Gemma NAVARRO

PINTORA

Gemma Navarro

 

 

Pintura de Gemma Navarro

 

 

Per a Gemma Navarro l'acte de pintar es concreta per mitjà d'una demanda compulsiva suscitada per la necessitat d'experimentar i dialogar amb materials de diferent naturalesa. L'artista no considera l'obra acabada com la fi primera i única, li interessa el procés per mitjà del qual la manipulació dels materials permet a la ment i al propi jo esdevenir l'essència, la substància i, finalment, el significat de la seva acció creativa.

És així que l'univers d'aquesta artista no es limita a la simple plasticitat de l'obra; les reflexions intel·lectives i sensitives marquen el seu comportament creatiu. La confrontació de l'home amb la natura, l'espai, el temps, entre altres, formen l'univers personal que li permet crear signes i formes plàstiques en les quals l'artista desvetlla la seva pròpia essència com a individu.

Tècnicament, barreges d'olis i acrílics amb altres substàncies sobre tela, paper o fusta conformen la tècnica generalment emprada per aquesta artista.

Jordi Rodríguez-Amat

 

 

 

Pintura de Gemma Navarro

 

 

L'impuls vital de pintar forma part del trajecte del qual gairebé sempre n'extrec experiències que ampliaran la conscienciació de l'univers propi i aliè.

L'acte de pintar, sens deixar el raciocini de la voluntat primigènia, forma part d'una demanda compulsiva suscitada per la necessitat d'afany d'experimentació i desvetllar els diàlegs dels materials de diferents naturaleses, químiques i orgàniques, preferiblement aquelles que tenen una relació directe amb la terra. De fet m'interessa experimentar amb substàncies que es repeleixen, i que son diametralment oposades per aconseguir amalgamar-les, unir-les i fer-les partícips d'una nova entitat i integrar-les en un mateix escenari. M'interessa experimentar el moment màgic de quietud i silenci quan es produeix una simbiosi amb els sentits, l'atemporalitat i els materials. Aquesta fusió de circumstàncies, quan la raó i la compulsió deleguen l'impuls a una desconeguda entitat energètica, emergeix del pensament un gresol d'idees en forma de símbols, signes colors, despertant els sentits, percebent la musicalitat del gest en frisar la mà en contacte amb la tela. La sensualitat olfactiva i tàctil em proporciona un dels plaers més complaents. De fet, més que l'eclosió de l'obra m'interessa el procés d'elaboració, quan els materials, la ment i el jo es sotmeten a un ritme pautat per una força creativa, la qual em suscita a marcar signes i empremtes. Es tracta d'un llenguatge a vegades desconcertant, però substancialment significatiu, obtenint respostes i mostrant-me les similitud home-naturalesa.

Treballar amb els materials diametralment oposats i de naturaleses diferents no és pas una casualitat, forma part d'una recerca constant, plena d'analogies sobre com veig l'univers; un conglomerat de diversitat dins d'una totalitat plena d'analogies. Esbrinar que, qui, com quan i perquè, l'ambigüitat, la indiferència, els matisos, jugar amb substàncies oposades, fer-les competents, té a veure amb la concordança de similituds, l'emmirallament existent envers la complexitat de l'ésser humà, amb criatures d'altres regnes, no només en la seva qualitat sinó en la seva essència. L'home n'és un exponent, l'home és un compost de la mateixa substància de l'univers; som pols d'estrelles. Aquest enunciat m'obrí noves percepcions, intuïcions d'altres móns invisibles però existents.

L'home tendeix a ocultar la part més subtil, aquella part incorpòria, impalpable, l'oculta embolcallant-la amb una cuirassa per tal de fer-la immune, però d'aquesta manera narcotitza els sentiments, els quals permeten de gaudir d'allò que ens és atorgat el rang de l'ésser humà, l'espiritualitat, la sensibilitat.

La temàtica del meu treball es fonamenta amb les similituds, emmirallaments de l'home amb la naturalesa, d'ací neix la concepció de la sèrie de les cebes, alegoria de les cuirasses que es construeix l'home, les llavors com potencial imminent de l'home, el pa, com aliment de vida i de comunió amb l'espiritualitat, la menina com a empremta arqueològica del passat.

La coexistència en l'espai i temps de diferents formes d'aquests universos pren rellevància la intemporalitat dels signes, llenguatge ancestral que ens desvetlla i ens connexiona amb la part més íntima del pensament universal, memòria enregistrada a l'aurora de la humanitat, empremta de la qual en som portadors tots els éssers humans.

Gemma Navarro

 

Gemma Navarro

 

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat