Escrit publicat en el dossier del Recital de poetes Gironins que es celebrà a la Fundació Rodríguez-Amat el 22 de jny del 2004

Recital de Poetes Gironins

Els poetes són homes i dones envaïts per l’alè de certes inspiracions superiors. Són éssers sensibles i humans, allunyats de la banalitat de les actituds vulgars. Els poetes recorren profundament els espais interiors de l’ésser humà amb imatges abstractes, concretes, descriptives o suggestives i sabent transgredir les lleis de la simple quotidianeïtat per allunyar-se de les realitats ordinàries.

Distingits sempre per inspiracions cèliques i, empeltats pel saber de l’experiència, els poetes accedeixen amb llurs creacions als sentiments més íntims de la pròpia existència humana.

La poesia és paraula i és bellesa, és sentiment i és amor, és goig i plor, és l’expressió de les arrels més íntimes de l’individu.

Organitzat per Consol Vidal, presentat per Lídia Penelo i coordinat per Montse Bota, la Fundació Rodríguez-Amat rep novament un bon nombre del bo i millor de la poesia gironina en aquest Recital de Poetes Gironins.

Girona, no és cap secret, és un niu de poetes i poetesses i aquest recital n’aplega un ampli ventall, representatiu de la creació lírica d’aquestes contrades.

El dissabte dia 22 de maig del 2004, vint-i-quatre poetes i dos cantautors, Vicenç Cànovas i Samuel Melero, vinguts de totes les contrades gironines s’aplegaran per mostrar-nos algunes de les seves millors creacions poètiques i musicals a l’auditori del Centre d’Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat.