ELS ANYS NORANTA

A principis del anys noranta es produeix un canvi important a l'obra de Rodríguez-Amat. Els primers anys de la dècada dels noranta, sobretot fins a mitjans d'aquesta dècada, foren anys molt difícils per l'artista. L'art és l'expressió dels estats personal i això es concreta clarament en les obres d'aquest moment.

A certes persones poden semblar obres, i ho són, certament esgarrifoses. Caps cridant, mans exaltades, expressions de dolor, de desconsol, d'angoixa. Sobretot veiem aquests estats de patiment, de desconsol i de malestar en les obres dels quatre primers anys. A partir del 1994 Rodríguez-Amat trenca radicalment amb la seva situació personal fins aleshores. És així que fins el 1994 viu i treballa entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona i l'estiu del 1994 es trasllada a viure a l'Empordà, en el poble de Les Olives (Garrigoles), on, a més, creà el Centre d'Art Contemporani que porta el seu nom.

Aconsellem a les persones sensibles de no veure les obres, sobretot dels anys 1990, 1991, 1992 i 1993.

El 1994 comença a veure's un canvi en la seva obra, ja que la situació personal canvià i l'espai on es mou a partir d'aquest moment li permet expressar-se sense l'angoixa que veiem en les obres anteriors.