MONTSERRAT LACOMBA: MÉS ENLLÀ DELS LÍMITS DE LA PLÀSTICA

En l'incomparable marc de la Sala Municipal El Tint de Banyoles la jove pintora Montserrat Lacomba mostra, fins el 3 de maig, un conjunt d'obres de recent creació. Un bon grapat d'exposicions en el últims mesos, i la presentació de la seva obra per dues galeries a la próxima fira Expoart de Barcelona revelen la forta activitat creativa i expositiva d'aquesta artista.

Des d'un primer moment Montserrat Lacomba va comprendre que la pintura no s'ha de limitar a la plasmació del món físic. L'art ha d'ultrapassar els simples límits de la percepció visual i ha de permetre d'expressar la complicitat interior de l'artista amb el seu entorn. Aquest principi estètic ha permés a Lacomba de desenvolupar al llarg de la seva tractectòria professional un itinerari lliure i personal en el camp de la pura creació plàstica.

A nivell tècnic, Lacomba combina la pintura a l'acrílic amb diferents tipus de materials: paper, fil de coure, fusta, etc. A nivell plàstic, el seu treball, ric i imaginatiu, excel.leix el simple concepte de pintura i es mou en un context molt més ample en el que tota mena de signes gràfics, lletres, números, textures, formes i colors esdevenen el contingut formal de l'obra. Cercles i quadrats, així com qualsevol altre element geomètric, serveixen a Lacomba, mitjançant un procés racional no intel.lectiu, per a estructurar i equilibrar compositivament el quadre. El rigor i la força de la composició s'humanitzen amb la introducció del color. És així que geometria i color -racionalitat i sensitivitat- es conjuguen obertament i permeten la connivència de reflexions racionals i sensitives.

L'acció lenta i sentida, exercida directament sobre el material: imprimir, rascar, cosir, enganxar i, evidentment pintar, atorga a Lacomba la possibilitat de crear un món de relleus, formes, colors i textures que a més d'oferir el contingut d'un missatge, és a dir, el seu món sensitiu i vivencial, creen en l'espectador el desig de gaudir visualment de les qualitats plàstiques de l'obra.

El seu procés de treball és lent i certament complexe. L'element causant que inicia el procés és generalment una vivència, una idea o bé una simple impressió visual. A partir d'aqui, i per mitjà un procés de reflexió, ara discursiu, ara sensitiu, Lacomba sol.luciona plàsticament el contingut del missatge. És així que per a Lacomba el quadre no es limita a la pura estètica, plasticitat i missatge determinen, conjuntament, el contingut de l'obra.

Recomanen aquesta exposició que, ultra la gran capacitat tècnica del llenguatge plàstic, revela l'identificació de l'artista amb l'entorn, així com el contingut i la riquesa interior del seu món vivencial.

Aquest article fou publicat en el Diari de Girona el mes de març del 1998

Jordi Rodríguez-Amat