La creativitat em projecta vers nous confins, vencent possibles deserts de rutines, de ressentiments i de tempestes de sorra. Per això quan el braç resta cansat de cisellar, de llimar i d’amanyagar ondulacions intencionades puc fer bucòliques migdiades sentint-me a la falda de la natura tota i prop de la bandera blanca, estès llençol al bres de la tramuntana.

Manel Palahí

Cases a la riba / 2009 /  Alumini policromat

..... Sí,sí. I sentint ben aprop el desert. Però notant-te els peus més àgils, voladors, i alhora més sobre ferm i en una catifa persa de colors. Quin contrast! En aquest nou indret amb els ulls nous, transformats i amb el nou tacte de gamusa dels mots em refaig sobre llençols nets. Sense perdre les arrels ara és veure-ho tot com un miratge desde la finestra de l’enginy, de la metàfora, de la inspiració, dels sentiments.....de la quinta-essència. Mirar desde la finestra dels mots alats és una font inexhaurible d’experiències úniques. Quants reflexes! Quantes visions diferents, quantes perspectives possibles, quantes variacions melodials!

Manel Palahí

ENYOR.

 

De dins els batecs

Crepusculars

Entre inesborrables glops

D’una pluja d’ombres

Intento escriure’t.

I que arribin

Al teu sopluig

Plugims d’esperança.

Al capvespre del jardí

Retruny massa intensa

La teva absència.

I la ma estesa dels mots

Reté almenys

L’almoina del ressò.

Potser només per confirmar-me

Consirós en la distancia

Que encara perdura quelcom

En el celler del "nosaltres".

Manel Palahí

El geni d'Al·ladí / 2004 / Bronze

Dansa de la complicitat / 1977 / Metacrilat

LA MIRADA MÉS ENLLÀ D’ALLÒ VIST SIMPLEMENT

Sorprèn descobrir la capacitat d’aquells que, absorts en un viatge interior constant, tenen la capacitat d’engendrar i —cosa que, possiblement, és encara més important— transmetre mitjançant la creació les seves experiències, les idees, els sentiments, els pensaments... Transgredeixen temps i espais i converteixen instants, records, lectures i passions en obres d’art tangibles, perdurables. En contemplar l’obra de Manel Palahí, hom s’endinsa en un món que transcorre per uns trajectes que li són pròxims però que, sense paraules, difícilment pot explicar. Palahí, amb les seves obres i la seva poesia, omple un buit i dóna forma a uns sentiments i unes sensacions latents en molts de nosaltres.

Carregat amb un bagatge replet de coneixement i propietari d’una mirada que va molt més enllà d’allò simplement vist, Palahí té la força necessària per convertir petites peces en autèntiques obres d’art.

És del tot impossible deslligar les seves escultures de la poesia, ja que configuren dos mons creatius absolutament interrelacionats. Més enllà dels seus poemes visuals (1975), tota la seva obra està imbuïda d’un fort component poètic: forma i contingut evoquen poesia. Palahí crea signes i símbols suggestius, de gran riquesa i profunditat, i reforçats sovint pels títols de les obres, que formen part essencial de la peça en glossar-ne el missatge i facilitar-ne la lectura.

Gran coneixedor de la matèria —una de les singularitats de la seva obra resideix precisament en la utilització de múltiples matèries: bronze, fusta, alabastre, ferro...—, Manel Palahí té l’habilitat de crear, a partir d’objectes quotidians (ampolles, eines, etc.), obres que anul·len la funcionalitat original de l’objecte i el converteixen en una metàfora, en el difusor d’un discurs sentit i profund, en un catalitzador d’anàlisis i reflexions.

Lúcid, singular, amb un to no exempt d’ironia i coneixedor de diferents corrents estètics —conceptual, arte povera, pop, minimalisme— que li permeten traçar vies i camins, Manel Palahí va iniciar fa ja molt temps el seu viatge interior, sense evitar els entrebancs i escorcollant fins a l’últim amagatall. El viatge encara dura, i a través d’ell Palahí va bastint el seu propi món, invitant-nos a nosaltres, els contempladors, a veure i entendre les coses d’una manera diferent.

Arcadi Calzada i Salavedra

en eternitats de bronze.

                              De la sèrie (TRANS-FIGURACIONS)

                              Hivern del 2004.

Sant Jordi / LLegenda / 1977 / Bronze i ferro amb plasma

Amor i psiquis / 1997 / Bronze patinat al foc / Guardó

Manel Palahí

Escultor d'idees

Manel Palahí és un creador, un pensador, un artista que sap, vol i decideix que la seva obra artística presenti, a més d'uns determinats valors plàstics, un contingut conceptual. El seu pensament i les seves reflexions són així inseparables de la forma dels objectes creats. En Manel Palahí treballa en sèries d'objectes, diguem-ne escultures, cadascuna de les quals presenta un discurs racional, producte d'unes reflexions concretes.

És en Manel Palahí un filòsof, un poeta, un pensador o bé és un artista?. Personalment he tingut la sort d'haver pogut conversar moltes vegades amb en Manel sobre aquest i altres aspectes de la seva obra i m'atreveixo a manifestar que en Manel Palahí és tot això alhora. És la seva una personalitat complexa?. És evident que ho és i molt. En Manel Palahí és una mena de volcà que s'esbrava en raonaments lògics o il·lògics -això no és important- per a crear objectes que permetin provocar una determinada, o bé indeterminada, reflexió personal a l'espectador quan aquest s'enfronti amb l'obra. I, no es tracta de fer-lo raonar sota el mateix contingut del pensament del creador, sinó permetre'l d'activar un cert raonament, generat per l'obra del creador i que pot ser absolutament independent del que va originar l'obra creada.

En Manel Palahí no és classificable. En algunes obres se'ns presenta com un poeta de l'objecte, un creador que vol i sap transferir a les seves escultures una visió poètica del món, mentre que en d'altres, és el pensador que, sense allunyar-se de la plasticitat de les formes, transmet una profunda reflexió filosòfica sobre la seva pròpia existència.

Dispersió o conjunció d'idees i/o valors artístics? Frustració, naufragi o bé acompliment dels valors inherents a la seva individualitat en les obres engendrades?. Ben segur que tot això i més alhora. Sabem que el món de la creació no és gens fàcil i que, quan un artista com en Manel Palahí s'enfronta amb aquesta realitat, ho fa sense fer cap tipus de concessió a superficialitats gratuïtes. L'art no és una ciència i, generalment no és pot provocar l'acte creatiu per sistematització del procés. El fet d'estructurar aquest acte per mitjans cerebrals, però, no implica la seva sistematització i, això és el que fa en Manel Palahí. En un moment concret ell sap el què vol i el què fa, però la seva personalitat complexa no li permet, per sort, la sistematització del procés, un procés que generalment, i volgudament, s'escapa a la gran majoria d'artistes.

Manel Palahí és un artista polifacètic. La seva obra s'ha de contemplar en la globalitat de tots i cadascun dels seus aspectes; pintura, escultura, objectes, performances, poesia, entre d'altres, conformen el ric ventall del seus mitjans d'expressió.

Amb els títols de les seves obres i amb els seus escrits, alguns d'ells de ben difícil digestió, Manel Palahí vol provocar una actitud activa de l'espectador i fer-lo còmplice de l'imaginari del creador. Ell mateix diu L'art es justifica i es completa amb l'espectador. Aquesta és, evidentment, una actitud personal que no pas universal, quan, avui, molts dels creadors es tanquen en si mateixos i valoritzen i prioritzen l'acte creatiu com a finalitat primera i única. Una forta disposició filantròpica revelen doncs les seves paraules i mostren un home bo que considera que l'obra no té cap sentit si no hi ha una finalitat concreta que s'acompleix amb l'espectador. Per a ell, l'obra esdevé plena en el moment en què una ànima sensible i intel·ligent dialoga amb l'obra creada. Amb això no volem dir que manipuli el pensament de l'espectador sinó, ben al contrari, l'obra s'ha de presentar com el detonador de nous espais interior, generats en el propi espectador.

Per a un artista és sempre molt difícil l'acompliment dels seus desigs i no sempre s'assoleixen els anhels apriorístics. El neguit que mostra Manel Palahí al llarg de la seva intensa vida creativa evidencia l'esperit de recerca constant que guia la seva trajectòria. Es tracta d'un creador en constant ebullició.

L'amic Lluís Bosch Martí, profund coneixedor de la gran i petita vida gironina i delator inconformista d'una universal societat burgesa, l'ha qualificat de trans-escultor. Quin pot ésser el significat d'aquest apel·latiu ? Vol en Lluís Bosch Martí definir un tarannà personal o bé simplement suggerir una actitud ? Intenta definir amb el seu qualificatiu la sintetització d'una inquietud que es submergeix constantment a la recerca d'aspectes vivencials i filantròpics ?. Heus aquí dos personatges controvertits, tots dos radicals inconformistes, l'un, en Lluís Bosch Martí, aferrissat guerrer contra certes actituds establertes amb les que no combrega, l'altre, en Manel Palahí, humanista investigador, constant lluitador en pro de l'art i del seu pensament. Tots dos, sense cap mena de dubte, personatges gironins que deixaran una forta empremta.

És així que, entre ironies, intencionalitats, dimensions euclidianes i no euclidianes -a vegades ens parla d'una quarta o bé cinquena dimensió- aspectes vivencials, dubitatius i poètics, entre molts d'altres, es mou l'obra d'aquest, diguem-ne novament, escultor, escultor d'idees. El que si esdevé cert és que la seva obra, causal que no pas casual, provoca, no només la simple contemplació, sinó, sobretot, profundes reflexions, que permeten el diàleg entre l'obra creada i el propi espectador. 

Aquesta obra mostra l'esforç d'un home per a reflectir per mitjà d'una estètica personal -l'estètica del raonament- les seves pròpies síntesis vivencials. Com tot creador singular, Manel Palahí presenta una forta dosi de personalitat inclassificable. És un creador d'esperit lliure i no per això mancat d'estil propi, ben al contrari, les intencionalitats dels seus objectes i la seva capacitat per sorprendre conformen, entre molts altres valors, alguns dels aspectes del seu estil personal com a creador d'escultures-idees.

Aquestes obres s'allunen del que entenem sota el concepte de les Belles Arts. El seus valors artístics no s'estructuren amb elements compositius, formals, cromàtics o bé qualsevol altre dels valors que conformen les belles obres. El fonament del seu art, ben al contrari, s'acompleix pel seu afany de provocar a través d'una forta imaginació i relacionar l'objecte, a vegades un simple objecte banal, amb qualsevol tipus de idees: reflexions mitològiques, històriques, nacionalistes, culturals o bé altres.

Per la seva inclassificació dins de qualsevol moviment artístic, avui se'ns fa necessari trobar un qualificatiu per a un art d'aquestes característiques. El palahinisme podria ben bé ser el mot que definiria els aspectes particulars i, evidentment, singulars d'aquest creador d'objectes-idees. Uns objectes que conviden a la reflexió lliure i personal del espectador, generats per una forta necessitat de crear i, alhora, expressar un univers personal ric i profund.

Jordi Rodríguez-Amat

Manel, ets un creador, un creador ple i ric d'aquella imaginació que la sensibilitat atorga a ben pocs.

Ets un poeta de l'objecte. Un poeta que sap traduir en matèria les més profundes associacions d'idees.

Ets un pensador que sap relacionar el coneixement i la sapiència i, amb les mans, crear objectes plens de contingut. Les teves escultures són la manifestació d'idees profundes sobre molts i molts aspectes de l'ésser humà.

Amb la teva obra descrius la poètica de l'univers humà, i, amb la teva imaginació, crees nous oasis que permeten retrobar el somriure.

Els instants, moments plens de vivències, són per a tu un balancí que s'estén sempre sobre la corda existencial i en el tic tac constant del temps ets un humanista, un treballador infatigable.

Ets un home que viu i sent profundament l'existència, un artista integral que es mou més enllà dels límits de la plàstica pura.

El bronze, la pedra, l'alabastre, el ferro, la fusta, el metacrilat conformen el ventall matèric de la teva obra. La finestra, el rellotge, el temps, els mites, el tarannà de la pròpia existència són, entre molts i molts altres, la matèria sensible de la teva escultura. Vida i obra es fonen per a crear un ens vivencial forjador d'idees i de sentiments.

Ets lúdic i profund alhora, i sense menysprear l'estètica, impregnes la teva obra de contingut humà, sensitiu i reflexiu. La teva escultura és l'expressió de la teva inquieta però, alhora, serena personalitat. Metàfores? Associacions d'idees? Objectes poètics? Ets artista i pensador. Ets humà i entremaliat. Estimes i et fas estimar.

Manel, coneixem el teu esforç profund i el teu amor a la vida i a la creació. Permet-nos de lloar i d'agrair, alhora, la teva gran capacitat per fer vibrar les cordes de la nostra sensibilitat.

Novembre del 1999

Jordi Rodríguez-Amat

http://www.manelpalahi.com

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat