Feia anys que en Jordi Roca i Rovira, el millor coneixedor de tot el que passa a les nits màgiques dels Dijous Sants vergelitans, bon amic meu, de tant en tant em comentava la necessitat de canviar els vestits de La Dansa de la Mort. Eren vestits pintats feia més de vint-i-cinc anys i deia: se n’han de fer de nous. Jo, coneixent de ben a prop els Dijous Sants vergeltans per la simple raó d’haver realitzat la sèrie artística titulada Suite de Verges, composta per 109 obres entre dibuixos i pintures i 41 fotografies, per la proximitat a Verges del Centre d'art contemporani que porta el meu nom i per, així mateix, coneixent de ben a prop les tramoies de la Passió i la processó per haver-hi participat com a actor fent el paper de Ponç Pilat, vaig comprendre aquella necessitat i, un cop estudiat el tipus de material, tela i pintures a utilitzar, vaig començar a dissenyar les formes i els colors dels esquelets.

Els estudis de dibuix del natural i sobretot d’anatomia artística que jo havia fet al llarg dels anys passats a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, em van ajudar a conformar el disseny previ i la posterior realització dels vestits.

Vaig fer dibuixos de tots el ossos dels esquelets abans de començar el treball. Fins i tot vaig pintar retalls de roba negre i, a mitja llum, vaig estudiar exactament el color dels ossos i les petites ombres que hi havia de donar a fi i efecte d’aconseguir el resultat final.

La realització del treball va seguir l’ordre normal. Primerament, amb un llapis blanc especial per a dibuixar sobre tela, vaig dibuixar els ossos sobre els mateixos vestits, col·locats sobre maniquins. Posteriorment vaig imprimir una capa de pintura acrílica blanca molt diluïda amb aigua i làtex amb la finalitat de que la pintura penetrés perfectament dins la tela. Quatre noves capes de pintura cada cop més espessa, seguiren a la primera. Aquestes capes foren tenyides amb diferents tons de color, un toc de beige, un de blau i un de negre fum (fum d'estampa), per a donar el to dels ossos sobre la lluminositat de la imprimació blanca. Finalment, vaig donar un perfil d’ombra a cadascun dels ossos i, a fi d’aconseguir més relleu, uns tocs de llum a l’altre costat de l’ombra.

Fou un treball de moltes hores de feina, doncs, per a la realització dels cincs vestits, dels cascs, guants i sabatilles, incloent-hi els de reserves i, a més, de diferents números, vaig invertir mes de tres-centes hores. Al llarg del temps que va durar la pintada dels vestits, Jo seguia amb la meva tasca creativa com a pintor. Els vestits foren doncs pintats a diferents estones en què jo abandonava els pinzells de la meva obra pictòrica.

El Dijous Sant del 2008, després de més de tres anys de treballar-hi i més de tres-centes hores de feina, els vestits de La Dansa de la Mort, pintats per mi, ballaren a Verges.