PATXÈ
La
personalitat d'un pintor es manifesta gairebé sempre des dels inicis de la seva
trajectòria i això independentment del camí seguit en el desenvolupament de la seva
formació. En Patxè és, sense cap mena de dubte, un pintor de forta personalitat. La
seva pintura fa palès l'energia i el caràcter d'un personatge potent en constant
vibració personal. Tot i això, Patxè és un artista que sap i vol reflexionar sobre el
contingut del seu treball.
Per a en Patxè, el
procés de creació s'inicia amb la idea, una idea de la qual el contingut i la reflexió
s'extrapola a tots i cadascun dels elements formals del quadre. Patxè no comença
gairebé mai a treballar sobre la tela abans de concebre i visualitzar l'obra mentalment.
El procés de generació de la idea és lent i concís. Hi ha sempre una reflexió
profunda sobre l'obra abans d'iniciar-ne l'execució. A partir d'aleshores el procés de
realització sol ser extremadament ràpid. El moviment de la mà, sempre amb accions
impulsives i ràpides infonen a l'obra la frescor i la naturalitat que li exigeix la idea
preconcebuda. Tot aquest procés infon a l'obra d'en Patxè una pulsió personal. Per a
ell, l'art no rau en el concepte, sinó en la capacitat visceral, enèrgica i potent que
irradia l'individu en el moment de la creació de l'obra. És així que, no li interessa
ni la filosofia de l'art ni el concepte com a art. L'art, diu l'artista, és
metonímic i no pas metafòric. Tot i la implicació absoluta de l'individu l'art
és independent de la pròpia vida.
El procés
d'aprenentatge d'un pintor segueix normalment un desenvolupament similar; assolir captar i
plasmar tot allò que aporta la percepció visual de la natura. En el cas d'en Patxè,
aquest camí iniciat, convergí ràpidament en un estil lliure i personal. Posteriorment a
París, Patxè descobreix el món de l'abstracció lírica, una abstracció que, en el seu
cas, s'assoleix a partir de la captació visual del món físic per a, seguidament,
transformar-se en un món pictòric personal de fort contingut visual. Partir del món
físic per arribar a l'abstracció és transformar el llenguatge visual en llenguatge
plàstic. Tot i l'abstracció a la qual arriba el pintor, hi trobem, moltes vegades, certs
elements que fan referència a objectes o figures.
Per a ell, a
diferència del contingut formal de l'obra que és sempre controlat per la ment, el color
és inherent a l'individu, el qual disposa del control emocional que li permet aplicar-lo
mitjançant pulsions irracionals. Una i altre, forma i color, es gronxen constantment
entre la intel·ligència racional i la intel·ligència emocional.
Tècnicament Patxè
utilitza l'acrílic sobre tela. Primerament omple la superfície del quadre amb molts
elements, formes i colors, per a, posteriorment, netejar-la, segons paraules del propi
pintor, a fi d'aconseguir la claredat de la composició i del cromatisme que l'obra li
exigeix.
L'exposició del
Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat mostra un ampli ventall de la
producció més recent d'aquest temperamental artista.
Jordi Rodríguez-Amat