Anàlisi pictòrica de La Bella i a bèstia.
Les connotacions plàstiques de l’obra permeten veure significats simbòlics. La Bella, com imatge, es troba a la part alta del quadre i la bèstia a la part inferior. A la part dreta de l’obra, dues imatges en forma d’animals, reforcen el sentit donat a la bèstia assetjant la Bella.
Les dues grans formes de la dreta s’han treballat de manera que, sense arribar a ser confuses, no permeten una claredat de les seves imatges.
El blanc és el color de la puresa i de la innocència. És el color que s’ha emprat per a la Bella. Amb la finalitat de reforçar la imatge de la bèstia, de colors freds, (el blau és el color fred per excel•lència) dues formes blanques, una a cadascun dels costats, permeten emmarcar la forma de la bèstia. Tant la bèstia com les dues formes de la dreta tenen un color fosc a fi de reforçar la claredat de la Bella.
S’ha aconseguit una absoluta netedat del color evitant la interacció cromàtica gràcies al negre que delimita tots i cadascun dels colors. Això permet veure amb la seva pròpia identitat tots i cadascun dels colors. També s’ha enriquit el cromatisme conjugant línies de colors al voltant de les formes, tant per a la Bella com per a la bèstia i per les formes de la dreta. El canvi constant de colors, molts d’ells dins la mateixa gama, permet una gran vibració cromàtica sense arribar al que s’anomena “trompe l’œil”.
Hi ha en tota l’obra un fort ritme de formes i de colors. Pràcticament s’ha evitat la línea recta de manera que la línea corba, amb valors de moviment visual, domina tota l’obra.
Per assolir una bona visió, no tan sols de les formes, sinó també dels colors, demanem a l’espectador de tancar una mica ells ulls, observant el quadre.
