Sóc, i des de fa molts anys, un ballador de sardanes.
Ja, a finals dels anys cinquanta, amb uns amics de Santa Coloma de Gramenet, anàvem a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona tots el diumenges a partir de les 5 de la tarda a ballar sardanes.
Amb l’autobús des de Santa Coloma fins a la plaça d’Urquinaona i des d’allí, a peu, cap a la plaça de Sant Jaume. Des d’aleshores he intentat, quan s’esdevenia bé, d’assistir a ballades de sardanes.
En el poble de Les Olives (Garrigoles) a L’Empordà, on visc des de ja fa molts anys, s’hi ballen sardanes molt sovint i hi ha una cobla, La Cervianenca, que és de les més assídues a tocar-les.
Un bon dia, al costat de l’amic Lluís Castañé i d’en Narcís Costa i Ventura, comentaven la sardana que en Narcís havia composat i donat el nom d’en Lluís. D'una manera irreflexiva en va sortir del cor: jo també en vull una. En Narcís no va dir res i al cap d'un parell d'anys, ballant sardanes a Vilopriu on tocava La Cervianenca, mig em broma li vaig preguntar: Narcís, com tinc la meva sardana. Us podeu imaginar la meva sorpresa farcida de gran satisfacció quan en va dir: Ja la tinc enllestida. Fou així com el dia 13 de maig del 2012, a Les Olives, on en Narcís volia estrenar-la, va tenir lloc la seva estrena.
Amic Narcís: moltes gràcies.
Jordi Rodríguez-Amat
Jordi Rodríguez-Amat ballant sardanas a Viladamat
Fundació Rodríguez-Amat
