Consol
VIDAL
Poeta
La poeta del desert
Consol VIDAL Poeta La poeta del desert |
|
Moltes persones viuen seguint unes pautes imposades per un model de vida que algú va decidir que era l’adequat. Aleshores silenciem desitjos, amaguem passions i tanquem amb pany i clau les nostres inquietuds. I és clar, a partir d’aquí vivim amb l’ànima anestesiada. Si encara no la coneixeu, heu de saber que la Consol Vidal té l’ànima generosa. És valenta, i com l’au fènix ha après a renéixer de les cendres. Amb el temps, la Consol ha trencat les pautes imposades i les ha suplantat per un camí de respecte, amor i llibertat; 3 paraules immenses que la Consol coneix molt bé. El poeta William Blake va escriure que “qui desitja i no actua, cria pestilència”. La Consol des del 1998 desitjava anar al desert, i des que el va trepitjar per primera vegada el febrer del 2004 va trobar allò que sempre havia cercat. A Douz ella diu que ha trobat una segona pàtria, però us confesso, que a més a més, Douz amb els seus habitants generosos, li han proporcionat la llibertat necessària per deixar sortir tota la poesia que ha anat gestant al seu interior des de la seva infància quan caminava pels boscos de Crespià, el poble on va néixer. Ella que es considera una ànima romàntica i nòmada dins d’un temps que no li pertany té en el desert el seu refugi. Per la Consol, dona lliure i poeta, aquest presentació, precisament aquí, és com una glopada d’aire que penetra fins les entranyes i aporta la força que la caracteritza. Lídia Penelo
|
|||
Consol Vidal a la Casa de la Poesia de Tunisia |
Bufa el vent...
Bufa el vent i ja no sento el ressò de les campanes. La veu immòbil farà que aquest matí em lligui a les hores sense cap distància. Bado pels badius, mentre el petit nucli de Crespià resta silenciós, els carrers nets del vent que tot ho escombra. Compto sense esma els minuts de la vida. I, com cortines que cauen amb el pes, torno a la cambra dels somnis invisibles. Tanco els ulls i sento la sang que torna a bategar...
Crespià 12. Agost 2011 |
||
|
|||
| Consol del desert Un desert és bàsicament com una absència, és un indret on manca tot allò que la gent civilitzada necessitem per viure cada dia; és un lloc curull d’arena però rodejat de no res. La vida és una travessia i, com en el desert, en els moments més transcendentals generalment ens trobem sols, mirem cap a l’infinit i no veiem res, posem en guàrdia els sentits però no sentim res. Consol Vidal és una dona que estima el desert, els seus silencis, els seus replecs, les seves absències i els seus naufragis. Si pogués segurament s’hi quedaria per sempre, flotant entre les dunes llustroses del mateix color que l’or vell, penjada entre els raigs de llum que foraden la textura d’un capvespre infinit, o perduda completament, perquè en un desert el més complicat és sempre trobar-ne la sortida. Però un sediment de vida civilitzada l’empeny a tornar, ella viu a la terra promesa, un lloc que els seus avantpassats van conquerir tot fugint precisament d’altres deserts. Ens ensenya fotografies i ens llegeix poemes, ens explica tot allò que en realitat només pot explicar els silenci i les seves mans ens indiquen el camí que haurà de seguir de nou, per tornar al seu desert, que l’espera, per compartir amb ella un bocí d’absència, un núvol de pols o un alè d’eternitat. Però fins i tot en el desert ella és capaç de trobar amb qui compartir les seves il·lusions: el seu llibre de poemes Desert, pell i desig ens parla del desert, de la pell i del desig. Un llibre que exhala l’única olor que de fet es pot sentir enmig d’un mar de dunes i de somnis: l’olor indefectible de la puresa. Quim Curbet
|
|||
Desert de llum i Desert: pell i desig. Llibres editats per Consol Vidal |
|||
| Vull....
Vull crebar-te les ungles per buscar en mig dels teus recs plens de sang la sàvia que rega totes les emocions a dins teu.
Vull crebar-te les dens per mossegar cada tros de la teva dolçor on creixen les paraules amb el gust de la teva carn que porta el crit del viure sobre la ferida que crida a cada ésser per alimentar l’ofec de la papallona que viu amb la tristesa de saber que soms genocidi del temps.
Girona, 26 de gener del 2012
|
Hi....
Hi després del capvespre només un crepuscle descarnat sabrà de tu, ets tant lluny que ni els astres saben on ets...
Dibuixares en l’aire, com fum que atrapa les olors de la nit, els silencis d’argent que van naufragant dins camins invisibles i només la realitat de la teva existència farà de la vida flames amb el gust cendrós d’oasis perduts!!!
Crespià, 16 d'agost del 2011
|
La lluna i Consol
| Has tornat a la vida amb el
llenguatge Dels vius i amb aquesta ànima subterrània Que tu tant bé coneixes i dins aquest silenci protector estàs guarida saborejant aquest indret desértic que mai despertaries, És com un somni que t’abraça i et fa sentir Com viatjera per obrir camins dins el laberint dels mortals... Consol Vidal 23 de juny del 1997 |
A Marraqueix, octubre del 2008
| La lentitud.....
La lentitud de la bellesa és ungüent per guarir nafres dels morts que van lluitant per tu, oh Síria, ara plores per totes les tombes blanques que envoltant els orfes en aquest llarg camí envers la pau.
Portes que es tanquen sense l’olor de les teves roses de Damasc, palmira restes solitari i ferma sense cap tremolor!!!
I el teu desert envolta els plors glaçats. Taques de sang cobreixen destins sense fi.
I com la ploma que escriu dins la cambra, els dies es van marcint com primaveres sense miracles.
Una selva d’esperança sent l’escalfor dins les venes, i, mentre ploren les estrelles, la llum de la lluna que es geni de nits, acompanya els rostres amb paisatges torturats i ànimes crivellades que van cavant nous camins amb interrogants que porten el pes del dolor
Consol Vidal. Girona 29 de febrer del 2012 Pel conflicte de Síria, país que vaig visitar el maig del 2008. (Una màgia d’olors envoltava cada recó) |
| El meu desert
He escrit sobre el cos nu del desert les paraules que fan néixer les emocions sense límits.
Ploro sobre els teus llavis invisibles i com fruits prohibits sento la manyaga de la teva sorra vermella i l'abraçada solitària que neix amb l'anhel de viure en llibertat!
He agafat les mirades com uns banys dins els nostres ulls per assaborir el lligam invisible del Sharqui* que amanyaga la meva cara curtida de paisatges desèrtics i dunes amb vida de pell i desitjos.
Consol Vidal. Girona, febrer del 2004 * Sharqui: vent del desert Dedicat al desert del Sahàra -Douz-Tunisia- i a Mahtard i a Mohamed Ben Salem, a les seves famílies i al poble de Glissia pel seu acolliment. |
De nit, llegint entre les dunes del desert
|
Per omplir les fantasies haig De ser nómada de fets i realitats, Com bola de foc ,que ompla L’horitzó i mor amb la solitud De la nit ..... els meus ulls són Observadors sobre uns dies on La llum d’un desert fa trontollar la vida. Els rius omplen camins de buidor. ---------------------- Les petjades porten l’arrel Que empapa cada història Que viu dins l’absolut. Les ones flueixen com aigua Invisible sobre la màgia del desert. ---------------------------- Busco l’oblit a través de tu I com lligam entre el llampec I el tro desfaig abismes de llum A través dels mots de la veritat.
Viatge al Màrroc del 9 al 19 d’octubre del 2009 ( Poemes ) |
SAHARA, TRAFICANT DE SOMNIS
Sahara, amb tu existeixo com a dona que neix en el llindar del teu despertar, ets desert que desprens passions entre turbants i xilaves que van escombrant la pols de la teva mirada, m'embriago dels teus blaus i com magranes de tardor trafico eròticament amb els meus somnis |
|
| NO VULL L'ARREL DE
L'OBLID
Abrigueu-me amb la capa del vostre somriure i amb l'alé de les vostres carícies. Vull despertar-me sense tempestes, sota la haima dels somnis nòmades, en aquest desert que m'ampara i, tot buscant la pell del teu silenci, rebusco els mots de la calma com fragments d'estels solitaris.
Consol Vidal, poetesa del desert Dedicat al desert de Douz al sud de Tunisia i a les families Abdessalem-Lajel pel seu acolliment i la seva estimació. |
BIOGRAFIA Consol Vidal (Girona, 1953) La seva vida transcorre entre Girona i Crespià. Viu intensament la poesia des de 1997, no només com a poeta sinó com a activista en la profusió de recitals i espais de lectura. Diversos poemes seus han estat seleccionats en més d’una ocasió al Festival de Poesia de Girona, a l’Alguer o a la Cova del drac de Barcelona. Ha publicat, així mateix, en opuscles i revistes. Manté un fort lligam amb el Centre Cívic de Santa Eugènia Can Ninetes, de Girona, en el seu extens ventall de propostes a l’entorn de la poesia, com ara “Tres dones, tres deserts”, “Nit de les cultures”, “Cavalcada de poesia”, “Nit eròtica” o “Nit de l’amor”, entre d’altres. Ha publicat els llibres: Desert: pell i desig i Desert de llum. |
Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat |
