Santiago

RAIGORODSKY

PINTOR

Santiago Raigorodsky és un pintor d’origen argentí, però afincat des de fa molts anys a Catalunya. Un pintor amb un llarg recorregut en el món de l’art que ha assolit avui el seu propi camí personal.

En la seva pintura i a nivell tècnic, Santiago Raigorodsky utilitza l’acrílic sobre tela, en funció però de les valors a aconseguir, hi introdueix pols de marbre amb làtex a fi de donar certes textures a algunes superfícies cromàtiques. El format, tot i ser molt variat, no condiciona mai el seu treball, ja que la ductilitat de Raigorodsky li permet una absoluta adaptació tant en petit com en gran format. És més, en moltes de les seves obres la verticalitat o horitzontalitat de l’obra es manté perfectament equilibrada dins d’una perfecte composició.

Santiago Raigorodsky es mou, avui, dins de la més pura abstracció. L’artista, però, es va formar i va desenvolupar al llarg de molts anys en una trajectòria figurativa. Home d’ofici, ha arribat avui a l’eliminació de qualsevol valor figuratiu per a accedir a composicions cromàtiques pures. A vegades el procés s’inicia en unes imatges amb certs valors figuratius que perden ben aviat qualsevol connotacions amb la realitat visual per a accedir al món de la imatge plàstica pura. Dins d’aquesta abstracció hi podem trobar valors formals, cromàtics i lineals que poden suggerir els espais naturals en el quals es movia l’artista a la seva Argentina natal, entre altres, aquells grans horitzons de les planures del seu país d’origen. El moviment de la mà, però, conjuntament amb les estructurals formals i cromàtiques determinen el significat plàstic de tota la seva obra.

Raigorodsky s’enfronta directament amb la superfície de la tela sense cap tipus d’estudi preparatori. Ni tan sols es planteja mentalment el resulta final del quadre. Pures relacions cromàtiques flueixen, alhora que es va desenvolupant tot el procés sensitiu, el qual és el que concreta l’obra pictòrica. En el mateix procés, Raigorodsky pot canviar la línia originària per seguir per indrets plàstics diferents dels inicialment encetats. Aquest procés depèn, pura i simplement, dels estats anímics, els quals son els que determinen el contingut plàstic de l’obra. En aquest procés no intervenen ni aspectes visuals de caire figuratiu ni valors relatius a simbolismes formals o cromàtics. Raigordosky es mou així en el món de la imatge pura: la pintura en la més pura essència. Per a ell, els valors de la imatge i els simplement simbòlics pertanyen a altres disciplines mentals com la psicologia o la literatura. Raigorodsky no fonamenta la seva pintura sobre cap principi estètic de caire cognoscitiu; la pintura s’ha de sustentar en els elements que la conformen.

Tot i el principi purament plàstic de la seva pintura, Santiago Raigorodsky atribueix títol a cadascuna de les seves obres. El fet que li interessi la literatura, inclòs com a creador, li permet, un cop l’obra acabada donar-li un títol. Els títols comporten un contingut ambigu, íntim i, fins i tot, d’homenatge.

Santiago Raigorodsky és avui un pintor madur, un artista pur, lliure de sistematitzacions i actituds filosòfiques que s’allunyen de l’essència de la pintura sota la qual ell consolida obra i persona. Un artista que després de un llarg recorregut per diferents indrets geogràfics, argentina, Brasil, Israel, Catalunya, i plàstics, des de una forta figuració inicial per arribar al seu món plàstic actual, ha assolit el camí personal en el qual es desenvolupa la seva personalitat creativa.

Jordi Rodríguez-Amat

Un viejo amigo de otros tiempos y otros espacios, poeta, escribió que explicar la poesia, era algo así como recortar pececitos e papel y colocarlos dentro de un acuario.

Esto me lo apropié para no explicar mi pintura, porque jamás supe hacerlo. Siempre pensé que ese explicar, aquello que los artistas hacen, era un trabajo para los críticos. Muchas veces, reflexionando acerca de esto, si la pintura debe o puede ser explicada me he encontrado sumergido en una contradicción. Ocasionalmente, cuando leo lo que los críticos escriben, pienso que son ellos los que están recortando pececitos de papel.

Santiago Raigorodsky

Les obres de Raigorodsky recreen un univers autònom que no és altre que el que neix de la necessitat expressiva de l'artista; el color, el seu gran aliat i, al mateix temps, la seva gran preocupació, suposa el material essencial a partir del qual aquest artista treballa. No són obres davant de les quals s'hagi de voler conceptualitzar una idea; el mateix artista evita fer-ho i es limita a deixar que la pintura traci els seus propis camins.

Ens trobem davant d'una abstracció que podríem qualificar de musical. Pensar la música no fa altra cosa que empobrir-la. El seu interès rau, precisament, en el fet de tractar-se d'un llenguatge metalingüístic que apel·la, no més ni menys, que a la nostra sensibilitat; i és que si hi ha alguna cosa que demanin les pintures de Raigorodsky és sensibilitat.

Eudald Camps

De la arcilla y el viento / Acrílic s/tela / 100 cm x 100 cm

Bajo el signo de los hombres / Acrílic s/tela / 100 cm x 100 cm

Santiago Raigorodsky

Nace en 1944 en Buenos Aires (Argentina)

Exposiciones individuales

2002 .- Fundació Rodríguez-Amat

2001 .- Casa Elizalde. Barcelona

2000 .- Galeria d'Art Can Marc. Girona

1998 .- Fundació Josep Comaposada. Barcelona

1995 .- Galeria de arte Dacal. Madrid

1995 .- Galería de Arte Dacal. Madrid

1986 .- Casa de Cultura. Kfar Saba. Israel

1982 .- Acataca. Galería de arte. Rio de Janeiro

1978 .- Galería SH 316. Curimba. Paraná. Brasil

1977 .- Galería Nouvelle Dezon. Rio de Janeiro

1976 .- Galeria de Arte Lezika Parc. Buenos Aires

1975 .- Museo Pompeo Boggio. Chivilcoy. Argentina

1975 .- Malu. Galería de arte. Buenos Aires

1972. Galería de arte Magenta. Buenos Aires

Exposiciones colectivas y salones

2001 .- Galeria AB. Granollers

          .- Galeria de arte de la ciudad de Cotake. Japón

2000 .- Aukan, Galeria de arte. Barcelona

1998 .- Asociación de artistas plàsticos. Goya-Aragón. Zaragoza

          .- Fundació Rodríguez-Amat. Les Olives (Garrigoles)

1997 .- Gravats y litografies. Casa Elizalde. Barcelona

          .- Centre d'Exposicions La Punxa. Girona

1996 .- Col·legi d'Aparelladors. Palamós

          .- Centre Cívic de Colera

1995 .- Galeria Ateneo. Barcelona

          .- Fundació Joan Composada. Barcelona

          .- XI BIenal Internacional del Deporte en las Artes. Madrid

1992 .- Galeria AB. Granollers

1989 .- Alec Gallery. Jerusalem. Israel

1988 .- Centro Cultural Sapir. Kfar Saba. Israel

1987 .- Muestra de Autoretratos. Casa Cultural Jaim Rizel. Kfar Saba. Israel

1985 .- Muestra de artistas latinoamericanos. Tel Aviv. Israel

1981 .- Galeria Arthea. Buenos Aires

1980 .- Galería de arte SH 316. Curimba

1979 .- Nouvelle Dezon. Rio de Janeiro

          .- Encuentro Nacional de Acuarelistas. Rio de Janeiro

1977 .- Asociación Brasileira de Dibujo. Rio de Janeiro

1976 .- Muestra itinerante. EEUU, Inglaterra, Francia

1974 .- LXIII Salón Nacional de la República Argentina

1973 .- XVII Sal´ón de otoño de San Fernando. Buenos Aires

1972 .- Salón de arte A.M.I.A. Buenos Aires

Galeria Virtual de Creadors de la Fundació Rodríguez-Amat

www.rodriguez-amat.cat