REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ART CONCEPTUAL

Jordi Rodríguez-Amat

L'art conceptual és una manifestació en la qual els objectes creats no manifesten cap mena de valors estètics, sinó idees o conceptes depenent de la percepció de l'espectador. L'artista no atorga a l'obra una sola lectura, sinó que és el mateix espectador el que pot, si vol, fer la seva pròpia interpretació. Dit això, l'obra depèn de l'espectador i no de l'artista que l'ha creat. A diferència de les funcions que s'han atorgat a l'art de qualsevol altre moment històric, l'art conceptual funciona com un llenguatge en el sentit de què no és el que representa l'objecte sinó el què l'objecte intrínsecament manifesta com a llenguatge. L'art conceptual desmaterialitza l'art, en cercant un conceptualisme sense considerar l'objecte com a tal ni els seus possibles valors estètics.

Cal acceptar la relativitat en tot raonament, sigui sobre art com sobre qualsevol altra activitat humana. En les reflexions que podeu llegir a continuació he acceptat que fins i tot pot haver qui consideri absurd aquest anomenat art. Pot l'absurd, fins i tot, tenir sentit aquí? Pot l'absurd ser considerat com una manifestació de l'art anomenat conceptual? L'absurd com a tal i no pas com adjectiu de les obres considerades conceptuals.

No podem en cap moment parlar d'estil. L'estil amb tots els seus valors formals, compositius, cromàtics, etc. etc. han perdut aquí tot el significat. És així que l'art conceptual no considera la bellesa, ni qualsevol altre dels valors de l'art d'altres temps. Si alliberem l'art conceptual de tots aquests valors, amb quin suport pot l'artista manifestar-se per a expressar el contingut del seu missatge? Aquesta pregunta és impossible de respondre de manera absoluta, ja que el missatge que pot generar aquest art no està codificat.

La lectura que es pot fer d'una obra d'art tradicional és sempre relativa a l'espectador, relativa a la seva sensibilitat, a la seva formació, als seus desitjos entres molts altres. Aquests mitjans no poden servir quan l'espectador s'enfronta amb una obra conceptual. Es pot explicar una obra conceptual si no podem considerar els valors estètics? Podem manifestar que l'art conceptual no tracta de destruir tots els principis estètics sinó que no els té en consideració. L'objecte sobre el qual se suporta l'obra d'un artista conceptual no pretén desxifrar idees en forma de jeroglífic, ans al contrari, permet per mitjà no intel·lectius un diàleg que, depenen de l'espectador, generi actituds personals, actituds que poden, fins i tot, ser de rebuig amb esperit irònic o no. L'absurd pot tenir, per a certs espectadors, una significació. La manca d'una formulació determinada sobre la qual es pugui sustentar aquest art és una de les seves característiques. Personalment considero que el mot art podria fàcilment desaparèixer d'aquest concepte.

Pel simple fet que l'art conceptual no es pot limitar a una única activitat o actitud per part del creador, els seus principis es poden extrapolar lliurement a qualsevol idea, sigui aquesta concreta o no. La mateixa com a element lògic o absurd pot formar part de l'obra. Fins i tot el principi de desmaterialització de l'objecte pot ser un element vàlid per a l'art conceptual.

Avui, tot i que algunes obres que poden ser a l'origen d'aquest art, si és que l'anomenem art, varen ser fetes fa més d'un segle, encara no ha pogut ser establerta una clara línia o concepció que permeti la seva comprensió lògica. Això ens permet de formular la pregunta: l'art conceptual és un joc absurd? De la mateixa manera no és possible formular una teoria que permeti nivells d'investigació i treballs.

Acceptant les últimes conseqüències a les quals podem arribar un, anomenem-lo creador, pot caure en la negació del mateix concepte d'art conceptual. Personalment, no vull prendre cap actitud, sigui en pro o bé en contra, ans al contrari, reflexionar sobre el qual una petita minoria acceptem aquest art. És així que no vull exposar una defensa o atac d'aquest art, sinó exposar el que es pot entendre per art conceptual. Cadascun dels lectors d'aquest escrit pot extreure'n lliurement una idea, sigui banal o absurda, del que certs creadors, alguns galeristes o crítics d'art fan o treballen sobre aquest concepte.

Per acabar i abans de mostrar algunes de les obres considerades puntals d'aquest moviment permeteu-me demanar del lector no quedar passiu llegint aquestes reflexions i crear-se la seva pròpia idea, sigui d'acceptació o bé de rebuig.

Finalment una pregunta: qui decideix que una obra és art conceptual?

Jordi Rodríguez-Amat

Robert Rauschenberg va esborrar un dibuix de Willem De Kooning, un pintor de l'anomenat expressionisme abstracte,

Rauschenberg va demanar el dibuix a De Kooning amb dues condicions; que l'obra a esborrar fos molt estimada per l'autor i que fos molt estimada per ell.

La seva sorpresa fou que De Kooning ho va acceptar.

La idea o concepte darrere aquesta obra conceptual ens pot induir a fer unes preguntes:

És més important un quadre en blanc o la història que hi ha al darrere?

Es pot treure importància a l'objecte i donar-la al concepte?

Esborrar una obra d'un artista pot ser art?

Té el procés creatiu més valor que l'objecte final?

Demano del lector de no quedar-se passiu i reflexionar sobre aquesta obra.

Robert Rauschenberg i Willem De Kooning. 1953

Piero Manzoni: Artist's Shit.

El mes de maig de 1961, Piero Manzoni va produir noranta pots numerats del 001 al 090, amb una etiqueta cada pot, en les quals manifestava que cada pot contenia 30 grams de la seva merda.

Josef Beuys Hinter dem Knochen wird gezählt, . Schmerzraum

Darrere de l'os es compta - espai de dolor.

Aquesta és una de les obres fundacionals de la Col-lecció d'Art Contemporani de la Fundació ”La Caixa”.

Va ser adquirida el 1985 i instal-lada de forma permanent en el CaixaForum de Barcelona el 2002.

Es tracta d'una de les últimes produccions de Joseph Beuys, un artista de la segona meitat del segle XX.

Josef Beuys inicià noves vies d'exploració artístiques dins de l'art conceptual.

Ai Weiwei: Forever Bicycles. 2003.

Ai Weiwei utilitza bicicletes per a crear les seves obres.

Tècnica mixta sobre paper 70 cm x 50 cm / 1982

Jordi Rodríguez-Amat

Moltes vegades confonem la imatge amb el mateix objecte.

El mateix Magritte va dir: Però és que es pot omplir, la meva pipa? No, oi?, només és una representació. Per tant, si hagués escrit a baix del quadre: “Això és una pipa”, hauria mentit!

El 1982, quan jo em trobava creant la sèrie d'obres que vaig titular Autobiografia en imatges, vaig conjugar la forma d'una pipa amb la pregunta si això era una pipa, "Ce n'est pas une pipe?" i irònicament vaig jugar amb la idea de si no és una pipa pot ser que sigui un canari i vaig posar la pipa dins la gàbia. Aquí no faig una interpretació sinó que desenvolupo plàsticament una idea.

Saber veure un quadre cal considerar que l'obra no és la possible representació d'una imatge amb la forma d'un objecte. Hi ha qui, falsament, admira el quadre pel que representa sense considerar els valors plàstics o conceptual de l'obra. Si un quadre representa un paisatge, el paisatge no és el quadre, el paisatge no és més que l'element objectual que ha servit a l'artista per a crear la seva obra.

Molts espectadors no conceben la pura abstracció en un quadre, ja que cerquen imatges d'objectes que els transportin a una realitat exterior a l'obra.

Amb aquesta obra, vaig conjugar conceptes i valors estètics.