AMAT, AMANT

Poema dedicat a Jordi Rodríguez-Amat

Montserrat Cufí Adroher

 
M'involucro en la pintada
d'aquell xop pinzell que no té nom,
en l'amada clementina

que el lliri il·lumina. Petjo, certament.

una vall desconsolada i em deixo

gronxar com aquell vailet del vora viu

cosit; sense retorn del paisatge estival.

La mare és l'onada, emfasitza el temps

com un respall que ratlla el cervell.

 

Montserrat Cufí Adroher

* Dedicat al magnànim pintor Jordi Rodríguez-Amat, a la seva obra.

 

Són les teves paraules infinites meravelles dins de perles estampades; o amiga, potser, de sucre són els estels brodats del teu cor.