LLUM I REALISME / LLUM I NATURA / ANYS DE FORMACIÓ / 1960 - 1965

Tot artista ha de tenir un període de formació, sigui, teòric, tècnic o conceptual, entre altres. Si visiteu la meva web veureu que l'evolució fou constant en èpoques de característiques ben diferents unes de les altres. Ara bé, tots els treballs que podreu veure aquí són de l'època de formació.

El mes de setembre de l'any 1960 em vaig inscriure a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i realitzo i aprovo l'exàmen d'ingrés. A partir d'aquest moment comença un període de formació que durarà fins a mitjans del 1965 i en el qual, el coneixement i aprofundiment de l'ofici es realitza seguint els principis de les Escoles Superiors d'Art d'aquell moment. Dibuix i pintura, natures mortes, figures, paisatges, perspectiva, anatomia, tècniques pictòriques, teoria i, per damunt de tot, la pràctica de l'art esdevenen la base de l'avenç en el coneixement de l'ofici.

L'estudi de la natura amb els valors de llum i ombra, les profunditats i transparències atmosfèriques, així com qualsevol altre efecte relacionat amb la llum, foren elements que m'interessaren en els moments de formació.

Les obres que es mostren en aquest document foren realitzades entre els anys 1960 i 1965. Durant aquests anys jo, un jove d'entre quinze i vint-i-un anys, m'apassiono d'una o altra manera per la representació de la realitat visual. Foren anys d'estudi i experiències; el paisatge, la natura morta, la figura humana i qualsevol altra temàtica pròpia de la formació de les escoles d'art d'aquell moment foren tractades segons diferents tècniques pictòriques.

En aquest document us presento una sèrie de 28 obres de les moltes realitzades durant el meu període de formació. Només es mostren pintures i no pas els dibuixos del mateix període.

 

 

FLORS. 1960

 

Aquest quadre va ser un dels últims pintats a l'escola de dibuix i pintura que entre els onze i quinze anys (1956 - 1960) vaig poder assistir. Era una escola que el pintor i cartellista Josep Alumà Sans tenia a la Gran Via de Barcelona.

Tot el que vaig poder aprendre en aquella escola va ser gràcies al treball i, a més de veure el que feien altres alumnes, mirant i llegint llibres per aprendre a dibuixar i pintar. El senyor Alumà, tal com l'anomenàvem, era una persona gran que havia tingut molts problemes a la seva vida i es limitava passivament a estar allí. La seva primera dona havia mort molt jove i una filla de la segona dona va morir de càncer a l'edat de dinou anys. Amb el seu fill, Josep Alumà Masvidal, també pintor, no s'entenien i no es parlaven.

Malgrat tot en aquesta obra s'hi pot veure el nivell aconseguit després de quatre anys de treball.

El fet de la formació pràctica que vaig poder obtenir durant aquests quatre anys en va permetre el mes de setembre del 1960 a l'edat de quinze anys de fer l'examen d'ingrés i aprovar-lo a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

Si fem una anàlisi d'aquest quadre es veu que els únics colors primaris són els de les roses, les quals, juntament amb el verd de les fulles destaquen sobre un fons blau neutre i lluminós.

Intenteu d'analitzar el tractament de la roba sobre la taula. Es tracta d'un verd anomenat maragda (esmeralda) lluminós i brillant amb un rerefons de blau.

1960 / Flors / Oli sobre tela / 81 cm x 65 cm

 

 

NATURA MORTA (BODEGÓ). 1960

 

1960 / Natura morta (Bodegó) / Oli sobre tela / 60 cm x 73 cm

Vaig fer l'examen d'ingrés a Belles Arts el mes de setembre del 1960 i després aprovar-lo vaig sentir parlar que es feien exàmens del curs de preparatori. Jo amb molta il·lusió farcida d'insensatesa m'hi vaig matricular. Aquest quadre va ser el que vaig fer per a l'examen de "preparatori de colorit", Vaig aprovar l'examen. Jo mateix vaig quedar admirat d'haver fet aquesta pintura.

Vaig tractar els fons amb color siena fosc de manera que no quedés del tot opac. Taula, canti i ampolla es troben una mica més avall del centre, la qual cosa fa que el pes d'aquests elements descansin.

Vaig treballar el càntir de coure amb els reflexos a base d'òxids tenyits amb vermellons de manera que l'única part fosca fos la que contrasta a la dreta amb la roba. Les parts del càntir que contrasten amb el fons s'han pintat més clars a fi de poder veure perfectament la seva forma.

Observeu com el fons al costat de l'ampolla s'ha aclarit respecte de les altres parts del fons, altrament no es veuria la seva forma. Analitzeu també les transparències de la mateixa ampolla.

Per a gaudir de la pintura i de l'art en general, no ens podem quedar passius. Com a espectadors cal constantment fer l'anàlisi de tots els elements, formals, cromàtics i altres que intervenen en l'obra.

 

 

NOIA. 1960

 

 

A la classe de primer curs de pintura de Belles Arts, els models eren figures humanes. Tant podien ser models femenins com masculins. Moltes vegades eren gitanas.

Aquest quadre està pintat sobre arpillera preparada amb cola de conill i blanc d'espanya (carbonat calci).

Vaig pintar aquest quadre a l'edat de setze anys. Està treballat, tot i les seves dimensions, com un estudi. El fons clar permet donar contrast a la brusa de la noia. Parts de la cara i els braços estan il·luminats. Excepció de la còfia no hi trobem cap altre color primari.

Els colors primaris són aquells que no es poden aconseguir mitjançant la barreja d'altres colors: roig, blau i groc. Segons com barregem aquests colors obtenim els colors secundaris: verd, taronja i violeta.

1960 / Noia / Oli sobre arpillera / 72 cm x 60 cm

 

 

NADAL. 1960

 

1960 / Nadal / Aquarel·la / 44 cm x 66 cm

L'art no és un ofici, l'art és una forma de vida. La vocació devé fal·lera, la qual permet, amb molta dedicació, el domini de l'acció.

El dia 25 de desembre del 1960, dia de Nadal, un noi de 16 anys, jo, havia anat a pintar al camp tot el matí. A migdia, dinar de Nadal, el meu cap bullia pel desig de tornar a agafar els pinzells i al voltant de les 4 de la tarda, encara quedaven un parell d'hores de llum i amb el beneplàcit dels pares, vaig agafar el cavallet i les aquarel·les i me'n hi vaig tornar.

Aquesta aquarel·la va ser feta el dia de Nadal del 1960 a la tarda.

Jo soc fill de Santa Coloma de Gramenet, quan encara era mig poble. Aquesta aquarel·la va ser feta a la zona de Sant Jeroni de la Murtra, mirant cap a Badalona. Es pot veure una mica de mar.

El lloc i el tema ja el tenia estudiat, doncs el mateix dia de Nadal al matí el vaig veure. És per aixó que vaig anar directament alla on jo sabia que volia pintar.

Observeu que el treball va ser fet molt de pressa, no només pel temps sinó per les característiques que vaig voler imprimir a l'obra.

 

 
 

L'aquarel·la és una tècnica de pintura sobre paper o cartolina amb colors diluïts en aigua i aplicats amb pinzell. La paraula tant fa referència a la tècnica com a l'obra resultat de la seva aplicació.

El producte utilitzat per a pintar es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. L'aquarel·la, a diferència del gouache que es opac, s'utilitza pintant per capes transparents, per tal d'aconseguir la màxima lluminositat. Els colors utilitzats són més o menys transparents segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja. L'aquarel·la no es treballa mai per opacitat.

Les aquarel·les deixen veure el fons blanc del paper que esdevé un color més de la composició. De fet, per extensió, també s'anomena aquarel·la l'obra pintada amb colors transparents. La llum reflecteix contra el paper i dota l'obra d'una gran lluminositat.

L'aquarel·la exigeix un cert virtuosisme, ja que no permet, com altres tècnics, oli, acrílic, gouache, etc. treballar més d'un vegada sobre la mateixa superfície.

 

 

MODELS FEMENINS. 1961

 

Vaig fer aquests quadres a la classe de primer curs de Belles Arts. Estan fets en poques sessions.

Aquesta és una petita mostra de les moltes obres fetes com aquestes en poques sessions el curs 1960 - 1961.

 
 

1961 / Gitana

Oli sobre tela / 73 cm x 54 cm

 

 

1961 / Gitana

Oli sobre tela / 65 cm x 54 cm

Vaig fer aquesta obra sota la influència de les gitanes d'Isidre Nonell.

Un artista ha de tenir pares en el món de l'art.

1961 / Noia

Aquarel·la / 55 cm x 29 cm

1961 / Gitana

Aquarel·la / 40 cm x 23 cm

 

 

 

LA PEPA. 1961

 

La pepa, 1961

La Pepa / Oli sobre tela encolada sobre cartró / 41 cm x 33 cm

Aquest retrat, fet a l'edat de setze anys, fou un dels primers retrats que vaig fer de la Pepa, la model més famosa de la Barcelona d'aquell temps.
 

 

CAN BUTINYÀ. 1961

 

Molts dels paisatges que vaig pintar entre el 1960 i el 1964 van estar fets en uns indrets situats en els límits entre Sta. Coloma de Gramenet i Badalona. Can Butinyà era una masia d’aquells indrets. En aquella masia ens guardaven els estris de pintar, incloent-hi la tela, per a no haver-ho de traginar tot cada vegada cap a casa.

Amb un bon entrepà embolicat amb paper de diari per a poder resistir tot el matí, vinga, amunt cap a Can Butinyà. Hi havia pintors que, també els diumenges, anaven a pintar per allí i jo mirava i analitzava tot el que feien.

Aquesta obra és una mostra de l’interès que jo tenia pels efectes de llum. Va ser un quadre, pintat a l'edat de setze anys, del qual vaig quedar molt i molt satisfet.

Durant aquells anys jo tenia un concepte molt definit de la pintura. La pintura es limitava a plasmar amb colors sobre d'una superfície les percepcions visuals amb tots els seus efectes de llum, ombres, perspectiva, etc. etc. Posteriorment, el coneixement i les reflexions van permetre alliberar-me dels principis que regien la meva pintura i la meva obra posteriorment va canviar radicalment.

A l'edat de setze anys, a la recerca d'una bona temàtica. 1961.

 

 
 

Can Butinyà / 1961 / Oli sobre taula / 85 cm x 118 cm.

Per a poder veure millor els efectes lumínics acucleu una mica els ulls.

Aquí es pot veure perfectament el meu interès pels efectes lumínics i les ombres, així com les matisacions cromàtiques, sense cap altre interès que el de plasmar sobre la superfície del quadre una realitat visual.

Em vaig situar dins del mateix bosc per la qual cosa tant el terra com els arbres es troben immersos en la foscor. El fons, la casa (Can Butinyà) el camp i el cel es presenten clars permeten el fort contrast amb els arbres de primer terme.

Les llums, elements importants en aquesta època, es reflecteixen en certes parts del terra a primer terme i en el tronc d'un arbre.

El verd dels arbres, excepció d'un d'ells, i el color mangra dels troncs tenen una tonalitat fosca pel fet de no estar il·luminats. La mangra és un color terrós (òxid de ferro) utilitzat en pintura. Veieu la diferència cromàtica dels troncs amb el terra a primer terme. Aquest terra està treballat amb ocre.

El cel, a fi de no prendre importància, no presenta un blau intens. Això permet de donar la màxima importància als elements del primer terme.

 

 

PAISATGE. 1962

 

1962 / El matí a Can Butinyà / Oli sobre tela / 65 cm x 92 cm.

En aquest quadre, pintat en plena primavera, vaig voler utilitzar el ver grogós com a element principal de la composició cromàtica. Aquí s'hi pot veure la influència impressionista, tant en el tracte de la barreja òtica com en la pinzellada.

En cap moment em van interessar els detalls, ans al contrari i a fi de crear una vibració visual, vaig fer ús d'una pinzellada lliure amb traços ràpids i moguts.

És una pintura que, per estar feta a l'edat de divuit anys, ja demostra un cert domini del traç.

En aquell moment, no només estudio i observo la natura, sinó que m'interesso vivament per tots aquells artistes, sobre tot catalans i francesos de finals del segle XIX i principis del XX, que prenien la natura com mestre i guia de tot el procés creatiu.

Són anys en què els somnis i les il·lusions m'enveixen de cap a peus. Per a mi, en aquell temps, el coneixement i domini de l'art s'assolia únicament per mitjà de l'esforç i el treball constant.

 

 

PLAÇA DE CATALUNYA (BARCELONA). 1962

1962 / Plaça de Catalunya / Oli sobre tela / 55 cm x 46 cm

La passió per l’art és un sentiment inherent a l'artista. Aquest quadre, pintat en forma de nota, va ser pintat el 1962 i representa un petit espai de la plaça de Catalunya de Barcelona. És un treball realitzat en una sola sessió (Al voltant de 3 hores).

En els inicis de la meva formació, la vocació, titllada de fanatisme, em dugué a una absoluta dedicació al dibuix, la pintura i, per damunt de tot, a la pràctica constant de l'art, la qual esdevé sempre la base de l'avenç en el coneixement de l'ofici.

 

PREPARACIÓ DE LES TELES PER PINTAR AMB OLI O AMB ACRÍLIC

 

El meu pare era pintor de parets i a casa hi havia, a més, una drogaria. A partir dels onze anys, era el 1956, avui no seria permès, jo anava els matins a treballar amb el pare de pintor de parets. A les tardes anava a una escola de dibuix i pintura del pintor Josep Alumà Sans i els vespres anava a l'Escola de Mestres Pintors i Decoradors. Tot plegat va fer que des de molt jove conegués els materials de pintura.

Vaig entrar a l'Escola Superior de Belles Arts a l'edat de quinze anys i tot el que podia aprendre a la classe de materials ja ho sabia. Fins i tot el professor, senyor Farré, em preguntava coses sobre materials. Us explico això, ja que vull fer-vos saber com es preparen les teles per pintar. Més endavant us explicaré sobre les pintures. Totes les teles que he fet servir al llarg de la meva trajectòria artística han estat preparades per mi mateix.

La tela, sempre de lli, es clava al bastidor amb gavarrots. Per a preparar la tela s'utilitza cola de conill que es pot trobar en penques o bé en gra. La cola de conill és una gelatina que s'obté de la pell i dels cartílags del conill. Sigui en penques o bé en gra, cal deixar-la en aigua gairebé un dia quedant a punt per a desfer-la. Tot seguit s'escalfa al "bany maria" anant en compte de que no bulli, ja que perdria les seves propietats. Es barreja tot seguit amb blanc d'Espanya (carbonat calci) i amb aquesta preparació es donen diverses capes a la tela. Les primeres més líquides que les altres.

 
 

Tela de lli

Bastidor amb la tela

Cola de conill, penques

Cola de conill, gra

Blanc d'Espanya

Imprimint la tela

 

 

PARC DE LA CIUTADELLA. 1962-1963

 

Aquests dos quadres foren pintats a la classe de paisatge en el Parc de la Ciutadella el curs 1962-1963.

 

1962 / Parc de la Ciutadella / Oli sobre tela / 65 cm x 81 cm

1963 / Institut Verdaguer / Oli sobre tela / 73 cm x 60 cm

 

MUSEU D'ART MODERN, ACTUAL PARLAMENT DE CATALUNYA. 1963

 

El quadre i la nota següents foren pintats també a la classe de paisatge en el Parc de la Ciutadella el curs 1962-1963.

 

1963 Ell Parlament / Oli sobre tela / 73 cm x 92 cm

1963 / La Desolació d'en Llimona

Oli sobre tauler de fusta / 38 cm x 25 cm

 

POMES I PLATS. NATURA MORTA (BODEGÓ) 1963

 

L'any 1963, any que vaig pintar aquest quadre, jo estava estudiant a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Tot i això, la meva fal·lera m'obligava de continuar a pintar dissabtes i diumenges, sigui a casa o al camp.

Per a pintar aquesta natura morta (bodegó) vaig col·locar la roba, les pomes i els plats sobre d'una taula amb un llum al cim que permetés una forta lluminositat. Observeu com les ombres dels plats no segueixen la mateixa direcció. Es dirigeixen en sentit contrari d'on està situat el punt de llum.

Així mateix, la part de darrere de la roba no rep la llum directa, no tenint la mateixa lluminositat que l'altra.

En aquesta obra, la pinzellada és grossa i en certes parts del quadre, la taula, vaig utilitzar uns cops de pinzell tendint a la barreja òptica. Les ombres de les pomes del primer plat reben certs tocs de reflexos i les ombres dels plats sobre la taula i de la mateixa roba mantenen certa claredat.

Sempre que estigueu visionant una obra d'art, no us mantingueu passius. Intenteu d'analitzar els valors que l'artista va voler imprimir a l'obra.

 
 

Pomes i plats / 1963 / Oli sobre tela / 81 cm x 100 cm

Pomes i plats / 1963 / Oli sobre tela / Detall

 

 

SANT JERONI DE LA MURTRA. 1963

 

Vaig pintar aquest quadre a l'edat de di-set anys i que porta peri títol: Sant Jeroni de la Murtra.

Aquesta, entre unes 400 obres, es troba exposada a la Casa-Taller Jordi Rodríguez-Amat a Les Olives (Garrigoles). Es pot visitar i jo mateix us faig totes les explicacions.

Sant Jeroni de la Murtra és un monestir situat en els límits entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona. És un dels indrets que de jove jo anava a pintar. Era un moment en què m'interessava pel paisatge, la figura humana i la natura morta entre altres temes.

La llum i les transparències atmosfèriques eren percebudes amb tots els seus efectes i matisacions cromàtiques i transmeses sobre la tela amb pinzellades lliures. Aquests efectes dominaven per sobre dels detalls, els quals haguessin desvirtuat els valors cromàtics i lumínics que jo cercava.

 
 

1963 / Sant Jeroni de la Murtra / Oli sobre tela / 73 cm x 92 cm

 

Aquesta obra de l'any 1963 està tractada amb pinzellada plana i molta pasta. En aquell moment jo analitzava i estudiava els pintors impressionistes francesos de finals del segle XIX particularment els que amb la seva pintura van introduir un dels moviments artístics de principis del segle XX que podem ja considerar dins de l'art modern: el cubisme.

Observeu com tot i la pasta els detalls són relatius, malgrat de ser una obra figurativa. No seria fins dos anys més tard quan a la tardor del 1965 a París em vaig introduir plenament en el món de l'abstracció.

El meu caràcter m'ha permès d'evolucionar constantment. A la meva web es poden contemplar els molts i ben diferents estils en què s'ha mogut la meva obra. Una de les meves màximes és que el coneixement i domini de l'ofici et dóna llibertat absoluta per a expressar-te plenament.

El cel de color blau cel clar i el camí de color siena, també molt clar, són els únics colors que no es mouen al voltant dels verds. Observeu també la gran quantitat de verds. Tots ells han estat matisats amb altres colors, generalment terrossos.

Intenteu d'analitzar i gaudir de la gran quantitat de matisacions verdes. Les parets del monestir sobresurten per contrast amb els colors de l'entorn.

 

 

NENS. PARC DE LA CIUTADELLA. 1963

 

1963 / Nens, Parc de la Ciutadella / Oli sobre tela / 65 cm x 81 cm

Aquest quadre va ser pintat el 1963 a l'edat de divuit anys al parc de la Ciutadella, durant la classe de paisatge de l'Escola Superior de Belles Arts.

Jo, jove pintor amb desig de conèixer, analitzava i estudiava els pintors impressionistes, els meus pintors admirats en aquell moment. Un cop acabats els estudis a Belles Arts i una llarga estada de 3 mesos a París em va fer canviar radicalment els meus principis estètics i la meva obra va seguir noves directrius.

En Josep Puigdengoles, professor de paisatge, tot i ser un pintor realista, veient aquest quadre em va dir: vostè serà un gran paisatgista. El bon home no podia preveure que, posteriorment, la meva pintura seguiria camins totalment diferents.

 

 

PREPARACIÓ DE LES PINTURES A L'OLI

 

La pintura a l'oli és la tècnica més emprada en art des del segle XV. S'utilitza bàsicament sobre suport de tela o bé de fusta. Com a dissolvent es fa servir l'aiguarràs (essència de trementina) obtingut per la destil·lació de la resina d'alguns arbres, tot i que avui s'obté com un derivat del petroli. Les pintures a base d'oli de llinosa tenen propietats secatives.

Jo mateix em preparava les pintures a l'oli. Avui no cal, ja que en trobem de molt bones en el mercat. Jo feia servir l'oli de llinosa (oli de lli). Aquest oli no és transparent i té un color groguenc. Per a aconseguir-lo del tot transparent, el posava en ampolles de vidre transparentes i les col·locava sobre la coberta de la casa a fi que les radiacions solars assolessin tota la part sòlida de l'oli i quedés transparent. Avui també s'obté per mitjans químics.

La pintura la preparava barrejant els pigments amb l'oli. Sobre d'un vidre, marbre o altra superfície no absorbent col·locava els pigments i amb una espàtula (rasqueta) els barrejava amb l'oli. Les pintures de bona qualitat depenen dels pigments. Els pigments poden ser naturals, anomenats terres o artificials obtinguts químicament. Les terres prenen diferents noms: ocre, mangra, cassel, etc. Els pigments químics s'obtenen de manera ben diferent uns dels altres: els verds de la clorofila, els vermells, rojos i grocs, entre d'altres, del cadmi, etc.

 
 
 

 

LA PEPA. 1963

 

1963 / La Pepa / Oli sobre tela / 89 cm x 116 cm

Pepita Meléndez, La Pepa, era la model més popular de Barcelona a la dècada dels quaranta i cinquanta. Havia estat la model de molts dels pintors barcelonins d'aquella època, a més d'exercir com a model a l'antiga Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona des de mitjans del cinquanta a mitjans dels seixanta. Entre el 1960 i el 1964 en què vaig assistir als cursos d'aquesta Escola, vaig pintar aquesta model moltes vegades.

La Pepa era una dona agradable, tant en la conversa com en el tracte. Es feia estimar per tothom. Pocs són els que, havent passat per l'Escola en aquell moment, no la recordin entranyablement.

Aquest va ser l'últim quadre pintat a Belles Arts en el curs de tercer de pintura. El curs següent era el curs anomenat de professorat i no hi havia classes de pintura.

Deixo per vosaltres de fer l'anàlisi d'aquest quadre. Penseu en la composició, en els elements que hi intervenen, en els colors, com ha estat treballat el fons, la figura, etc. etc.

 

 

NATURA MORTA. 1964

 

Natura morta / Oli sobre tela / 81 cm x 100 cm / 1964

El mes de setembre del 1964 vaig fer el meu primer viatge a París. A l'edat de 19 anys puc, finalment, veure i estudiar directament els grans mestres de la pintura francesa de finals del segle XIX. L'entusiasme fou absolut, dies sencers passo en el Jeu de Paume, l'antic museu dels impressionistes, per veure i admirar la lluminositat, la paleta, les barreges òptiques, la tècnica d'instint i d'inspiració d'uns pintors o la sistematització del divisionisme òptic d'altres.

Sota la influència dels impressionistes vaig fer una sèrie de quadres en els quals vaig fer ús de la barreja òptica.

Es pot veure perfectament les pinzellades que, sense arribar a ser punts, permeten la vibració cromàtica. Veureu millor aquest efecte si acluqueu una mica els ulls.

Aquesta tècnica permet imprimir a l'obra una gran lluminositat.

 

NATURA MORTA. 1964

 

Natura morta / Oli sobre tela / 81 cm x 100 cm / 1964

Observeu i analitzeu aquest quadre que té les mateixes característiques que l'anterior.

 

AUTORETRAT. 1964

Autoretrat 1964 / Oli sobre tela / 100 cm x 81 cm

L'autoretrat és el mitjà que permet a un artista de representar-se a si mateix. Pot ser un dibuix, una pintura, una fotografia o bé un bust entre altres tècniques artístiques.

La necessitat de manifestar-se per mitja de la pròpia imatge exigeix a l'artista l'autoretrat. Jo he fet un bon nombre d'autoretrats al llarg de tota la meva trajectòria artística. Diferents tècniques així com diferents actituds davant els principis plàstics emprats en cada moment m'han permès de moure'm, també en els autoretrats, en espais més o menys figuratius, més o menys conceptuals.

Vaig pintar aquest autoretrat a l'edat de dinou anys, en ple període de formació. Un autoretrat que manifesta totes les característiques de la meva estètica en aquell moment.

El vaig fer davant d'un mirall, tot canviant de forma que fos el braç dret el que sosté els pinzells i l'esquerra la paleta. En el mirall era al revés.

Tot i que el fons ha estat pintat amb colors primaris, el blau molt fosc, la figura destaca par la seva claredat. La camisa blanca, la cara i el braç, així com la paleta prenen importància i destaquen gràcies al fons. En un principi recordo haver pensat el fons d'un sol color, però el vaig fer de dos colors amb la finalitat d'enriquir el quadre cromàticament. Qualsevol que observi el quadre, en un principi no se li presenta el fons amb els seus valors cromàtics, ja que la lluminositat de la figura destaca sobre el fons. Hi ha un altre element que fa destacar la figura i és el fet de ser un retrat.

 

BARQUES EN EL PORT D'EIVISSA. 1965

EIVISSA 1965

EL TRIOMF DE LA LLUM,

EL TRIOMF DE LA MEDITERRÀNIA

El paisatge permet d'expressar un sentiment, un desig. En aquesta obra, no em limito a expressar una realitat visual, sinó que cerco expressar tot el que hi ha més enllà del propi fenomen natural.

Observeu i anaitzeu la lluminositat d'aquest quadre i amb quin tipus de pinzellada ha estat pintat.

 

 

 

1965 / Eivissa / Oli sobre tela

 

ARBRES. 1965

Els últims treballs, en els quals l'essència del paisatge es manifesta exclusivament per les relacions cromàtiques, mostren ja una clara tendència a la més absoluta abstracció.

Us demano de no quedar passius observant aquest quadre i intenteu d'analitzar els colors i la pinzellada.

1965 / Eivissa-65-III / Oli sobre tela / 81 cm x 65 cm

 

Fragment

 

ARBRES. 1965

Tot i mantenint-ne la imatge, l’abstracció pot arribar a certs límits

Fragment

1965 / Eivissa-65-IV- / Oli sobre tela / 73 cm x 82 cm

 

 

ARBRE. 1965

 

Els últims paisatges mostren una factura plàstica potent i vigorosa. El paisatge esdevé l’únic tema de tota la meva producció pictòrica al llarg de la meva estada de sis mesos a Eivissa.

 

1965 / Eivissa-65-V- / Oli sobre tela / 60 cm x 73 cm

 

ARBRE. 1965

 

Les meves pintures d'aquest moment estan plenes de l'energia i del cromatisme que genera la llum a Eivissa.

El color es manifesta per mitjà d’un imaginatiu joc de colors complementaris; grocs, violetes, rojos, verds i moltes matisacions de blaus. Tots ells es combinen amb valors tonals formant una simfonia de gran riquesa plàstica. La profunditat i la quasi religiositat del color esdevenen en les últimes obres el mitjà expressiu determinant del contingut de la meva obra pictòrica a l’illa d’Eivissa. No és la raó, sinó la passió i les emocions les que guien el procés pictòric d’aquests mesos passats a Eivissa.

 

1965 / Eivissa -65-VI- / Oli sobre tela / 60 cm x 73 cm

 

 

Finalment, he decidit de posar a la venda les obres de la meva època de formació. Interessats contacteu amb mi.

Mòbil: 697 76 18 74.

casa-taller@rodriguez-amat.cat

 

A Casa-Taller Jordi Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat