment controlat.

Tot i que hi ha imatges amb un fort contingut eròtic, aquest concepte està sotmès als valors plàstics que dominen les obres.

Amb la finalitat de gaudir al màxim d'aquestes obres, et demano, apreciat visitant, de no mantenir-te passiu en cap moment. Intenta de reflexionar a l'hora d'observar les obres sobre el que he escrit i, així, poder captar molt millor els valors de cadascuna de les obres.

A

 

 

Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm / 1980

Aquesta obra és un clar exponent de la meva pintura a principis dels anys vuitanta.

Obra de gran format, en aquest quadre l'acció ritme i l'acció contrast es produeixen per recorregut i simultàniament alhora i els efectes visuals dinàmics esdevenen un dels valors fonamentals del quadre.

Aquí es veu clarament com el volgut contingut eròtic és un concepte sotmès als valors plàstics que dominen l'obra.

A la dreta del quadre apareix una forma que no és més que la repetició d'una petita part de la gran forma i que mostra la meva llibertat imaginativa a l'hora de composar el quadre.

El canvi constant de colors amb forts contrastos es donen sempre la mà amb els ritmes i els contra-ritmes.

 

 

 

 

 

La contemplació de la "Gran Ballarina" de l'escultor Pablo Gargallo que es troba en el MNAC "Museu Nacional d'Art de Catalunya" a Montjuic, em va inspirar un quadre sobre tauler de fusta pintat amb acrílic.
 

Acrílic sobre tauler de fusta / 124 cm x 100 cm / 1980

Vaig transformar la percepció visual en accions i reaccions rítmiques que es contraposen constantment unes a les altres per  mitjà de sistemàtics canvis de colors en un treball molt acurat i sentit.

Vaig treballar poc a poc, analitzant totes i cadascuna de les parts del quadre alhora que tot el conjunt de l'obra. En cap moment es tracta d'una còpia. L'artista pot rebre la motivació per a crear la seva pròpia obra a partir de qualsevol percepció visual, auditiva o fins i tot imaginativa. L'obra pren aleshores entitat pròpia i és absolutament independent de l'acció que l'ha motivat.

 

 

 

Oli sobre tela / 162 cm x 130 cm / 1980

 
 

Aquesta pintura va ser inspirada per dues escultures meves fetes el mateix any 1980. Inspirada no comporta cap mena de còpia. Pintura i escultura són tècniques totalment diferents i cadascuna d'elles té els seus principis conceptuals i, evidentment, tècnics.

En aquesta obra, també de grans dimensions, vaig conjugar les formes corbes de la duplicitat del cos amb les línies verticals del fons. La mitja imatge a la dreta ve dominada bàsicament per colors freds mentre que la imatge principal ho és per colors càlids. Tant uns com els altres son part de l'espectre electromagnètic anomenat espectre òptic.

 
 

 

En el fons només vaig utilitzar les tonalitats grises amb la finalitat de valorar els colors càlids de la figura principal. Tot i ser grisos, el fet de la modulació amb constants canvis ajuda a la vibració general que vaig voler imprimir en aquest quadre.

 

 

 

 

El trencament de les imatges amb valors tonals canviants és una característica de la meva pintura durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. Hi ha obres dominades per colors càlids i altres, com aquestes, ho són per colors freds.

L'efervescència creativa no es contradiu amb l'absolut control de tot el procés. En aquestes obres tot el desenvolupament de l'acció és absolutament controlat i cal un domini de la mà per a poder assolir la netedat dels contorns i les modulacions cromàtiques constantment canviants que permeten la vibració òptica que vaig imprimir en aquests quadres.

A diferència d'altres línies personals que podeu veure a la meva web aquí cal que tots els valors plàstics: composició, equilibri, contrast, i, entre altres, l'equilibri de les formes, estigui controlat des d'un bon inici.

Sense caure en cap mena de presumptuositat, personalment considero que sense l'ofici ben assolit és impossible la realització d'obres amb aquestes característiques.

 

1981 / Owt -II- / Oli sobre tela / 130 cm x 96 cm

Aquesta obra es troba en el Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni MACVAC de Vilafamés

1981 / Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm

 

 

 

La representació de la imatge en una obra d'art no és únicament un producte d'un sistema perceptiu. Hi ha molts altres elements que hi intervenen. Cal, entre d'altres, captar les imatges i signes plàstics com espais sensorials.

Deixo per a vosaltres reflexionar sobre aquesta obra. Hi ha imatges de figures? Quines relacions entre elles tenen aquestes imatges? Com es determina el ritme? Característiques del color. Quin ritme segueixen les modulacions cromàtiques?

Penseu que és una obra de dos metres pintada amb acrílic sobre tauler de fusta i reflexioneu sobre: les dimensions d'un quadre compten a l'hora de percebre l'obra? I la tècnica?

Acrílic sobre tauler de fusta / 122 cm x 200 cm / 1981

 

 

 

 

1982 / Oli sobre tela / 116 cm x 89cm

1982 / Oli sobre tela / 92 cm x 73 cm

Aquestes dues obres han perdut totes les connotacions figuratives i es presenten com quadres purament abstractes.

Es tracta d'una "des-construcció" i construcció a posteriori feta a partir d'un cos femení amb ritmes i contra-ritmes trencats per canvis constants de línies i colors.

El procés de treball va ser el següent: vaig analitzar totes les parts del cos d'una dona i les vaig descompondre en fragments. En els quadres, si els observem acuradament, podem captar formes que, analitzant-les, ens poden induir a veure llur procedència. Un cop descompostes les parts del cos, vaig fer-ne una composició, conjugant-les entre elles.

Posteriorment, en donar-los color vaig decidir que el blanc fos un color important per assolir la lluminositat de les obres. Aquí trobem una bona mostra de com els principis creatius poden ser de molts tipus i ben diferents uns dels altres.

 

 

La Interacció cromàtica és la influència que es produeix entre els colors

 

 

El color no és mai absolut, ja que depèn de la percepció de l'espectador. En pintura, considerant l'espectador, el color no és mai una realitat física. Sempre està sotmès a les influències constants que exerceixen els colors del voltant.

Vaig pintar aquests rectangles amb el mateix color (la mateixa pintura) i com podeu veure, segons els colors del fons es veuen diferents perceptivament.

Els verds dels quadrats de la dreta, tot i haver estat pintats amb la mateixa pintura es veuen diferents. La raó bé determinada pels colors que tenen al voltant.

 

El color és una realitat perceptiva i segons la sensibilitat de l'espectador es pot veure com les matisacions cromàtiques són diferents en funció dels colors que l'envolten. Aquest fenomen l'anomenem "Interacció cromàtica"

Fou Josef Albers, un dels mestres de la Bauhaus, el gran teoritzador del color.

Observeu detingudament els colors verds del centre dels quadrats i, tot i haver estat pintats amb el mateix color, els veureu absolutament diferents.

Quan el fons és fosc, el verd es veu més lluminós. Si el fons és clar, aleshores el verd es veu més fosc.

 

 

1982 / Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm

En aquesta obra, com en totes les obres pictòriques, les interaccions cromàtiques són constants. No d'una manera absolutament científica, ja que la valoració de les influències es fa sensitivament, vaig anar treballant tots i cadascun dels colors, segons els que tenen al costat.

Moltes vegades jo canviava la matisació o bé el mateix cromatisme valorant, evidentment sensitivament, els colors del costat.

Aquí hi ha una bona utilització del negre. El negre entre dos colors, com veurem més endavant, elimina tota interacció cromàtica. La interacció cromàtica és un dels aspectes que vaig considerar en aquest quadre. Hi ha un altre aspecte, molt important aquí: El ritme.

EL RITME

Lineal, periòdic, interromput, inconstant, uniforme, arrítmic, modulat, convulsiu, virtual... Les formes, en moviment dilatador o contràctil, peristàltic o eròtic, creuant-se amb d'altres, amb afinitat o en sense, provoquen un canvi violent del color, i/o, del contrast, creant així, un ritme de profundes connotacions visuals.

En el ritme arrítmic, les formes es divideixen en colors anàlegs o complementaris, el contrast dels quals pot ser màxim, mig o feble, provocant vibracions rítmiques, harmòniques i contraposades, excitant l'efecte visual del contrast. Inevitablement hi apareix el negre, acomplint-se així el dinamisme òptic.

 

 

 

Algunes de les pintures assoleixen un alt grau de vibració òptica. Són obres realitzades mitjançant un treball molt i molt acurat. Les formes, els ritmes, els espais i les proporcions a nivell formal i les tonalitats i saturacions anivell cromàtic són producte d'un raonament sensitiu profund. Res ha estat deixat a l'atzar en aquestes obres.

A L'ENTORN DE LA DIALÈCTICA DELS VALORS EMOCIONALS DE L'OBRA, L'ESPECTADOR N'ÉS CÒMPLICE I TOT ALLÒ QUE FA QUE SIGUI.

DEL CONTRAST

Element objectiu envigoridor, doncs emocional, el contrast acompleix els efectes òptics de les accions d'intensitat lumínica dels diferents plans o taques del quadre. Les accions produïdes poden ser de dos tipus: simultània o per recorregut, essent ambdues d'efectes visuals dinàmics. Aquestes accions no es produeixen a la vegada, si bé que una i altra es complementen per a la percepció de l'obra. El contrast es produirà per recorregut quan l'ull enfoqui cadascuna, i en diferents temps, les taques o plans que comporta l'obra. El contrast serà simultani quan la percepció de les taques es produeixi globalment. En aquestes accions, l'efecte contrast és un dels valors fonamentals de l'obra i, essent d'efectes visuals dinàmics, és independent dels valors cromàtics; de la llum el color n'és la qualitat; el contrast, la pròpia essència.

1982 / Oli sobre tela / 130 cm x 97 cm

 

 

 

1981 / Tremp sobre paper / 50 cm x 70 cm

En l'acció contínua o per recorregut, el negre és temps, és absorció. La visió es despulla de tota càrrega pigmentària que havia rebut en la taca anterior i pot entrar a percebre la següent sense cap mena d'influència cromàtica. Així utilitzat, el negre concreta, neteja, despulla cadascuna de les taques o plans del quadre.

Les qualitats cromàtiques són aconseguides pels canvis: blancs, blaus, verds i per llurs anàlegs o per llurs complementaris, reforçats tots pel negre

 

 

 

 

 

 

1983 / Oli sobre tela / 97 cm x 130cm

 

El negre és l'element provocador de l'acció contrast i, en neutralitzar tota interacció cromàtica, permet que cada color es presenti segons la seva pròpia identitat.

 

1983 / Oli sobre tela / 116 cm x 89 cm

 

 

Amb aquestes dues obres, una amb blanc, gris blavós, roig i negre, l'altre amb blanc, gris, blau i negre, tenia ganes d'aportar més lluminositat a l'obra. El negre pren cada vegada més importància. Aquests quadres basen llurs valors cromàtic en tres colors. El negre hi és per reforçar la lluminositat, mentre que el blanc és el que aporta la lluminositat. El blau grisós enriqueix el cromatisme.

Quin seria el resultat sense el gris o sense el blau grisós?. Seria el quadre encara més lluminós?. Sense el gris les formes blanques perdrien coherència, tendirien a desaparèixer. Amb el gris, el blanc no solament aporta la lluminositat al quadre sinó que també pren autonomia pròpia com a valor cromàtic. El blanc, amb una major superfície, no oprimeix als altres colors, ben al contrari, els permet llibertat de moviment.

 

1983 / Olis sobre tela / 81 cm x 65 cm

1983 / Olis sobre tela / 81 cm x 65 cm

 

 

 

1984 / Oli sobre tela / 130 cm x 97 cm

En art l'acció creativa pot ser de dos tipus: una dominada per la raó, l'altra per un procés purament i simplement sensitiu.

La següent reflexió tracta d'aquests dos tipus de processos creatius.

 

L'ART ES MOU EN UN ESPAI INFINIT...., SENSE NORMATIVA.

DEL PROCÉS CREATIU

Hi ha sempre un principi causant; forma, moviment, idea. Principi visual, o mental, valors a la fi, que l'artista tradueix plàsticament mitjançant tot un procés de transformació en el qual l'obra es despulla de les formes o idees primeres, no restant més que allò que abans no era. És una mena d'acció psíquico-plàstica dictada per formes o imatges de l'entorn, generada amb absència de tota lògica, i amb la sola finalitat estètica.

Essent que la major part de totes les accions humanes són inconscients, l'artista les dirigeix d'una manera automàtica, posant-les al servei del procés que, una vegada desencadenat, es clourà amb l'obra acabada.

No existint un sistema mental absolut com a element regidor de l'acte creatiu, l'artista fa ús de pulsions instintives que, mitjançant un procés complex i no definible, concreten l'obra en una realitat pròpia. L'artista, doncs, intuint la inexistència de la raó com element del procés, es deixa emportar per automatismes psíquics, apareixent, conseqüentment, l'instint com l'element generador de les pulsions creatives. És així que tota reflexió és una reflexió racional, no cerebral, en la qual la imatge és creada per mitjà d'un raonament purament sensitiu.

 

 

DE LA IMATGE PICTÒRICA

 

Assolint valors purament pictòrics, les imatges objectives, associades i transformades sensitivament, perden totes llurs significacions originàries. Aquesta transformació, conscient o inconscient, dóna a aquestes imatges entitat pròpia, essent, aquesta, independent de la de qualsevol imatge objectiva. Si bé hi ha una relació formal entre la imatge pictòrica i la imatge objectiva, en essència, però, són diferents. Una és necessàriament concreta, l'altra, la pictòrica, no forçosament: i aquesta manca de concreció comporta una pluralitat de lectures depenent de l'espectador en el qual, concretant-se, l'obra assoleix, així, la seva realitat.

1984 / Oli sobre arpillera encolada sobre tauler de fusta / 101 cm x 102 cm

 

 

LA IMATGE NO ÉS OBJECTIVABLE..... NO ÉS ABSOLUTA.....

DE LA IMATGE PERCEPTIVA

Si la imatge existeix per un procés sensitiu sense el qual no és, i si la percepció no és tan sols un fet fisiològic, la imatge és en nosaltres. No havent-hi un sistema únic de representació de la imatge, ja que els sistemes plàstics són variables segons funcions històriques, culturals, individuals..., tot sistema de signes plàstics, codificat o no, figuratiu o abstracte, de la representació de la imatge, permet a l'artista, per mitjà d'un procés psicofisiològic la creació de l'obra.

 

1984 / Oli sobre tela / 146 cm x 114 cm

1984 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

1984 / Tremp sobre paper / 70 cm x 50 cm

 

 

 

En moltes de les obres realitzades a partir de la meitat dels anys vuitanta, vaig fer desaparèixer tota interacció cromàtica.

El negre, el qual és considerat l'absència de color, permet eliminar tota interacció entre els colors. Si col·loquem dos colors junts, un al costat de l'altra es produeix la interacció cromàtica entre ells, però en el moment en què perfilem amb negre un dels colors veiem que la interacció ha desaparegut.

 
 

Els dos blaus no tene la mateixa lluminositat..El blau sobre fons negre, per contrast, és molt lluminós.

 

Perfilant amb negre el blau sobre fons blanc, assoleix la mateixa lluminositat.

Aquí no hi ha interacció cromàtica

 

 

Lali /Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm

En aquest quadre vaig fer desapareixer tota interacció cromàtica perfilant amb negre tots i cadascun dels colors que intervenen en l'obra.

 

DE LA INTERACCIÓ I DE L'EQUILIBRI EN EL QUADRE

 

 

Cadascun dels elements plàstics que componen l'obra: punts, línies, formes, plans, colors, textures, lluminositat... són sotmesos per l'espectador a interaccions perceptives, tot tendint a un equilibri estable.

Aquest fet, generat per un procés sensitiu, no pot pas ser codificat d'una manera absoluta, doncs tota codificació permetent l'ús interactiu dels diferents elements simples que componen l'obra és sempre relativa. És en l'espectador finalment que l'obra assoleix l'equilibri de tots i cadascun dels elements plàstics i llurs interaccions.

 

 

Sempre hi ha una motivació a l'hora d'iniciar una nova obra. Aquest quadre va ser inspirat pel famós conte "La Belle et la Bête" sobretot conegut per les versions cinematogràfiques fetes a partir del conte.

El tema no determina l'obra. El tema no és més que l'element inspirador sobre el qual el pintor genera, amb mitjans purament pictòrics, la seva obra.

Podeu observar perfectament que aquí no pot haver-hi cap mena d'interacció cromàtica, ja que tots els colors han estat perfilats amb negre.

Aqui, la Bèstia del conte ha estat interpretada en forma d'animals.

REFLEXIONS SOBRE L'OBRA I EL SEU TEMPS

Tota acció sensorial individual, acomplint-se en un lloc i en un temps puntual, pot generar un fet plàstic. L'artista en tant que individu està sotmès al seu espai-temps, i, si l'obra és el resultat d'una acció psíquico-plàstica, i tota acció plàstico-creativa és inseparable d'un moment històrico-social, l'obra és intransferible a qualsevol altre context cultural.

1986 / La Bella i les bèsties / Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm

 

 

 

Oli sobre tela / 130 cm x 195 cm / 1987

Oli sobre tela / 130 cm x 195 cm / 1987

 

 

 

Oli sobre tela / 130 cm x 195 cm / 1987

Oli sobre tela / 130 cm x 195 cm / 1987

 

 

 

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1988

 

 

 

Apreciat visitant,

Et demano de reflexionar sobre aquesta obra. No es tracta de deduir les motivacions que la van generar, sinó de fer la teva pròpia interpretació.

Pensa en: El tema i com han estat tractades les cares, els colors, la composición, la funció del blanc i sobretot el negre, la manca de colors càlids, etc. etc.

 

 

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1989

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1989

 

 

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1989

Oli sobre tela / 195 cm x 130 cm / 1989

Si esteu interessats en una obra meva contacteu-me..

Mòbil : 697 76 18 74.

casa-taller@rodriguez-amat.cat

 

Durant els anys vuitanta, vaig estar treballant en altres línies artístiques i conceptuals diferents de les que es mostren en aquesta pàgina. Per veure-les visiteu la meva web: www.rodriguez-amat.cat

 

 
Biografia de Jordi Rodríguez-Amat