|
Vaquero
Foz és un pintor que s'apropa a l'art després de molts anys de vocació no acomplida.
És a partir del 1974 quan, després de llicenciar-se per la Facultat de Belles Arts de
Barcelona, emprengué un llarg període de creació, caracteritzat per la constància en
el treball, i que portà l'artista per camins marcats per una forta personalitat dins d'un
expressionisme d'arrels hispàniques.
El 1976 fundà el
grup Trioom i començà tot un seguit d'exposicions que el dugueren, el 1989, a penjar la
seva obra a la Galeria del Consell d'Europa a Strasbourg.
La seva pintura
manifesta un alt grau de passió per una irrealitat màgica. És una pintura visceral i
impulsiva, marcada per una pinzellada valenta i de colors tenebrosos.
Tot i conèixer
l'obra dels pintors expressionistes d'arrels dionisíaques, Vaquero Foz és un pintor que
segueix un camí personal. El seu és un món fantasmagòric, batut per una forta
imaginació il.lusòria, que colpeja els esperits d'incerts neguits. La seva és una obra
mancada de valors intel.lectius, però, plena de valors impulsius i sensitius alhora.
Imatges sinistres de personatges desfigurats, esperits malèfics i espectres
al.lucinatòris conformen l'obra d'un artista temperamental que utilitza la pintura per
expressar la seva lluita interior en forma d'imatges lliures, desfigurades, depriments i
tètriques.
En general, els
artistes no tenen un coneixement cognoscitiu absolut del seu art, ni tan sols del fet
artístic a l'entorn històric del qual ells es mouen. De fet, el coneixement no és un
acte purament reflexiu, doncs, tot un seguit de valors sensitius, no controlables per la
ment, intervenen en l'aprehensió subjectiva del fet plàstic o
artístic. Vaquero Foz, com qualsevol altre artista, no controla el procés creatiu per
mitjà d'un pur discerniment cerebral. Ben al contrari, per a ell l'art és un llenguatge
que li permet, un cop generat el seu codi plàstic, o gramàtica visual, expressar el seu
propi ego, la seva pròpia individualitat i aixó, d'una manera pura i simplement
sensitiva.
Davant d'aquesta
pintura pot aparèixer el dubte de la contemporaneïtat, doncs, Vaquero Foz, no és
l'artista que investiga camins innovedors, regits per principis cognoscitius. Aquesta és
una actitud que no sembla preocupar l'artista. Malgrat aixó, Vaquero Foz és un artista
d'avui. Ho és per la forta abstracció de les imatges i per un concepció lliure i
personal del principi creatiu, en una línea d'absoluta llibertat.
Tècnicament és una
pintura d'una pinzellada ràpida i fàcil, però que exigeix un gran domini de l'acció i
del traç. Pintura monocroma, dominada per colors freds; terres, negres, blaus, etc.
L'artista fa poca o
cap concesió a un treball acurat. El seu mètode es basa en una execució ràpida de
traç segur, amb rascats amb el mànec del pinzell, sobre la pintura fresca, grafiant
imatges esquemàtiques, moltes vegades enfrontades amb d'altres, en una composició
oposada i simètrica.
La visió conjunta de
l'obra de Vaquero Foz mostra un domini de la tècnica, aconseguit al llarg de molts anys
de treball. L'obra acabada mostra una pintura fresca, en la que l'artista ha sabut, en
quin just moment, calia deixar el quadre.
Jordi Rodríguez Amat |
|
